15 euros per cap

A pocs països del món pots gaudir de bons serveis a un preu tan econòmic pels europeus. Hotel bàsic però correcte, esmorzar complert en pastisseria “pija” de la ciutat, dinar, cinema 3D (l’Abril s’ha quedat dormida a mitja pel·lícula), un parell de taxis dins la ciutat, “caballitos” i sopar, tot per menys 15 euros per cap. Vietnam és barat pels euristes (i no diguem pels noruegs, o els Australians, o els Japonesos, …), i si evites les zones turístiques és increïblement barat. Les atraccions que hem trobat valien entre 0,20 cèntims i 0,60 cèntims i algunes d’elles de duració il·limitada com el castell inflable o els peixets. Ja al principi, als nens els posem un límit de tiquets perquè no es pensin que això és “xauxa”. En general, tant el Bernat com l’Abril (sobretot el petit gran home), són conscients del preu que ens costen les coses i del què és barat o car. De la mateixa manera com molts serveis són econòmics, també hi ha moltes ocasions que ens tirem enrera d’algun tema pel preu. No es pot fer tot amb un pressupost de 80 euros al dia pels 4 (20 per cap). Ara bé, si evites luxes turístics, es poden tenir molts luxes quotidians per la gent local com un cinema 3D o “caballitos” a preus molt i molt baixos. És una gran sort i una pena per a la majoria d’habitants del sud-est asiàtic que no puguin fer el mateix visitant la nostra terra. Viatjar per Àsia té moltes coses bones i una d’elles és la de poder compartir el número creixent de serveis (i cada cop de més qualitat) que utilitzen diàriament els seus habitants. Avui hem acabat el dia per menys de 60 euros, cost total pels 4 (menys de 15 euros per cap), i fent activitats vàries amb 3 àpats complerts i l’hotel. Inclús hi ha hagut algun dia que hem acabat amb 12 euros per cap (uns 50 euros)…Per cert, just abans d’escriure aquestes quatre línies, quan estava dutxant a l’Abril, ens ha aparegut una rata a l’habitació… Una rata de tamany considerable (també per l’estàndar europeu) que ha fet un sprint més ràpid que el Bolt enfadat a la final de les passades Olimpíades. Com que no he pogut veure si marxava, hem estat fent una recerca amb la gobernanta (molt agradable i riallera al veure el panorama) per tota l’habitació. Mentrestant, l’Abril, el Bernat, i la Karina sobre el sofà, espectadors de luxe en la tribuna improvitzada. Finalment entenem que l’enorme, veloç i àgil rossegador ha atravessat la porta per sota (on hi havia un considerable espai fins a terra) i ha marxat probablement destí a una altra habitació. La senyora rient ens ha marcat el camí de la rata cap a fora l’habitació. Segurament ja tenen un circuit muntat per les seves curses vàries… I això estant en una tercera planta!!! Sort que era la darrera nit… i mira que hi estàvem molt bé en aquest hotel senzill… Aquesta anècdota m’ha fet recordar el vespre anterior a l’aniversari del Bernat, que vaig sortir a comprar un pastisset i una espelma mentres la Karina posava els peques a dormir. Vaig arribar just quan tancaven les darreres botigues, i en una d’elles vaig veure com un senyor estava preparant unes gàbies de tamany considerable (aproximadament uns 30x30x40 cms) amb uns trossos de cansalada fresca, d’aspecte força atractiu, penjats amb un filferro. Ja sabem que en tot Vietnam escasseja el formatge (apart del Caserio, és clar), però resulta que les rates, o ratasses, ja necessiten un cert tiberi per poder ésser atrapades… Coses d’Àsia!!!

Els comentaris estan tancats.