Darrers dies a Indonèsia

Lombok és una joia a punt d’explotar. Ens fa pena deixar el país, la seva gent, els paisatges, les platges, … Tot i allargar la nostra estada a Gili Air, hem pogut passar 5 nits a Lombok, combinant una primera estada a Senaru (població de muntanya) i a Kuta (localitat costera del sud de l’illa). Després d’acomiadar-nos de Senaru, amb un darrer partidet de futbol del Bernat a primera hora del matí amb els seus col·legues, atravessem l’illa amb un recorregut de 4 hores amb un cotxe amb xòfer.El recorregut d’uns 38 euros ens permet tornar a assaborir una illa tropical, més seca que la de Bali, i amb un tipus de vida molt diferent al nostre. Com més al sud més àrid es torna el paisatge, fins arribar a Kuta-Lombok (molt diferent de Kuta-Bali que és una Lloret de Mar, principal destinació turística de Bali destinat principalment pels australians “fiesteros”), objectiu imprescindible pels surfistes. Sabíem o intuïem que seria una destinació menys turística, però no ens pensàvem, ni de bon tros, amb el què ens trobaríem…Una població petita, dedicada al turisme però mantenint el tipus de vida de la resta de l’illa. Cases de fusta, bambú i de palla, bestiar per tot arreu i una atmòsfera molt agradable, tranquil·la i propera. En altres paraules, es pot definir com un lloc autòcton o autèntic. Uns quants hotels i homestays ens permeten aconseuir una habitació sense problemes, uns quants restaurants, punts d’informació pel turista, botigues de lloguer de material de surf, tot enmig d’una població amb un estret carrer esfaltat amb vorals de sorra bruts, plens de gossos, cabres, gats i vaques. Al darrera del carrer principal, amaga el millor del poble, una cala amplíssima i preciosa, boníssima tant pel surfista com pel banyista. Les onades es trenquen a uns 500 metres de la sorra, habilitant una amplíssima zona d’aigües tranquil·les pel banyista. Just a la platja de fina arena blanca, s’encara una primera línia de mar amb els lavabos, galliners i part posterior de les barraques que ofereixen els serveis al turista. Sorpren veure una platja preciosa plena d’animals pasturant o “piulant”, compartint espai amb algun turista solitari i 100 venedors de collarets o faldilles. La platja és preciosa, i se’ns fa difícil comparar-la amb alguna altre que haguem estat.Poden recordar aquelles amples cales de Cantàbria… però amb palmeres, grans formacions rocoses que divideixen la platja en cales més petites, un clima tropical, un ambient relaxant i un mar grandiós d’aigua calenta i radiant, trencat en l’horitzó formant onades gegants, perfectes pels surfistes. El lloc és únic i està apunt de ser inundat per noves instal·lacions més modernes i més còmodes pel turista… això sí, que farà perdre aquesta essència tan especial. Aquí s’auguren uns anys de creixement a l’espera d’arribada de noves inversions i de nous turistes (sobretot Australians i Xinesos).La finalització del nou aeroport i l’arribada de nous vols internacionals prometen un futur de millora en aquesta zona (situada just a 30 minuts de l’aeroport). Una millora altrament necessària per el precari ritme de vida de bona part de la població. La nostra visita d’avui a una platja situada a 10 kilòmetres ens ha fet seguir veient i palpant la pura realitat del país, i de l’illa. 10.000 metres de “sotracs” continus en una carretera mig d’asfalt i mig de sorra (fang a l’època de monzons), amb pujades i baixades contínues provocades per cada turonet del camí, i talls continus provocats per les irregulars, desorganitzades i insuficients obres de millora. Uns 40 minuts de bots i bots enmig d’una zona molt rural i amb unes condicions de vida molt bàsiques. Pel camí una mina de diamants amb un promig de 30 morts anuals, múltiples petits locals de fusta i palla amb màquines casolanes de fabricació de maons, algun pastor amb vaques, i un bosc sec semi-desèrtic. Un entorn molt bonic i especial per a una zona costera amb 30º de gener a desembre.Algunes immobiliàries ja s’estan fregant els dits amb el continu augment de preus dels solars… Per exemple, als voltants de Kuta ja han arribat els francesos d’Accor amb un primer resort Novotel “high level”. Habitacions de 150 a 300 euros la nit. Un lloc de luxe en un entorn isolat i únic. Pròleg d’una novel·la repetida en molts altres llocs.Adéu Indonèsia!! Adéu Bali!!! Adéu Gili Air!!! Adéu Lombok!!! Un petit tast d’un país grandiós i que es mereix una altra visita. Potser més endavant quan els nens siguin més grans o solets amb la Karina si ells ja no ens volen seguir, tenim pendent seguir cap a l’est, seguint cap a Komodo fins a Papua Nova Guinea, amb trekkings varis inclosos.

