Conviure una experiència d’aquest tipus amb la millor companya de viatge i amb els teus fills de 3 i 5 anys és molt especial. Cada dia vius noves sensacions i les comparteixes intensament amb ells. Viatjar ja és un espectacle continu pels nostres ulls, i si li afegim dos “barrufets rossets” que desperten rialles per allà on vas encara és més gratificant. La majoria “d’occidentals” tenim una sort increïble de poder viatjar per bona part del món ( molta gent pot viatjar per molts països per un cost molt raonable durant les seves vacances, no cal un any però si es treballa i t’agrada viatjar i entra dins l’ordre de prioritats, et pots permetre el gran luxe d’agafar un avió i conèixer Europa o altres continents). Desgraciadament, bona part de la gent d’aquí Indonesia no poden dir el mateix malgrat treballin. El seu nivell salarial, les seves condicions contractuals i la feble moneda no els permet poder conèixer nous països. Això és un fet que hem parlat amb ells a vegades, i ens entristeix, encara que espero que aquest fet els canviï en un futur pròxim gràcies a la dinàmica creixent dels països asiàtics. Cada vegada estem trobant més xinesos que viatgen.Els nens no paren de buscar jocs i compartir-los amb els pares, amb el germà o amb el primer que troben. El Bernat s’està obrint moltíssim,a vegades massa i tot! Juga amb els cambrers dels restaurants, va sol als recòndits lavabos bruts d’allà on anem, para les carrosses de cavalls simulant un policia, es relaciona amb altres nens de l’entorn, … accions molt positives tenint en compte el seu caràcter responsable i prudent. Creix i creix sense parar. És un plaer poder veure com evoluciona, tant com a persona com a viatger. Ha millorat molt nedant, comença a llegir amb més soltura, a sumar xifres amb desenes, es renta les dents amb el pasta de dents d’adult, estableix alguna petita conversa en anglès i el què és important, s’adona diàriament de la importància de l’idioma internacional per excel·lència i li agrada parlar-lo!! …L’Abril no es pot obrir més ja que sinó… El seu “desparpajo” continua sense límits i cada cop va entrant més en raó el què abans era “marranada”. La seva inocència es barreja amb activitat i “pilleria”, barreja explosiva en un entorn totalment diferent al de casa però a la vegada també igual. Les seves cares reflecten ràpidament el seu estat anímic i ens ajuden a intentar fer el màxim de bé la feina de pares (que no és fàcil i més quan estàs les 24 hores amb els fills durant tan temps i lluny de casa, però és increïble). Abans del viatge no sabia nedar i ara es tira despreocupadament a la piscina amb els braços oberts i en planxa, sinònim de felicitat i alegria, reflexe total del seu caràcter. Neda com un peixet i té una capacitat admirable (tenint en compte la seva edat) de submergir-se i aguantar la seva respiració dins l’aigua. Ja comença a reconèixer i escriure els números de l’1 al 9. Bravo Abril!! (com diu la tieta Elena).Tot i desenvolupar el sentit de la paciència, viatjar amb nens (i durant molt de temps) precisa una dosis extra de tranquil·litat que en algunes comptades ocasions es fa difícil gestionar. Diàriament, 24 hores full time, fer de pare, de col·lega i de profe a la vegada no és gens fàcil. Un reconeixement especial als professors que,tot i tenir masses vacances sota el meu punt de vista, em costa entendre com poden fer aprendre a llegir a 25 nanus alhora… La veritat és que Déu ni do… Quan has de fer una feina en concret és quan t’adones de les dificultats intrínseques de la professió. Felicitats als bons professionals de l’educació, que són molts, i una salutació especial als de l’escola de Callús.De totes maneres, les seva alegria i rialles en els jocs recompensen la manca de moments per un mateix o per la parella.35 anys amb esmorzar d’un pastís casolà excel·lent fet de pa “bimbo” amb xocolata, melmelada, i amb trossos de mango i pinya, amb unes 20 tibades d’orella del Bernat (ja que s’ha cansat pel camí), amb un “papa ets molt guapo” amb la veu dolça de l’Abril, amb unes mirades i … de la radiant i única Karina, amb un adéu a Gili Air i un hola Lombok, i el millor desig possible, “Molta Salut per tots”. Un record especial en aquest dia 9 d’octubre pels avis de Gironella que no hi he pogut parlar ja que no teníem conexió internet a cap lloc del poble durant tot el vespre. Una abraçada molt forta per tots i concretament avui per la mama (o iaia Dolors de Gironella) !!! L’esforç que fa una mare al moment de néixer el seu fill és increïble… Salut amb una copa de vi local de Senaru!!!, millor dit, moscatell.Per cert, el propietari de l’hotel on hem arribat a Lombok no sap el dia del seu aniversari. A l’època dels seus pares en certes famílies de zones rurals no els registraven i no anaven ni a l’escola. Ell, per la seva voluntat i esforç, va aprendre anglès i li va permetre evolucionar professionalment fins a construïr les seves 4 primeres habitacions, ampliant a l’actualitat el seu petit establiment hoteler fins a 10.