Ens llevem d’hora. Pel tiet Fred, hora normal, a les 6 del matí. Ens espera un dia molt intens. Un dels dies memorables del viatge. Després de contractar el recorregut amb barca abans del tifó amb una agència local de Cat Ba, ens decidim a començar, just després del fatídic temporal, la nostra experiència d’un dia i una nit per les aigües de la badia de Halong. Les previsions del temps són bones i ens auguren en teoria uns bons dies. Sense cap imprevist anem cap a un dels molls pesquers de l’illa i emprenem el viatge cap a l’interior de les abruptes muntanyes trocejades fa molts anys per la cua d’un drac (o així ho explica la llegenda…). Una barca senzilla i agradable només pels “Sobre’s i Flotats” i un servidor, amb dos capitans i un ajudant. Un veterà vietnamita amb experiència naval consolidada, i un jove rosset català de Santpedor amb ganes d’aprendre per les insinuades curves dels estrets canals naturals marins del mar de la Xina. El recorregut ha sigut relaxant, tranquil, i en certes ocasions majestuós i imponent. Una meravella mundial, una joia de la natura, un espectacle impressionant, una visita imprescindible, un dia inoblidable, … Increïble!!! Les numeroses fotos que s’han vist de la badia donen una pista de l’indret, però la realitat mostra una zona extensa d’illetes i més illetes punxegudes, com icebergs de pedra, creant una zona d’aigües tranquil·les pel pas dels vaixells pesquers i de les embarcacions turístiques. El més sorprenent és la vida de la regió. Pobles sobre l’aigua amb plataformes sobre dipòsits de plàstic buits, amb casetes de planxes metàl·liques, barquetes petites i embarcacions més grans, i petites piscifactories casolanes. Una vida inesperada en una zona salvatge, entre el mar i la terra, entre les roques i les onades, entre els monos i els peixos, … Costa molt imaginar-se una vida en aquestes plataformes, a 10 kilòmetres de la terra ferma (una hora amb les seves barquetes), esperant sortir a alta mar per aconseguir subsistir i tirar endavant amb la família. En el món hi ha tantes maneres de viure diferents… posar-te amb la vida d’aquestes persones és tan sorprenent i costa inclús veient-ho en primera persona… El dia dóna temps per molts moments diferents: lectura del Bernat amb la iaia, jocs amb les nines de l’Abril, banyadeta per les brutes aigües de la badia, xerrades més profundes de les habituals amb els sogres, descans sobre la “cutxoneta” de la coberta, jocs desenfrenats amb els “peques”, el Bernat conduint l’embarcació durant 30 minuts, o fer kayak per les fosques coves i estrets canals marins. Al capvespre, parem en una de les vivendes flotants aillades de la zona per comprar el peix que ens menjarem per sopar. Aprofitem per fer un cafè amb llet fortíssim (que m’ajuda a estar despert aquestes hores) i conviure uns moments amb la família d’una vivenda habitual de la zona. Tots ells comparteixen la seva cuina-sala d’estar-menjador-lavabo-entrada-terrassa-cambiador- amb tot visitant que vulgui adquirir algun dels seus articles d’oferta: peixos, peixots, “peixarros” (un de 40 kilograms), minisupermercat, cafeteria, local lloguer de kayaks, … Un nen de dos anys comença a rondinar amb la seva iaia distreient-lo just abans que es faci fosc. Per alguns instants, cadascú de nosaltres en llocs diferents, observem part de la seva vida quotidiana, amb moviments normals per ells però inusuals i llunyans per nosaltres. La vida en una plataforma enmig del mar no és habitual per nosaltres, i menys enmig d’un espai natural. S’acosta el sopar i l’hora de dormir. Riures i “carcajades” s’encadenen a l’organitzar la petita sala. Enretirem llits per ajuntar-los i poder dormir més còmodament. Descobrim llaunes i ampolles de plàstic mentres un escarbat surt de sota un llit amb el código CL (“cagando leches”) buscant la pole per guanyar al Fernando Alonso en el proper Gran Premi. La lluna plena brilla sobre el mar, reflexant una nit clara i tranquil·la, amb un mar cansat i en repòs després de l’esforç passat, una exposició d’estrelles, sombres negres de les muntanyes que ens rodegen, soroll d’esquitxos provocats per petits saltirons d’alguns peixets sobrevivents de la caça marina massiva que els rodeja, llums de les quatre casetes de pescadors de la zona, la familia sota coberta dormint i sommiant amb els angelets, una música oriental del mòbil del capità sonant i un airet diví acariciant-me mentres escric les quatre línies del dia. Olé!!!!!