Bany en una cascada de Lombok

Encara penso amb ahir, agafant un public boat (barca de transport públic) que surt quan s’aconsegueix omplir amb les 20 persones mínimes que volen fer el trajecte (com passa a sudamèrica amb les furgonetes) per deixar l’illa de Air i començar una nova part del viatge a l’illa de Lombok.La falta de transport públic en aquest país ens fa prendre un econòmic taxi per aquest transfer intens pels nostres ulls, passant per zones amb vivendes molt bàsiques i en alguns casos precàries (construïdes amb palla i troncs, parcel·les delimitades per palla i pals de fusta torçats i amb unes situacions higièniques bastant adverses.Nens al carrer, vestits amb roba ja molt vella, bruta i “esparracada”, jugant entre ells en certs moments al mig de la carretera salvant l’intermitent pas dels vehicles. Arribem a Senaru just abans de fer-se fosc i aconseguim un allotjament per uns 10 euros la nit, amb una habitació triple acceptable, amb vistes a una vall als peus del Gunung Rinjani (volcà ferotge d’uns 3700 m d’altitud que no podrem coronar ja que té un llarg accés, difícil de compaginar amb els nens), i amb servei spa al lavabo. Resulta que no ho sabíem, ens pensàvem que era un allotjament bàsic i just per una o dues nits, però després que la Karina dongués la volta a la maneta de la dutxa hem pogut comprovar que es convertia amb un autèntic balneari d’aigües termals. L’aixeta, just obrir-la, cau al complert directament a terra, sobresortint un autèntic xurro d’aigua freda a pressió que inunda tot el lavabo. Això és nou… encara no ens havia passat. A més, la zona spa gaudeix d’aromes vàries que fan més relaxant l’estada. De fet, és normal tenir alguns serveis extra per aquest preu. Com per exemple una innovadosa palangana de tamany considerable, substitut de les tradicionals i més que avorrides piques de rentar mans o dents, o un termostat únic d’aigua freda per motivar la més que saturada circul·lació sanguínia. O bé, el servei exclusiu que et vagin a buscar expressament un rull de paper higiènic al minisupermarket del poble just després de comentar-los que no n’hi havia cap a l’habitació. Un servei impecable si no fós perquè eren ja les 22:00h i excepcionalment els comerços estaven tancats… Els altres dos llocs que havíem mirat per dormir valien uns 7 euros i eren encara molt més senzills, per dir-ho d’alguna manera… A més, suposo que no tenien xurro d’aigua… Bé, i si el tenien segur que no era d’aigua volcànica…Avui decidim fer una caminadeta per veure una de les cascades més boniques de l’illa. Abans però, el Bernat i l’Abril troben uns amiguets equipats amb samarretes de varis equips de “La Liga” i la “Premier League” i s’improvitza un gran petit de futbol al pati del darrera de la “Homestay” (Hostal) que estem allotjats. El Bernat desa novament la vergonya i el seu caràcter introvertit puntual i es llença a córrer per defensar com ningú els contratacs del crack de l’equip contrari, un xicotet de 10 anys amb un domini de la pilota admirable (gairebé com jo quan era petit…). Tot i ser nens molt més grans que ell, el fet que l’alçada de la població és molt més baixa a la nostra, els ha fet aproximar-se encara més i disfrutar d’una mitja hora de plena competició esportiva.El partit no ha sigut suficient per cansar-los i han seguit la caminadeta com ningú… Al costat d’un canal d’aigua, enmig d’un bosc frondós i amb la visita dels nostres amics “Makakos” (monos) i gossos hem arribat a l’atracció estrella i motiu del petit trekking.Decideixo introduïr-me al mig de la llarga i potent cascada, intentant fer pujar l’adrenalina. L’aigua pica de valent (sobretot al cap i a les orelles) i assegurant els passos poc a poc per no relliscar sobre les pedres em poso just al mig, sentint-me per uns moments com un petit rambo en la irrepetible “Acorralado” o un intrèpit Indiana Jones en la recerca d’algun tresor o l’Espinete en el moment de la banyera.Una colla de teenagers de Lombok, estudiants de magisteri, ens han permès acabar de viure uns moments molt especials en un lloc únic al mig de la selva. Els hem observat com jugaven, com es dutxaven amb sabó per l’entorn del salt d’aigua. No han faltat ni 10 minuts perquè els nostres “peques” formessin part d’aquesta festa juvenil i fossin novament els escollits per ser fotografiats enmig de la colla. Moments divertits i inclús especials que ens han fet recordar les nostres etapes juvenils de jocs i emocions amb els amics i amb tot un futur incert i engrascador pel davant.Sense perdre la nostra adulta il·lusió pugem caminet amunt per seguir endavant amb el nostre incert, emocionant i atractiu futur. Un futur proper que ens esperava amb una agradable sorpresa. Quan de sobte ens trobem amb dos gossos lladrant ferotjament cap a nosaltres, moment en què hem pensat que la contractació del guia hauria estat encertada. El caminet era molt i molt estret, i no ens permetia fer res més que marxa enrera. Amb molta tranquil·litat, i tot i que no m’agrada donar l’esquena als gossos, girem tot mantenint la calma i parlant dolçament. Aconseguim obviar als petits canins alterats i finalment descobrim l’accés principal d’entrada a la zona de les cascades pujant per unes amples escales, còmodes i sense més animalons.

