Premi Nobel del sabor.

IMG_1056 (51)Cafè i més cafè. La zona cafetera et regala uns paisatges increïbles, amb una combinació contínua i sorprenent entre boscos i prats, amb palmeres, plataners i plantacions de cafè. Amb un relleu típic de Colòmbia, amb alts i baixos constants, creant gairebé més valls que policies patrullant pels carrers. IMG_1056 (40)Salento, el producte turístic per excel·lència de la Colòmbia cafetera, és un poblet petitó amb encant que es transforma el cap de setmana i festius per l’arribada dels curiosos turistes sobretot nacionals. Tot i això, la seva privilegiada ubicació sobre un dels turons elevats de la zona, permet gaudir de vistes immillorables arreu on vagis. Novament als peus d’alts pics andins, entre ràpids rius i relleus accidentats, en un espai de riquesa natural envejable.
Agafo la tassa, observo l’interior amb tranquil·litat, fixant-me en cada detall; el color, la textura, el cos, la crema, … 20140201-232319.jpgPreveig novament un nou èxit rotund. Sembla impossible que després de 18 mesos de viatge poguem aconseguim un cafè de primer nivell arreu on anem! Algunes veus ens havien advertit que inclús en plena zona cafetera, la preparació del cafè no era l’òptima… Vaja, igual això passava fa uns anys. IMG_1056 (59)El fet és que avui en dia, i des del primer minut que vam trepitjar aquesta terra, l’encant en les cafeteries, la seva decoració, la cultura introduïda ja des del moment d’asseure’s el client al taburet o a la cadira, des de la pròpia forma de la tassa, passant pels innombrables cors dels cappuchinos de la Karina, l’olor al moldre’s el cafè o el somriure al servir-te aquest premi Nobel del sabor, … tot plegat conté una màgia especial que enriqueix encara més si es pot els nostres paladars molt faltats de bon cafè. Un plaer sense pausa. 20140202-205248.jpgEncarem camí avall amb el verd fosc de les fulles del cafè que ens abraça per banda. 20140201-232313.jpgMentres baixem, els “willys” (un cotxe creat a Estats Units per iniciativa militar el qual va encaixar a la perfecció posteriorment a Colòmbia pels habitants d’aquestes terres tan pronunciades) ens van avançant per l’estret camí forestal carregats amb senyors amb la típica vestimenta de la zona (barret i mantell penjat en una espatlla), un senyor d’edat avançada arrossega un sac que es veu molt i molt pesat, algun turista es creua també buscant aquesta pau que t’ofereix aquest interessantíssim indret andí, un elegant senyor es para amb el seu cavall per fumar-se un “peta” mentres observa els colors verds de la vista, …IMG_1056 (18)
-” Hola Señor!!! Usted está divino acá arriba!!! Está para hacerle una foto con esta preciosidad de caballo!!! ” – li comento al senyor mentres veig que ell es va mirant els nostres dos fills.
– “Quieren un espectáculo?? Este caballo está adiestrado para competir!! Vean, vean!” – ens comenta ràpidament, propi de l’amabilitat colombiana i segurament també de l’efecte del petit porret que s’havia cascat. Ni corto ni perezoso ens exhibeix una desfilada eqüestre amb un caminar del cavall elegantíssim, combinat amb algun “pase” de més caràcter i alguna volta improvitzada. Tota una mostra d’elegància, saber estar, fortalesa, folklore i rigor. 20140202-212833.jpgEl Bernat deixant anar un dels seus “uauuu”!!! Mentrestant l’Abril observa amb admiració la perfecta coordinació de moviments d’aquest animal forçut, que per ella és immens. Amb aquestes parades i un sol que va donant mostres de vida entre els típics i espessos núvols d’aquesta zona, el passeig per arribar a la finca cafetera del Sr. Elías es va allargant. Entre alguna competició més de cants i alguns jocs de “Baboses” (unes estranyes bales que tiren els protagonistes d’una sèrie de dibuixos animats de Disney que agrada molt al Bernat i Abril) arribem a la finca on els nostres petits juguen a ser autèntics experts cafeters. IMG_1056 (25)Una tardana època de recolecta del fruit (provocada per un canvi en l’època de pluges) els permet recollir els granets rogencs i groguencs que van sortint i que van descobrint al llarg de la visita amb el nostre guia Carlos, nét del senyor Elías.20140202-205114.jpg Posteriorment, poden treure la primera “pallofa” utilitzant una petita i rudimentària (però en perfecte estat) màquina que permet aconseguir un primer gra que restarà en repòs durant 24 hores per una correcta fermentació. S’asseca en uns hivernacles durant uns 20 dies, el torrem al foc i el molim. “Tachan, tachan!!!”. El cafè està llest!! – Mama, el cafè està molt bo!!! Diu la petitona després de fer-hi una bona carregada de sucre.

Una bona caminada!

Aquest post l’escriu Karina: Avui ha sigut un dia preciós i frustrant per mi a la vegada. Preciós per la passejada en família en un lloc incomparable, frustrant perquè en la caminada de 4 hores que hem fet ja no he pogut seguir a l’Abril i Bernat en la llarga pujada!!!!! Això vol dir que s’estan fent grans…i jo també!!! Karina

20140204-220157.jpg

20140204-220221.jpg

20140204-220214.jpg

20140204-220247.jpg

20140204-221127.jpg