La pressió s’accentua cada cop més… sembla mentida com la intensitat del cara cara va agafant una força poc esperada en l’inici. La tensió puja per moments i el ritme de les fortes mirades s’accelera minut a minut. No comptàvem amb una situació tan brutalment amenaçadora. L’Abril esperant-nos en un “xiquiparc” i el Bernat presenciant aquesta desagradable situació tot esperant que s’acabi el més aviat possible. La nostra fredor i “passotisme” es barreja amb la mínima cordialitat i respecte envers a un personatge provocador, agressiu, mal educat i mentalment violent.El senyor, fidel al seu mètode i estil segueix en la seva estricta línia de preguntes rigoroses i salvatjament intimidadores. Ell, convençut que aquest sistema pot portar a possibles afirmacions finals imprevistes, seguint i seguint collant la màquina, pressionant-nos a no poder més. Hem d’aguantar 120 minuts… 120 minuts són els que deia el folletó… 120 minuts de segrest temporal per tal de ser convençuts i signar un contracte de compra-venda d’un tipus de multi-propietat en una cadena de resorts internacionalment coneguda. 120 minuts amb 120 preguntes agobiants buscant una pressió sobre una família que el darrer que busca en aquest moment és gastar-se diners en una multipropietat amb resorts impersonals de 30 plantes ple de turistes de masses amb ganes d’atipar-se i d’estirar-se i de jaure bona part del dia (opció més que respectable però poc conjugable amb les nostres preferències habituals). L’antònim al nostre sistema de viatjar, i sobretot d’aquesta experiència actual, amb ganes de viure sensacions, tot compartir-les amb els habitants de cada país. De sobte, com si ningú hagués dit res, resurt una pressió encara més forta en recerca d’una firma immediata per esdevenir un tipus de soci dels preuats resorts per un petit i mòdic compromís de 88.000 dolars!!!!! Per favor…!!!!!
Aguantar tota aquesta pallissa per aconseguir, això sí, un benefici per part nostra (i pels avis que volien fer aquest regal comprant les entrades dels nens de Disney World), amb un superdescompte de 550 USD en la compra de les entrades pels sis (avis de St. Joan i nosaltres 4) per tots parcs de Disney, deixant aquesta activitat caríssima (òbviament, la més cara del viatge) a un preu més raonable. Un estalvi al·lucinant que mereixia aquest moment de tortura psicològica per part d’una gent que no regalen 550 usd per res… i amb ganes de maltractar per aconseguir unes vendes a preu d’or.
Moments boníssims encara em passen pel cap:
– Por lo tanto, van a firmar hoy verdad?? – Ens comenta l’amable comercial amb un somriure de manual mentres ens mira als ulls de forma intensa i convençuda.
– Hoy? Me está diciendo hoy??? Hoy hoy? mismo??? – Li contesta la Karina sorpresa just 20 minuts després d’haver començat la xerrada i després de negar-li directament i prèviament mil vegades el nostre interès en la compra.
O bé:
– Porque si multiplican 4.000 puntos por 10 cuánto les da?? – Ens qüestiona després d’una llarga, avorrida i solitària xerrada sobre el sistema de punts del programa que ens oferia i que òbviament tan la Karina com jo ja havíem desconectat feia uns minuts.
– Perdón… A pués… Tiene calculadora?? – Respon la meva dona mentres pensava amb els seus darrers Whatsaaps…
– Ui… no sé… Usted mismo… – Se m’escapa sense tenir ni idea del què em preguntava.
O bé:
– Y por qué no??? Por qué no lo compran??? No le ven un beneficio tal y como les he comentado?? Está clarísimo!!! Así pués firmamos??
– Creo que ya se lo hemos comentado desde el inicio de la charla, usted va a perder el tiempo con nosotros…
Sembla mentida la pressió que arriben a aplicar sobre famílies que venen decidides per un regal (en aquest cas, molt interessant i voluminós). S’aprofiten d’aquesta voluntat de poder accedir a aquest preu especial d’entrades de Disney per qüestionar-te “lo” inqüestionable, per abusar de la teva educació i per preguntar-te amb menyspreu, sabent que la majoria aguantaran el què no està escrit per tal de seguir aquest joc. Aguantant i aguant…!!! Tot per un gran estalvi!!!! La barreja de sensacions durant les dues hores era molt estranya… Des de la voluntat a manifestar clara i obertament la teva opinió sobre aquesta gran “enredada” a tots els integrants d’aquest voluminós equip de professionals de l’engany… passant per la sensació de no tenir per què aguantar un xaparrón de tal magnitud per un grapat de calers… O bé, les ganes d’acabar aquesta situació i d’obtenir el valuós estalvi… O bé, de pensar com pot una persona treballar en un projecte tan macabra… Just abans de marxar i recollir el nostre premi a l’esforç mental realitzat, s’acaba evidentment ni amb un simple adéu del nostre interlocutor fallit, ni una simple salutació del mateix que feia 120 minuts es presentava com a amic de la nostra família, com a company de xerrada, com a testimoni d’aquest moment tan especial de les nostres vides… Hem aguantat com uns campions! Ja tenim el nostre premi: Disney ens espera!!!