35 anys inolvidables

Conviure una experiència d’aquest tipus amb la millor companya de viatge i amb els teus fills de 3 i 5 anys és molt especial. Cada dia vius noves sensacions i les comparteixes intensament amb ells. Viatjar ja és un espectacle continu pels nostres ulls, i si li afegim dos “barrufets rossets” que desperten rialles per allà on vas encara és més gratificant. La majoria “d’occidentals” tenim una sort increïble de poder viatjar per bona part del món ( molta gent pot viatjar per molts països per un cost molt raonable durant les seves vacances, no cal un any però si es treballa i t’agrada viatjar i entra dins l’ordre de prioritats, et pots permetre el gran luxe d’agafar un avió i conèixer Europa o altres continents). Desgraciadament, bona part de la gent d’aquí Indonesia no poden dir el mateix malgrat treballin. El seu nivell salarial, les seves condicions contractuals i la feble moneda no els permet poder conèixer nous països. Això és un fet que hem parlat amb ells a vegades, i ens entristeix, encara que espero que aquest fet els canviï en un futur pròxim gràcies a la dinàmica creixent dels països asiàtics. Cada vegada estem trobant més xinesos que viatgen.Els nens no paren de buscar jocs i compartir-los amb els pares, amb el germà o amb el primer que troben. El Bernat s’està obrint moltíssim,a vegades massa i tot! Juga amb els cambrers dels restaurants, va sol als recòndits lavabos bruts d’allà on anem, para les carrosses de cavalls simulant un policia, es relaciona amb altres nens de l’entorn, … accions molt positives tenint en compte el seu caràcter responsable i prudent. Creix i creix sense parar. És un plaer poder veure com evoluciona, tant com a persona com a viatger. Ha millorat molt nedant, comença a llegir amb més soltura, a sumar xifres amb desenes, es renta les dents amb el pasta de dents d’adult, estableix alguna petita conversa en anglès i el què és important, s’adona diàriament de la importància de l’idioma internacional per excel·lència i li agrada parlar-lo!! …L’Abril no es pot obrir més ja que sinó… El seu “desparpajo” continua sense límits i cada cop va entrant més en raó el què abans era “marranada”. La seva inocència es barreja amb activitat i “pilleria”, barreja explosiva en un entorn totalment diferent al de casa però a la vegada també igual. Les seves cares reflecten ràpidament el seu estat anímic i ens ajuden a intentar fer el màxim de bé la feina de pares (que no és fàcil i més quan estàs les 24 hores amb els fills durant tan temps i lluny de casa, però és increïble). Abans del viatge no sabia nedar i ara es tira despreocupadament a la piscina amb els braços oberts i en planxa, sinònim de felicitat i alegria, reflexe total del seu caràcter. Neda com un peixet i té una capacitat admirable (tenint en compte la seva edat) de submergir-se i aguantar la seva respiració dins l’aigua. Ja comença a reconèixer i escriure els números de l’1 al 9. Bravo Abril!! (com diu la tieta Elena).Tot i desenvolupar el sentit de la paciència, viatjar amb nens (i durant molt de temps) precisa una dosis extra de tranquil·litat que en algunes comptades ocasions es fa difícil gestionar. Diàriament, 24 hores full time, fer de pare, de col·lega i de profe a la vegada no és gens fàcil. Un reconeixement especial als professors que,tot i tenir masses vacances sota el meu punt de vista, em costa entendre com poden fer aprendre a llegir a 25 nanus alhora… La veritat és que Déu ni do… Quan has de fer una feina en concret és quan t’adones de les dificultats intrínseques de la professió. Felicitats als bons professionals de l’educació, que són molts, i una salutació especial als de l’escola de Callús.De totes maneres, les seva alegria i rialles en els jocs recompensen la manca de moments per un mateix o per la parella.35 anys amb esmorzar d’un pastís casolà excel·lent fet de pa “bimbo” amb xocolata, melmelada, i amb trossos de mango i pinya, amb unes 20 tibades d’orella del Bernat (ja que s’ha cansat pel camí), amb un “papa ets molt guapo” amb la veu dolça de l’Abril, amb unes mirades i … de la radiant i única Karina, amb un adéu a Gili Air i un hola Lombok, i el millor desig possible, “Molta Salut per tots”. Un record especial en aquest dia 9 d’octubre pels avis de Gironella que no hi he pogut parlar ja que no teníem conexió internet a cap lloc del poble durant tot el vespre. Una abraçada molt forta per tots i concretament avui per la mama (o iaia Dolors de Gironella) !!! L’esforç que fa una mare al moment de néixer el seu fill és increïble… Salut amb una copa de vi local de Senaru!!!, millor dit, moscatell.Per cert, el propietari de l’hotel on hem arribat a Lombok no sap el dia del seu aniversari. A l’època dels seus pares en certes famílies de zones rurals no els registraven i no anaven ni a l’escola. Ell, per la seva voluntat i esforç, va aprendre anglès i li va permetre evolucionar professionalment fins a construïr les seves 4 primeres habitacions, ampliant a l’actualitat el seu petit establiment hoteler fins a 10.

