Diem adéu a Laos !!!

7_LAOS (57)Avui al vespre per anar a sopar l’Abril ha escollit les sabates de taló amb el seu vestidet rosa de princeses (regal dels 4 anyets). Aquesta part del viatge pel nord de Laos, durant els matins i vespres feia fresqueta i les bambes Munich esportives agafaven protagonisme,però durant el dia sempre amb les sandàlies destapades esportives,idònies per les jornades de bicicleta i mini-caminadetes pels camins rurals del país. La nostra princesa, tota bruta com va la bona part del dia de tan jugar i jugar per tot arreu…, manté el seu toc presumit amb la seva àmplia gamma de sabates. De fet, portem tants parells de sabates de l’Abril com de la resta d’integrants d’aquest gran equip.7_LAOS (4) En altres temes però anem ben justos per tal de poder-ho encabir tot en les nostres apretades motxiles.Per exemple, impressionant l’habilitat de la incomparable Karina, ingeniant lo impensable (rentant i combinant amb bikinis) per tal de poder passar aquests 5 primers mesos i mig amb només uns sostens i 2 parells de mitjons!!! Increïble!!!! (li he demanat si us plau que publiqués això encara que ella no volia…).Els jocs dels nens en canvi han anat agafant terreny dins d’una de les dues motxiles petites,que ja comença a ser mitjana. De tant en tant, algun “despiste” i algun obsequi a algun altre nen fa que tornem a recuperar aquest espai tan preuat. 7_LAOS (52)Ara, la nostra casa és totalment ambulant, i les motxiles són tot el què tenim físicament de casa nostra. Realment, és curiós pensar amb tot el què tenim al piset de Santpedor. Arribem a tenir molts “trastos”…!!! Amb poc es pot fer molt… No anem precisament perfectes evidentment però … diria que a vegades anem una mica bruts i tot…però crec que fem el nostre goig, i si més no, riem molt quan ens mirem! ( a vegades plens de “llànties”) i veiem a parelles amb nens “impolutes” amb camises ben posades i pantalons blancs! Com s’ho fan per anar tant nets viatjant amb nens? Com nosaltres diem i pensem…hi ha gent que ja ha nascut amb la camisa posada…4_LAOS (51)Un riure que li explotava la cara al Bernat quan ha baixat ell sol al pati del davant a jugar a futbol amb uns nens que veia per primera vegada del poble. Sense ni pensar-s’ho, ha començat a distribuir els col·legues en diferents equips i s’ha muntat un partidet digne de Champions League. Diem adéu a Laos amb una visita ràpida però molt i molt intensa. Els vespres fresquets, el “tute” d’autobús acumulat, i les ganes de platgeta han fet condensar aquesta part preciosa del viatge. Amb uns 16 dies de visita haurem fet una mitjana de 2,5 hores diàries de transport públic (bàsicament bus sobre carreteres de revolts mal esfaltades amb forats per tot arreu i una barca de 8 hores pel Mekong), unes 2 nits d’estada de mitjana en cada lloc on hem estat, i tot amb un pressupost mitjà de 62 euros per dia pels 4 (inclòs l’allotjament, 3 àpats, cervesetes, cafès, transport, lloguers de bicis, algun vinet, temes varis, …). 4_LAOS (30)El nord de Laos és una zona molt muntanyenca, amb paisatges preciosos i impressionants, riquesa ètnica, bon menjar, poblats penjats sobre penya-segats, zones de calma total, … Un país amb moltes zones isolades i desamparades, amb males carreteres entre valls i muntanyes que uneixen petitíssimes capitals de província que comencen a donar petites senyals de modernitat. Un país amb una dura qualitat de vida per a la majoria d’habitants d’aquests poblats tant allunyants del què considerem “la civilització”.6_LAOS (26)Amb molts i molts pobles perduts pels boscos, mantenint les seves tradicions i el seu estil de vida preservat de generació en generació. Esperem però, que aquesta millora en la qualitat de vida palpable en aquestes petites capitals de provincia, s’encomani en les zones més rurals. Ara, altra cop des del voral del Mekong, en aquesta ocasió des de la petita població de Huay Xay, mentres els nens dormen com angelets, em tombo en una cadira metàl·lica tot observant un escenari preciós amb les palmeres, la lluna i les estrelles, i el reflexe de les llums sobre una aigua pausada, tot escoltant els “guirigalls” dels Karaokes de l’altre costat, del següent país que visitarem, Tailàndia.7_LAOS (58) Al darrera, ja queda Laos, amb un record intens ple d’inoblidables vivències, tot romàntic en aquests moments, inclús melancòlic.

