L’ambient és relaxat, la temporada alta de Bali està ja acabada i els monzons a menys d’un mes de la seva arribada. En zones com Lovina i en aquesta època de l’any es pot respirar tranquil·litat i gaudir dels 30 graus en una piscineta i un hotel pràcticament per nosaltres just davant del mar.
D’aquells llocs que oblides on has deixat les xancletes ja que et mous gairebé tot el dia descalç tant de dia com de nit. Les palmeres ens segueixen acompanyant des de l’inici del viatge i de ben segur que les trobarem a faltar. Avui hem visitat unes “Hot Springs”, aigües termals provinents de l’interior d’un volcà, petites, acollidores i envoltades de vegetació autòctona,sobretot palmeres i bambú.
Hem compartit alguns moments de massatges naturals provocats pels xorros de l’aigua amb alguns locals de la zona. En aquesta ocasió, l’entrada tenia el mateix cost pels balinesos que pels turistes, podent-hi accedir per 0,40 €. Per sort, no hi havia la presència de cap autobús o grup turístic i hem pogut disfrutar del moment inclús amb relativa intimitat. Un temple a la part superior, mig amagat entre els arbres, beneïa l’aigua termal i començava a canalitzar les sortides dels xorros d’aigua per la boca dels ferotges lleons de pedra esculpits en les diferents piscines.
Pel camí, un altre espectacle visual, una experiència contínua que no cedeix ni un moment i que no para d’atraure les nostres retines: grups de gent segant les tiges d’arròs amb falç, un senyor pasturant un ramat d’una cinquantena de pollastres amb els seus pollets just al costat de la carretera, dones carregades amb tot tipus d’utensilis, ofrenes, menjar, materials, … a sobre del cap , motos i més motos amb 1, 2 o 3 o 4 persones, … A l’arribada al nostre hotel (mai millor dit) dibuixa un dels millors moments del dia. Portàvem 1 copa de vi en gairebé 2 mesos de viatge, fins que hem vist la Happy Hour 40% disccount durant la posta de sol. A sobre la platja, zona chillout preparada per la nostra arribada ( bé, i per algú més…) i divina copeta de vi blanc fresquet.
El sol va caient mentres el cel es prepara per una nova exposició de colors, i el mar s’aplana enfosquint la seva tonalitat i creant una capa llisa i grisa d’aigua tranquil·la i pausada. Nens jugant pel davant aprofitant que la sorra ja no està tan calenta, adults passejant i algun que altre oportunista oferint-te algun massatge, figureta o braçalet. Just al nostre costat, plantem un estel artesà fet d’un plàstic negre reciclat i de canyetes de bambú, enlairant-se amunt i amunt fins a compartir vol amb uns ocells amb ganes de jugar. M’és inevitable pensar amb la nit que vam viure amb el Toni en una de les places centrals de Xian, a la Xina, després d’un sopar divertidíssim en un privée d’un restaurant. Salut!