Una escola al mig de Gili Air

La visita a l’escola de Gili Air ha sigut molt interessant.En aquesta ocasió ens hem presentat a mitja sessió educativa sense cita prèvia ni ningú que ens hagués convidat. L’escola és molt bàsica, amb 6 aules i 9 professors per a més de 200 alumnes. Un amabiliss professor amb un raonable nivell d’anglès ens ha permès poder establir una llarga conversa i aprofundir més amb la realitat del centre educatiu. Mentrestant, els nens s’aixecaven, reien, cridaven, sortien i entraven de l’aula, …Les classes són molt i molt bàsiques i poc netes. El manteniment de les instal·lacions és pràcticament nul. Les aules són molt buides i amb molt poc equipament. De fet, l’únic que tenia el llibre de ciències naturals era el professor, mentres els nens intentaven escriure el què podien en les seves bàsiques i primes llibretes de 0,25 cèntims d’euro.El senyor ha estat amb nosaltres durant pràcticament una hora, deixant de banda la classe que estava realitzant i deixant-nos entrar per gaudir, just abans de marxar, del potent i orgullós cant de la seva cançó nacional d’Indonesia, el seu himne. Just a la sortida, al mig de l’illa, vivendes amb famílies convivint amb el seu bestiar, deixant passar els dies i les nits tranquil·lament, sense presses, sense motos ni cotxes.Les tardes es fan curtes, sobretot sabent que a les 18:00 h ja es fa fosc. La pluja que gairebé diàriament ens visita ajuda a refrescar l’ambient, allargant-se algun dia un pèl més del desitjat. És un plaer aprofitar aquesta petita part del dia per saltar, ballar, córrer i jugar sota la pluja amb banyador mentres els colors del mar varien amb la presència canviant dels densos núvols que tapen totalment o parcialment el sol. Demà marxem sense encara saber el nou destí i aprofitem per veure la posta de sol guapíssima de l’extrem oest de l’illa.Tot i no pondre’s, en aquesta ocasió directament al mar, es gaudeix d’un sol taronjós i brillant amagant-se per darrera Gili Nemo i dibuixant el contorn de la muntanya Gunung Agung, pic més alt de Bali. Inclús el Bernat, deixa el quad de policies per un moment (joguina que s’ha intercanviat amb un nen francès de Foix de 4 anys que han compartit alguns dies d’esbarjo en la piscina de l’hotel), i s’assenta fixament mirant un nou espectacle visual d’aquest inoblidable viatge.Just abans d’anar a dormir aprofitem un dels innumerables “apagons” per mirar al cel i observar un panorama estelar increïble. Aprofitant que estem en una illa, és bo poder fugir a vegades de l’alta contaminació il·lumínica que ens persegueix contínuament i poder observar l’immens infinit. Arribem a ser poca cosa oi???

