Cap a Kuala Lumpur

No hi ha millor manera que començar el dia amb un Nescafe Ice (com un “frappé” de Grècia, o café amb llet amb gel) en un dels múltiples bars locals que hi ha en el país. Assentats al voltant d’una taula vella sobre uns tamburets prehistòrics de colors, i envoltats de gent del poble fent-la petar de bon dilluns al matí. Aquí sí que cantem com un pingüí al desert i som el centre de totes les mirades. Sobretot en aquests pobles menys turístics, és on la gent ens observa, riu i inclús acaricia més els cabells dels nostres fills. Els encanta fer-s’hi fotos, preguntar-los el seu nom o demanar d’on venim, tocar-los el cabell i les galtes… Tothom és molt afable i el país es mostra molt segur i tranquil, inclús per les nits. Malàisia, com a bon exemple de país de l’est-asiàtic, tot i mantenint les precaucions de tot viatger, és una zona segura i receptiva.Només baixar del bus, carreguem gairebé totes les motxil·les al cotxet i a buscar hotel. Durant el darrer mes, a excepció dels 3 primers dies a Singapur i un parell més a Kuching, el cotxet ens ha servit com a carretó de transfers per les motxil·les. Ho tenim tot ja per mà, i fent un pilar de 4 com els xiquets de Valls, ens podem passejar per mitja ciutat com a preludi de la festa major.

Els comentaris estan tancats.