450 dies!!!

20131031-193110.jpgSón moltes ja les sensacions i experiències que hem pogut viure i conviure tots 4 junts. Avui són 450 dies llevant-nos junts, esmorzant junts, planificant el dia per conèixer i aprendre d’aquest món tan divers, disfrutant de molts i molts moments, caminant per les muntanyes, banyant-nos en rius o mars, passejant per interessants ciutats, perdent-nos per racons de pobles i mercats, visitant llocs increïbles on els ulls no poden obrir-se més, jugant a pilla-pilla per qualsevol indret, fent deures, fent els nostres expressos i capuchinos en cafeteries precioses, compartint estrets espais de busos-trens-barques-camionetes-minivans-motos-cotxes amb gent-mercaderia-animals, buscant allotjament, dinant i sopant a restaurants locals i turístics, jugant a cartes,pintant i llegint contes als nens, allargant l’estada en “terra de ningú” mentres algun peque es recupera d’alguna decimeta, buscant animals salvatges en entorns naturals únics,20131031-203217.jpg observant paisatges espectaculars, visitant esglésies i monuments,coneixent les costums i història de cada país,provant nous menjars i beures, comprant el menjar per sopar en atractius mercats locals de múltiples colors,fent fotos i més fotos,videos i més videos, parlant i coneixent a gent local i a turistes d’arreu,celebrant els aniversaris dels amics “on line”, enviant missatges i missatges a la família,fent skypes,comprant sabates als nens,dormint a llocs diferents, compartint la vida quotidiana en zones d’arrels indígenes totalment conservades, ballant i ballant tots 4 seguint el so de qualsevol altaveu estrident del carrer, sopant amb les mans/culleres/pals mentres demanem algun sobre de ketchup pels peques, … 20131031-193130.jpgTot, tot, vivint-ho i disfrutant-ho amb la família! Fent de papa/mama en qualsevol d’aquests moments… fent de profe (que no és gens fàcil) per intentar que el ritme d’aprenentatge dels nens sigui l’òptim… fent de col·lega per intentar mantenir les hores de joc que tot nen/a necessita disfrutar… Una barreja intensa, molt i molt intensa, amb poques hores de relax, encara que sembli impossible, segurament amb menys que en la vida normal. Amb una activitat i energia que t’ha de mantenir a tu i a tots els membres d’aquest equip al màxim. IMG_1107 Una intensitat en el dia a dia que ens encanta, ens emociona i que és la gasolina que ens empeny hora rera hora a conèixer i aprendre de tot aquest projecte. Projecte, sí, projecte. Ni any sabàtic, ni aventura. Un projecte!! Sabàtic el relaciono més amb repòs i gandulisme. Aventura ho relaciono amb un cert descontrol i risc. Aquest viatge és un passeig per zones on tota persona local viu i conviu el seu dia-dia, res d’excepcional, més aviat convencional però dins d’entorns totalment diferents, intentant aprendre de cada cultura, respectant al màxim les seves idees i costums encara que algunes siguin totalment contràries al nostre pensament. IMG_1220Un projecte familiar, un projecte dual “Viatge-Família” que no tindria sentit sense una de les dues parts.20131031-193233.jpg Moltes vegades amb la Karina, enmig d’alguns dels “batibulls” de crits i de descontrol dels nens, pensem: “que tranquila i fàcil és la vida del backpacker assegut al hall de l’hostal llegint el seu llibre, que relaxat…”.IMG_1183 Les canes se m’han multiplicat, m’he aprimat, i les arrugues s’extenen cada cop més per tota la cara… Jo em pensava que aquest projecte em rejoveniria, em desintoxicaria de les ones telefòniques del meu mòbil enganxat de l’orella i recuperaria aquells anys que havia perdut en la intensa-intensa vida que portàvem treballant, disfrutant socialment i educant amb l’ajuda dels avis els nostres fills. M’ha rejovenit per dins…però no es nota per fora! La intensitat en el ritme de vida és un sentit per tots dos, la Karina i jo, (i potser ho serà pels 4, ells triaran), segurament portat a l’extrem, sense saber estar sense fer res, sense saber reposar, intentant viure en cada etapa al màxim d’experiències i sensacions, sense gaire temps pel record, … 20131031-203340.jpgBé, vaig tancant l’ordenador, avui que excepcionalment escric pel matí mentres la increïble Karina i la preciosa Abril acaben de rentar la roba, mentre el gran (en tots els sentits) Bernat llegeix el llibre, just abans d’anar a veure algunes petjades de dinosaure pel voltant de Sucre. Salut!

Els comentaris estan tancats.