Les dues cares de Gili Air

Ens llevem ja pensant amb l’activitat que ens espera avui. Ahir al vespre, tot just després de veure per l’illa una bici amb cadireta de nens penjada al darrera, vaig aprofitar la meva sessió de running per donar la volta a l’illa i buscar quin punt de venda oferia aquesta cadireta com a accessori. Un cop reservat, just a l’altre banda de l’illa vaig veure un altre lloc on llogaven una bici “superatrotinada” de la mida perfecta pel Bernat. Llest per poder disfrutar d’un dia perfecte per Gili Air pedalant amunt i avall.Només trepitjar l’illa el primer dia t’adones que hi ha dues realitats fàcilment palpables. Una pel turista ubicada principalment al costat de la platgeta, amb tots els serveis per a disfrutar d’aquest paradís de sol i platja. I una segona d’autòctona que resideix pràcticament a l’interior. Cases més bàsiques, bestiar per tot arreu (sobretot vaques, gallines i cabres), alguns pous d’aigua, camps de pastura de propietat enmig de les palmeres, nens jugant pel carrer i molts cidomos cavalcant arreu.De fet, avui quan estàvem parats en un lateral d’aquests estrets camins de sorra delimitats per unes tanques de fusta i palla, hem sentit un fort cop preseguit d’uns crits d’una família, intuïnt que alguna cosa havia passat. Segons més tard veiem un cavall alt i fort tot esberat en plè desenfrè cavalcant a gran velocitat cap a nosaltres. Ens apartem ben just després que la Karina avisés al Bernat que es retirés del centre de l’estreta via, i colpejant una de les bicis el muscolós animal fuig descontroladament camí enllà. Ensurt i poc més…I pla d’acció parlat per si ens tornem a trobar en una situació semblant.Per dinar hem escollit un dels pocs llocs d’oferta casolana del centre de l’illa i compartir un bon plat de noodles, un peixet, tofu i una cuixa de pollastre amb un centenar (o dos) de mosques i una dotzena de gats. Realment, durant el viatge hem menjat en llocs molt bàsics i amb condicions segurament menys higièniques que les d’avui. De totes maneres ens tenia una sorpresa preparada que l’única parella de turistes que hi havia menjant ens ha desvelat just abans de començar: “I have ever eaten in a place with so many flies!!” (Mai havia menjat en un lloc amb tantes mosques!!). De fet, entre les nostres amigues voladores i els nostres inquilins felins, aquest cop sí que ens han donat el dinar. Tot i això, com no, el menjar estava molt bo i ens ho hem acabat tot. Amb alguna discussió pel mig però…Un cop acabat tornem a agafar les bicis amb més força que mai per emprendre la segona etapa del nostre tour de Gili Air. El mallot groc, Bernat Solà, ha encarat tota la jornada amb atacs continus per escapar-se del grup principal i ha desafiat al rei de la muntanya en els ports principals. Com no, ha acabat emportant-se la victòria, tot i que encara no li hem fet el control anti-doping. Mentrestant, la Karina ha sigut la campiona del mallot verd de la regularitat, excel·lent amb els seus moviments, anticipant-se als cavalls, i marcant un ritme continu esperançador per a la general. L’Abril portava la càmara al darrera i filmava l’etapa reina mentres el seu pare es passejava per sobre dels bassalts provocats per la tempesta de la tarda. Una pluja que ens ha permès relaxar-nos en un dels numerosos bars que hi ha a la part sud-est de l’illa (l’altre extrem d’on estem allotjats). Sota una teulada de bambú i abrigats amb tovalloles hem deixat passar la tempesta mentres preníem un Ice Nescafe i el Bernat llegia ja més fluidament el repetit conte dels porquets i el llop. Els nens desperten somriures de la gent en tot moment i fan que en molts casos el viatge sigui inclús més fàcil. El seu caràcter obert i extrovertit provoca diàlegs més alegres i naturals, dinamitzant encara més l’agradable caràcter dels giliencs. Viatjar amb nens pel món comporta òbviament menys temps lliure, o menys moments de relax o per la mateixa parella, o … Ara bé, obre portes a situacions més familiars, properes i divertides. Avui hem conversat curiosament amb dues dones embarassades de 8 mesos que en pocs dies deixaran l’illa per anar-se’n cap a Mataram (capital de Lombok), on hi ha un hospital amb més condicions. Una d’elles, ens ha comentat que igual deixa de viure a les gili perquè vol que el seu fill vagi a l’escola cada dia. Ens comenta “Aquí entre la platja, la sorra i els amics a vegades s’oblida d’anar a l’escola”.

