9 hores de tren a l’Índia donen per molt…

IMG_0168L’objectiu de la Fundació Vicenç Ferrer està aprop… Deu anys després i estem apunt de tornar a visitar la Fundació Vicenç Ferrer, coneguda a Andhra Pradesh com la “Rural Development Trust”. Continuem completament fora de zona backpaker turística, sense l’aparició de cap turista durant la darrera setmana, i menys dels típics adolescents intrèpits de cervesa que tant abundaven en certes zones del sud-est asiàtic. 9 hores de tren per les terres semi-desèrtiques de l’interior del sud de l’Índia ens serveixen per saber una mica més d’aquesta societat immensa, a tots els nivells. Famílies amb nenes petites vestides com princeses admirades pels ulls de la nostra petita rosseta.2_INDIA (48) Cada cop que veiem nenes a la Índia ens surt un sentiment especial de protecció i estima, efecte directe de la brutal discriminació (pels tributs a abonar en els casaments) que encara pateixen en certes zones del país. Nenes precioses, amb el cabell curt, amb els ulls negres i grandiosos, amb totes les ganes innocents de viure una vida plena d’il·lusions. En molts casos, per sort, aquesta dura tradició ja forma part del passat, desencadenant per fi un futur lligat a un deute impagable. Dins del tren, moviment i més moviment… 3_INDIA (8)Nois joves universitaris tornant a la seva població natal, algun home de negocis, grups i grups de dones amb els seus saris brillants i de colors, famílies i més famílies compartint els estrets espais del tren, venedors ambulants suant la gota gorda pels 40º de justícia mentres carrossegen grans galledes o cistells amb tot tipus de menjar “picant”, visites esporàdiques de persones desafortunades amb alts graus de discapacitació física i diferents grups de dones… IMG_0130Alguns d’aquests grups intentant aconseguir diners precisament després de pagar els desorbitats dots matrimonials de les seves filles. Altres grups amb la intenció de recolectar diners per a les seves cerimònies. En aquests casos, algunes d’elles amb un nivell d’agressivitat bastant desagradable, provocant alguns moments de tensió inclús amb alguns dels passatgers del vagó. Són moments on s’agraeix la paciència, tranquil·litat, comprensió i en alguns casos inclús la indiferència. 9 hores de tren a l’Índia donen per molt, segurament per molt més que en cap altre recorregut. No és l’àrid paissatge el que ajuda a passar ràpid les 5 hores teòriques de trajecte per 0,5 euros (convertides a 9 hores després de retards, obres i parades …), sinó el color de la gent, la seva mobilitat, l’energia, el calor, els tardans somriures, les expressions, les converses, … Converses de tot tipus, des de les més comuns “where are you from?”, passant pel cricket i acabant amb un noi sobre meditació. 2_INDIA (7)El hinduisme, per molts, és més una filosofia d’entendre la vida que una religió. Gairebé a tot Àsia, tant en la zona budista com hinduista, molta gent exercita la meditació per conèixe’s a sí mateix, obviar tots els inputs materials i assolir el seu objectiu espiritual. Avui, un dels participants al debat al tren tenia el convenciment que la persona qui assoleix l’estat pur de l’ànima pot arribar a realitzar miracles. Una opinió entre mil, que tot i això, també coincidiran amb la importància de l’autorealització interna com a assoliment de l’estat pur. Ara, ja al capvespre, a l’habitació, els dos petitons carregats fins dalt amb la paperera i bosses plenes jugant a ser venedors ambulants de calcetes i sostens per una banda, i de samosa (tipus de croqueta arrebossada de verdura) i d’altres especialitats índies. IMG_0162Els nens imiten el què veuen, i fins i tot l’Abril jugava “a demanar diners”… L’espectacle visual continua fins a l’hora d’anar a dormir. Sense descansar, amb el dinamisme i l’energia que caracteritza a aquest parell de baldufes que no paren i que aguanten tot transfer amb un positivisme i alegria impensable.2_INDIA (12)

Els comentaris estan tancats.