Des de l’habitació on dormen els 2 petits després d’un dia de visitar la ciutat, sentim com criden des de la mesquita Masjid Jamek a la pregària de la nit dels musulmans. Malàisia és un país multicultural i multireligiós, on conviuen pacífica i cordialment un mix de diferents religions i cultures. Avui hem visitat la zona de les torres bessones Petronas,les torres bessones més altes del món (quartes si es consideren una sola torre) i que durant uns anys van ser el cim artificial del planeta. A la part inferior un dels centres comercials més elitistes de la capital amb les millors marques de roba i complements a nivell mundial. Kuala Lumpur disposa de molts centres comercials repartits per la majoria de barris. “Malls” espaiosos, moderns, netíssims i còmodes, inclús més que els de casa nostra.Àsia està evolucionant de valent i com en altres països de l’est asiàtic, Malàisia està creixent i es detecta un bon nivell de vida la majoria de la societat. Hem recorregut en bus i metro (que en molts casos transita enlairat per uns ponts per sobre de la carretera) bona part de la ciutat, i és molt interessant poder observar contrastos entre moltes edificacions noves i urbanitzacions de benestar amb zones més antigues amb comerços i restaurants més autòctons i vells. Aquestes zones més bàsiques no són ni molt menys deteriorades o precàries, i cada cop van quedant més en minoria dins d’una metropolis en ple creixement i “auge” econòmic. Les construccions de gratacels no paren, les grues que ja no veiem al nostre país estan totes aquí. La modernitat, la tecnologia, el confort està conquerint la major part del territori.Els malais segueixen volent-se fer fotos amb el Bernat i l’Abril! Si haguessim demanat 1 ringgit per cada foto…podríem dormir en hotels 5 estrelles! Àsia en general porta molts anys de canvi, i encara li queden uns quants més. Després s’haurà de mantenir… Això ja és un altre tema del qual veurem com ho sabrà gestionar, sobretot a Xina. Avui, al centre comercial per excel·lència, exemple aquest sí de la part més rica de la societat, hem pogut veure i olorar el luxe. El nostre pressupost diari fixat ens ha obligat a mantenir una precaució a tot tipus d’impuls consumista, encara que ens ha permès fer un cafè amb gel en un dels molts hotels de luxe de la ciutat situat just al davant de les torres. Des de l’any passat, s’ha de pagar una “murterada” per pujar a les torres (les tarifes d’accés a museus o punts turístics es dupliquen pels estrangers). Després d’indagar una mica hem preferit ascendir al pis superior d’aquest hotel-gratacels, veí de l’emblema arquitectònic de l’imperi Petronas (companyia petrolífera del país) i poder fer el nescafe ice al bar-lounge, observant de primera mà l’obra d’art estrella de la ciutat.Purs espectadors de tribuna d’un dels edificis més singulars del món. Hem estat pràcticament sols, estirats per moments en uns espais amb coixins, entre chill-out i Sports-Bar. Brutal!!! Un cop a baix, picnic després de comprar menjars varis al supermercat, mig drets i asseguts al costat d’unes jardineres, mentres estava caient la tempesta de rigor de 15 minuts, mentre l’Abril es feia fotos amb un grup de nens d’una escola. El dinar informal ens ha permès seguir veient la desfilada de cultures del país: gran varietat de musulmans amb dones vestides de tot tipus (amb i sense vel, i algunes inclús amb burka, segurament provinent del centre d’Àsia – on els marits fan negocis per les relacions empresarials òbvies entre països petrolífers), una minoria indú amb el rostre de les dones pintat i lluint el seu vistós Sari, homes de negoci occidentals reflexant les intenses llums del centre comercial amb el seu rostre blanquet, alguns turistes encuriosits com nosaltres i inclús monjos budistes que es passejaven per davant de la desena de promotors homosexuals amb plumes de l’stand de perfums de Burberry. El respecte a la pluralitat a Malàisia és molt alt, fet d’admirar en un país on conviuen diferents cultures i religions, segurament això la fa una ciutat rica i molt interessant, on ens sentim molt a gust.