Corals per tot arreu

Ens llevem sentint les onades del mar i mentres esperem que el nivell de l’aigua pugi una mica més, esmorzem per agafar forces per un nou dia al paradís. L’aigua puja i puja, mentres fem llegir al Bernat el conte dels 3 porquets i li fem resseguir els números de l’1 al 9 a l’Abril. Múltiples blaus i verds insinuen un altre món espectacular sota l’aigua.Enmig de la sorra milions de trossos de corals enduts per l’aigua del mar, mala conseqüència de l’erosió de les pedres i vegetació marina al pas del temps, i també provocats pel maltractament sofert pels múltiples pescadors i turistes que caminem diàriament sobre els corals menys profunds i propers a la platja. Un francès (ex-professor de buceig) que ens hem trobat al resort ens ha comentat que quan va venir fa 10 anys hi havia molts més corals i peixos. Es pregunta com estarà d’aquí 10 o 15 anys… Tot i la seva decepció, m’ha comentat que ha vist una serp d’un tamany considerable mentres feia snorkeling, prova que avui en dia, encara hi ha un autèntic món submarí en aquesta zona.Tot tipus de pedretes de mar d’innumerables formes inunden la platja, convertint-la amb un autèntic aparador de collarets naturals. Cargols vius s’arrosseguen perduts per sobre les pedres artesanals com si busquessin un destí. Ja cap al migdia, els primers grans corals submarins que voregen la platja queden coberts per una fina capa d’aigua d’uns 30 o 40 centímetres, els justos per començar-t’hi a endinsar sense problemes i descobrir l’altre món submarí.Avui, he preferit llogar la màscara i les aletes d’snorkeling per poder entrar encara amb més tranquil·litat i òbviar així algun pas en fals sobre algun animal marí o arisó (experiència ja passada, i sinó li pregunteu a la Karina). Tot just submergir-me i en els primers 100 metres, on encara el nivell de l’aigua arribava just per sobre els genolls, em trobo amb una tortuga. Una tortuga que aquí la consideren de tamany mitjà, aproximadament d’una closca d’uns 60 cms de diàmetre. Després de mitja horeta saborejant la primera part del fons marí al costat de la meva amiga, decideixo entrar mar endins per arribar a una segona part, ja a uns 300 metres de la platja, amb molts més corals i milers de peixos.Peixos de tots els tamanys, varietats i colors, acompanyats per un clapes de sorra blanca i fina tot dibuixant una escena idílica amb multitud de blaus diferents que es multipliquen. Sobretot en el moment de submergir-se girant el cos 360º, assaborint una amplitud infinita que t’ofereix l’aigua cristalina d’aquest imponent mar. Els nens fan les seves classes, així ho intentem durant una horeta al dia. Un dia que se’ns fa molt i molt curt, i que sense adonar-nos ja es torna a acabar mentres el sol s’amaga sota l’horitzó de la següent illa.Les tardes sembla que no existeixin, i els primers dies en cada destí que estem es condensen de noves activitats, sessions educatives, programacions de noves parts del viatge, contacte amb els familiars i amics, jocs pels nens, i la mateixa blog. Avui, dia espectacular amb final feliç, peix sencer fresquet i calamars.Dormir, esmorzar, lloguer equipament snorkeling, sucs varis, dinar i sopar amb cerveseta per 57 euros els 4 (menys de 15 euros per cap). Després de sopar, novament un suquet de fruites sota un altell construït de fusta, bambú, i fulles de palmeres, mentres la lluna reflexa el mar i els cascavells i campanetes dels cimodo repiquen com a música relaxant de fons.

Welcome to Paradise

5 hores de ferry, 2 hores d’autobús i una darrera mitja horeta amb una barqueta que…sort que va ser mitja hora…i arribem al Paradís. Així és com l’anomenen els locals a les illes de Gili. 3 illes enclavades al mar de Bali, just a l’extrem nord-oest de l’illa de Lombok, Gili Air – Gili Nemo – Gili Trawangan. Aquest llarg i feixuc trasllat (amb temporal de mar inclòs) es podia haver substituït per un dels numerosos fast boats que sortien de la mateixa localitat costera de Padagnbai (Bali), que amb poc més d’una hora t’hi portaven directament. Ara bé, el preu, tot i no ser molt car, no entrava dins del budget diari. A més, aquesta opció llarga era la que semblava més segura ja que els fast boat no li feien massa gràcia a la Karina, després d’haver agafar múltiples “fast boats” o “barques voladores sobre les onades”. Els ferries són un mitjà de transport molt utilitzat per tot el sudest asiàtic.A l’arribada, un cop a Gili Air, mitja dotzena de “cidomos” esperant per portar-nos a destí. Els cidomos, petits carruatges tibats per un cavall, són conjuntament amb les bicis, el seu mitjà de transport habitual. Motos, cotxes o tot tipus de vehicles amb motor estan prohibits. Encara de dia, a una hora de fer-se fosc, agafem el nostre primer “cidomo” per anar a l’altre extrem de l’illa i buscar algun allotjament. Ja que és temporada baixa no tenim cap reserva feta i aprofitem per negociar a la baixa podent comprovar insitu la relació qualitat-preu.Finalment aconseguim un 40% de descompte per una bona habitació en un petit i tranquil resort amb piscina. Mentres agafem les motxil·les i el cotxet (inutil·litzat durant el darrer mes), just al davant, dos homes descarreguen a espatlles grans sacs de sorra del vaixell més proper, material necessari per a les diferents construccions i ampliacions que s’estan portant a terme per diferents llocs de l’illa. Dia de transfer llarg superat i comencem a palpar una nova realitat, una nova forma de vida en una illa petita però plena de vida i preciosa!

