Ens llevem tots quatre junts com cada dia, i trobem a faltar els avis…notem una sensació ambigua de felicitat per haver passat uns molt bons dies junts i a la vegada d’enyorança al veure que ja han tornat cap a casa. Novament els avis ens han acompanyat en una part d’aquest viatge tan especial. La seva simplicitat i la seva gran capacitat d’adaptació viatjant, ho ha tornat a deixar molt fàcil, aquest cop, en aquest país tan petit i a la vegada amb atractius tan diferents. Els seus jocs, xerrades i mirades amb els nens i les seves incansables ganes de veure món, competien per agafar lloc durant aquests apretats i intensos dies. Inclús en el darrer i teòric dia de descans, decidim fer una sortida ràpida a Colombo, la capital del país, una ciutat oblidada per les guies turístiques però que guardava algunes sorpreses pels vallencs voltaires. Aprofitem el desplaçament a la capital per anar a tramitar els quatre visats per la India, i després de realitzar tots els lents passos burocràtics obligatoris per la seva tramitació, decidim donar una volta per un dels barris més densos i amb més caràcter d’aquesta atapaïda i frenètica ciutat asiàtica. Amb poca estona, el Joan i la Dolors amb els seus néts van poder admirar diferents formes divines visitant temples de diferents creences en hores punta de pregària. Primer, un dels temples hindús més típics del barri de Pettah, Kathiresan, enclavat en un carreró típic d’aquestes ciutats urbanitzades tal i com Vishnu va volguer fa uns centenars d’anys. Justament aquí, el meu sogre es va trobar en la seva salsa. El Joan va començar a buscar el seu millor espai entre uns músics tocant un soroll de trompeta i timbal estrident i els sacerdots hindús que començaven a adorar a les seves formes divines entre ofrenes i canelabres amb foc. La meva sogra amb una cara de sorpresa i d’anàlisi, mentres els dos petitons buscaven la primera fila per no perdre’s ni un moment de la vistosa i intensa pregària. Algunes noves cares s’acostaven per retre també homenatge a Vishnu, Shiva, Brahma o a Ganesh. Tot i això, poca gent comparant amb el següent temple religiós situat a uns centenars de metres. Just quan es feia fosc, quan els musulmans s’ajunten per realitzar una de les oracions principals del dia, omplint de gom a gom la “Gran Mesquita” de Colombo. La intensitat de la pregària es notava i ens ho transmitien en cada oració que sentíem o cada moviment que observàvem. La sala principal plena d’homes amb un ritme coordinat i definit, desprenia una força especial. El respecte mutu seguia dominant qualsevol de les nostres visites en aquests epicentres religiosos. A menys d’un quilòmetre de distància, ens trobem amb una església plena de catòlics fent la pregària del dimarts. La barreja de religions convivint armònicament en poc espai omple de força aquest centre històric-cultural. En aquesta ocasió, el fet que ja tinguem més present les litúrgies de la religió cristiana ens fa saltar-nos la visita i seguir endavant amb aquest tast plurireligiós de la capital. Ja de camí de tornada, càntics budistes es camuflaven enmig d’un caos circul·latori amb el tuk-tuk com a protagonista.Uns dies preciosos amb uns avis entregats. Una recompensa a una estimació sense fronteres. Uns jocs incansables plens de mirades de complicitat i estimació. Unes abraçades que tornaven a demostrar un amor familiar que com diu la meva dona, fan créixer com a persona!!!! Moltes gràcies avis per venir!!! A reveure avis! Ja us esperem de nou!