Per fi tenim aigua calenteta a la dutxa. Un hostal realment econòmic i bàsic però amb aigua calenta. El què en un principi del nostre viatge era una obvietat, al final s’ha convertit en un servei d’autèntic valor afegit. El fet de baixar el pressupost diari, ens ha fet ajustar al màxim el cost de les nostres habitacions. De fet, el món de les habitacions durant el viatge és tota una història, i el dels lavabos tota una aventura. Se’n podria fer tot un llibre… De fet, recordo ara mateix el dia que ens va sortir una rata de sota la banyera d’una “fantàstica” habitació d’un 3r pis del típic hostal cutre a Can Tho (zona Mekong de Vietnam) mentre l’Abril i la Karina saltaven de l’ensurt dalt del llit; o el dia que volia obrir una llum del lavabo d’un bungalow a Pulau Sibu (Malàisia) tibant d’una cadena que resultava ser la cua d’una iguana considerablement gran i d’una raça de dubtable fiabilitat; les diferents famílies de crustacis (cuques, cucaratxes, cucaratxots, bitxos amb pinces i sense pinces, …) que ens han visitat a la nostra habitació provinents dels diferents conductes d’aigua (per cert, una bona tècnica per reduir el nombre d’aquests col·legues de la fiesta nocturna és deixar el llum del lavabo obert de forma perpètua ja que no els agrada gens la claror); els aranyots de dimensions atractives del Nepal que es movien lentament pels inacabats sostres; la gran quantitat d’inodors embussats; l’aigua escalfada amb olles als fugons per a una dutxada ràpida i calentona; els lavabos i lavabos sense aigua; les baixes dutxes a l’alçada del pit en lavabos diminuts on toques contínuament les brutes parets; els terres contínuament molls per tenir els tubs descollats o mal ajuntats; o aquell lavabo de Senaru a Lombok (Indonèsia) que va caure la maneta d’una aixeta i un bon xorro d’aigua va començar a brollar amb plena força pel mig del lavabo; la contínua humitat que desincrusta les “rònaques” parets; les numeroses dutxades amb “palangana” (realment, molt millor que les males dutxes); els infinits “calefactors elèctrics” de dutxa que fan pudor de cremat; algunes mini enrampades amb els mànecs de dutxa del sistema elèctric (ara ja intentem evitar-los o preferim dutxar-nos amb aigua freda!); aquelles olors infinites que duren més que l’Eau de Rochas; o els íntims miralls a l’alçada del melic; el paper de lija, volia dir els papers higiènics d’una sola capa; aquelles dutxes amb la típica i única tovalloleta atrotinada de mans per tots 4 que rasca més que un fregall; …Avui, avui amb aigua calenteta, calenteta, calenteta, calente… collons que em cremo!!! El punt mig costa.Aquestes petites anècdotes amb els lavabos no deixen de ser un petit exemple del tipus de vida de molts dels habitants dels països que hem pogut estar. Som uns privilegiats, uns autèntics privilegiats!!! Només cal mirar a l’exterior i adonar-se del modus vivendis de molts dels llocs on hem estat. O d’ara mateix, a Equador, tot i trobar-se en general en una situació molt millor que la Índia, Àfrica o alguns països del sud-est asiàtic, té encara moltes necessitats bàsiques incobertes. L’extrema bellesa natural del país ens ha acaparat bona part de la nostra atenció, acompanyat també per l’àmplia presència d’una classe social mitjana força extensa i en ple creixement. Tot i això, tant en zones d’Oriente (selva), com a certs llocs d’altiplanos i també ara a la costa, veiem com encara hi ha un percentatge molt elevat de gent vivint amb unes condicions d’higiene, comoditat i de serveis bàsics bastant bastant precari. Per exemple, gent vivint, treballant i dormint en les petitíssimes botiguetes de fusta d’aquí on ens trobem, el poble pesquer de Puerto López; o multitud de dones netejant en els safarejos públics dels pobles de la costa, o ja en els “altiplanos” rentant-la en els mateixos rius; es poden veure encara un gran nombre de cases de fusta o de canyes sense res més que una tele; carrers i carrers sense asfaltar plens de cases inacabades sense finestres ni tancaments; nens malvestits i bruts donant mostres d’una evident falta d’higiene; parets de vivendes fetes amb taulons de fusta plenes d’amples ranures o amb maons mal posats o inclús amb canyes de bambú; manca d’aigua canalitzada en moltes zones (amb tot el què això comporta…); … El govern del país, tot i tenir els seus detrectors acusant als dirigents de milionàries corrupcions, està invertint en infraestructures i serveis. Gràcies als impressionants rendiments provinents de les explotacions petrolíferes i a una societat mitjana en plè creixement, el país s’està adequant per millorar més que mai el nivell de vida dels seus habitants. L’educació, per exemple, és una de les mostres de l’evolució d’aquest estat, i de la preocupació d’aquest govern cap a un dels pilars més importants de la seva societat. Avui hem visitat una escola i hem pogut veure el temari dels nens de l’edat del Bernat. Després d’una renovació total del contingut en el darrer any, hem pogut veure que segurament el nivell educatiu marcat pels dirigents d’aquest país, és dels més alts de tots els països visitats fins ara. En aquest punt, no puc deixar d’agrair PLENAMENT a tot l’equip directiu i tutors i professors del Bernat i l’Abril de l’Escola Joventut de Callús. Les seves directrius, els seus consells, el seu seguiment, els seus ànims i ajuda en tot el què ha fet falta respecte l’ensenyament dels nostres fills, i sobretot el seu suport incondicional al nostre projecte fa possible que els nostres dos petitons aprenguin diàriament, i el què és més important, que poguem encarar amb tranquil·litat i suport aquesta part tant important del nostre viatge que és l’aprenentatge dels nostres fills, tan del què vivim com també dels continguts propis del seu curs escolar. Moltíssimes gràcies a tot l’equip de l’Escola de Callús!!!