Adéu Bali !

Dues setmanes a Bali i ens emportem una gran vivència, un tros de Bali ens l’emportem al cor! Adéu als decoradíssims temples casolans, a les innumerables cerimònies, a les ofrenes d’arròs amb pètals i trinxat de coco,a l’olor inseparable de l’encens, a les treballades figures en forma de déus, a les llargues i animades danses, a les vestimentes blanques per les cel·lebracions, a les terrasses d’arròs que s’enfilen entre els boscos de palmeres, als plataners de les valls, a les motos i el seu trànsit caòtic,a les platges de sorra negre, a les lluites de galls, a les lentes i inolvidables cançons amb guitarra al costat del mar, als baratíssims massatges corporals-capilars-facials, als artesans estels voladors, als somriures dels balinesos… ens quedem amb això : amb la seva gent!

Snorkeling del Bernat i l’Abril

Un dia extra a Lovina. La nostra intenció a l’arribada d’aquesta localitat costera era pernoctar un parell de nits, però hi hem estat tan bé que al final n’hi haurem estat 5. La comoditat del petit i senzill hotel, la temperatura perfecte, el fet de trobar-nos-hi pràcticament sols i no sentir res més que les onades, la piscina, el somriure i l’amabilitat de tota la gent i l’ambient relaxat de la zona ha fet que els dies passessin i passessin sense deixar de fer la nostra activitat diària. El Bernat i l’Abril se senten còmodes quan dormim més de dues nits en un mateix lloc. Se senten encara més segurs i més familiars a l’entorn. Saluden a tot rostre conegut i inclús s’abracen als qui els mosten afecte, carinyo o simplement simpatia. La gent és molt maca. Es passen el dia al carrer conjuntament amb els quatre turistes, les barquetes i el seu bestiar. A vegades sembla que no hi hagi d’haver mar.La vida és molt rural, amb les gallines corrent per la sorra, els gossos estirats per tot arreu, gats passejant amunt i avall, porcs lligats als arbres, algunes vaques pasturant pels camps propers, i el mar esperant per subministrar-los el millor plat del dia. Ambient proper i tranquil, que crea una atmòsfera familiar i agradable pels nens.Avui el Bernat i l’Abril no han parat de jugar. Després de les sessions inicials del matí de lectura pel Bernat i de lletres i números per l’Abril, la piscina ha agafat el protagonisme. L’Abril es tira a l’aigua com un peix i quan hi ha una piscina s’hi recrea com ningú, ja que s’hi sent molt més còmode que al mar. El Bernat busca activitat i lluites inclús dins de l’aigua. No para. En el nostre cas, i crec que és bastant generalitzat, els jocs de nens i nenes no tenen res a veure. A la tarda hem fet l’activitat del dia aprofitant les aigües clares ja mar endins: Snorkeling sobre els corals del nord de l’illa. Només a uns 500 metres a l’interior del mar, el Bernat s’hi ha ben recreat i ha explorat com ningú la fauna i flora del subsòl marí. La immensitat del mar no li fa por i li permet gaudir amb un cert respecte del fons aquàtic. L’Abril, tot i ser molt més prudent, ha sigut el primer dia que ha volgut introduir el cap dins l’imponent aigua del mar per veure i compartir uns moments amb una multitud de peixets, quan ha tret el cap ha dit : “uau!!!”, “hi ha molts peixets!”, “n’hi ha un de lila!!”. Un cop sobre la barca, els dos “rubiales” es mouen amb una lleugeresa admirable i confirma la nostra dita que s’adapten més bé que els adults a tota nova experiència. El Bernat assentat amb els peus creuats al davant de l’estreta embarcació, guiant al nostre conductor i avisant quan varis grups de peixets sobresortien saltant per sobre l’aigua. L’Abril assentada de costat mirant-se les ungles dels peus o cantant alguna cançó.A l’arribada i durant la nostra “happy hour” de rigor amb el vinet econòmic que “sabe a gloria”, el Bernat i l’Abril jugant amb uns nens a policies i lladres corrent com desesperats per tota la platja. El Bernat, incansable, empaitant als seus col·legues amunt i avall, dreta i esquerra i rient a “carcajades”, mentres l’Abril es retira al cap de 3 corregudes per fer uns quants creps amb la sorra humida. 5 nits en un mateix lloc és molt agraït pels “peques” i a la vegada permet poder profunditzar més una zona tot observant com viuen els locals o senzillament mantenint converses amb gent relaxadament. Un cop fetes les activitats turístiques de rigor de la zona dels primers 2 ó 3 dies, la resta, tot i poder experimentar dies sensacionals i amb activitats diferents a les habituals, és més fàcil trobar-te amb altres situacions o moments més profunds dels normals que et trobes en qualsevol altre viatge que està més marcat pel temps. Es maco veure com passa el temps i oblidar-te del rellotge. Per exemple, quan ens van convidar a la cerimònia hindú a Ubud o la llarga conversa d’avui amb el propietari de l’hotel d’origen anglo-australià.Viatjar amb nens pel món és encantador, aprens amb ells i gràcies a ells, i revius experiències passades com a infant, i com a viatger. Contínuament vius moments amb ells amb molta més intensitat, tornant a descobrir el què un dia et va poder sorprendre, i sent a la vegada més sensible i més proper amb la gent local. Ens agrada tant contemplar un bonic paisatge com passar una estona agradable parlant amb la gent i mirant com viuen i passen les hores. El viatge i les activitats amb nens prenen més temps també per la vivència d’inesperats jocs, noves troballes o sorprenents situacions.Sempre hem preferit saborejar amb més intensitat un punt concret, sobretot si ens hi sentim còmodes, que visitar el màxim número de llocs possibles. Viatjar amb nens encara ens ho deixa més fàcil…, i un cop acabat el seu temps i el nostre, en surt un altre gràcies a l’aparició d’una nova experiència provocada per la nostra reiterada presència en un mateix lloc (un local s’acosta buscant conversa, o ens volen tirar fotos, o uns nens venen per jugar, o un grup de gent apareix per fer una pregària, o un noi jove toca la guitarra de nit a sobre la platja al costat de la graella de peix mentres els petitons estirats a la tombona s’acaricien mig adormits, o ens demanen ajuda per treure una barca del mar i empentar-la sobre la sorra, o senzillament acabes de palpar la realitat que en moltes ocasions t’impedeix gaudir la pressa o la mateixa càmara de fotos).

Aigües termals entre palmeres i canyes de bambú

L’ambient és relaxat, la temporada alta de Bali està ja acabada i els monzons a menys d’un mes de la seva arribada. En zones com Lovina i en aquesta època de l’any es pot respirar tranquil·litat i gaudir dels 30 graus en una piscineta i un hotel pràcticament per nosaltres just davant del mar.D’aquells llocs que oblides on has deixat les xancletes ja que et mous gairebé tot el dia descalç tant de dia com de nit. Les palmeres ens segueixen acompanyant des de l’inici del viatge i de ben segur que les trobarem a faltar. Avui hem visitat unes “Hot Springs”, aigües termals provinents de l’interior d’un volcà, petites, acollidores i envoltades de vegetació autòctona,sobretot palmeres i bambú.Hem compartit alguns moments de massatges naturals provocats pels xorros de l’aigua amb alguns locals de la zona. En aquesta ocasió, l’entrada tenia el mateix cost pels balinesos que pels turistes, podent-hi accedir per 0,40 €. Per sort, no hi havia la presència de cap autobús o grup turístic i hem pogut disfrutar del moment inclús amb relativa intimitat. Un temple a la part superior, mig amagat entre els arbres, beneïa l’aigua termal i començava a canalitzar les sortides dels xorros d’aigua per la boca dels ferotges lleons de pedra esculpits en les diferents piscines.Pel camí, un altre espectacle visual, una experiència contínua que no cedeix ni un moment i que no para d’atraure les nostres retines: grups de gent segant les tiges d’arròs amb falç, un senyor pasturant un ramat d’una cinquantena de pollastres amb els seus pollets just al costat de la carretera, dones carregades amb tot tipus d’utensilis, ofrenes, menjar, materials, … a sobre del cap , motos i més motos amb 1, 2 o 3 o 4 persones, … A l’arribada al nostre hotel (mai millor dit) dibuixa un dels millors moments del dia. Portàvem 1 copa de vi en gairebé 2 mesos de viatge, fins que hem vist la Happy Hour 40% disccount durant la posta de sol. A sobre la platja, zona chillout preparada per la nostra arribada ( bé, i per algú més…) i divina copeta de vi blanc fresquet.El sol va caient mentres el cel es prepara per una nova exposició de colors, i el mar s’aplana enfosquint la seva tonalitat i creant una capa llisa i grisa d’aigua tranquil·la i pausada. Nens jugant pel davant aprofitant que la sorra ja no està tan calenta, adults passejant i algun que altre oportunista oferint-te algun massatge, figureta o braçalet. Just al nostre costat, plantem un estel artesà fet d’un plàstic negre reciclat i de canyetes de bambú, enlairant-se amunt i amunt fins a compartir vol amb uns ocells amb ganes de jugar. M’és inevitable pensar amb la nit que vam viure amb el Toni en una de les places centrals de Xian, a la Xina, després d’un sopar divertidíssim en un privée d’un restaurant. Salut!