Amb les portes obertes, sense secrets ni luxes…

6_LAOS (8)Són ja molts dies al sud-est asiàtic, i els nostres ulls s’acostumen a la seva gent i a la seva forma de viure, als paisatges i situacions o fets quotidians d’aquesta zona del planeta. Tot i això, en un dia com el d’avui tot ens continua sorprenent. És un d’aquells dies que tot, absolutament tot és diferent al què veiem quan sortim de la porta de casa nostra.6_LAOS (12) Aquella casa que ja queda una mica lluny després de 5 mesos i mig donant voltes pel sud-est asiàtic. Avui ens hem endinsat amb bicicleta pels voltants de Luang Nam Tha, trobant-nos pel camí amb camps d’arròs (que per llàstima estaven secs esperant la propera temporada de pluges), camions “atrotinadíssims” carregats de fusta, motos carregadíssimes de material o de persones, nens petits pedalant sobre grans bicicletes velles, nens jugant davant de les seves cases-cabanyes, camins empolsinant els innombrables plataners del país, alguna dona de l’ètnia Yao Mun cosint a l’entrada de casa, algunes parades a peu de carrer amb els fruits de la temporada, dones de diferents grups ètnics caminant carregades amb les seves vestimentes tradicionals, palmeres dibuixant una part inferior d’un cel totalment clar, i poblats plens de vida. 6_LAOS (21)Uns pobles propers de Luang Nam Tha que ja els arriba l’ electricitat i que per sort comencen a donar alguna petita senyal de millora en el seu nivell de vida, encara que molt i molt lentament. Uns pobles empolsinats i bruts, on conviuen els excrements dels animals amb els jocs dels nens.6_LAOS (24) Majoritàriament amb cabanyes de bambú alçades pels típics pilars de fusta, amb les dones grans encara vestint completament com marca el seu grup ètnic i les noves generacions barrejant la modernitat amb els elements tradicionals, sense carrers ni cap tipus d’intent d’urbanització, convivint en comunió i amb poca distància entre cada casa, amb les portes obertes sense secrets ni luxes (amb l’excepció en alguns casos de la inseparable parabòlica), amb estris bruts i obsolets per tot arreu, … uns poblats que hem anat veient i que s’han anat repetint durant tot el nostre viatge al nord de Laos. 6_LAOS (18)Algunes vegades als vorals de la carretera principal, plena de pols i de forats, sobre pronunciats penya-segats, on es fa difícil entendre una vida digne i amb il·lusió. Uns pobles amb una vida complicada que encara poden presumir de trobar-se prop de vies principals d’un país poc poblat i amb molts i molts racons isolats. En aquesta part del viatge, l’edat de l’Abril ens ha frenat a fer trekkings d’un parell de dies per endinsar-nos més enllà, i entrar en zones més muntanyenques on el tipus de vida encara és més bàsic i tradicional. 6_LAOS (33)Quan era més petita carregar-la a la motxilla era una fàcil i boníssima opció, però ara pesa massa per portar-la a l’esquena i la trobem massa petita com per disfrutar de caminades de 5 ó 6 hores al dia. Tot i això, la seva edat ens ha permès poder-la carregar al darrera de la bici en vàries ocasions, igual que al Bernat, i endinsar-nos uns 5 ó 6 quilòmetres camps endins, podent palpar, conviure i inclús jugar amb altres nens que viuen amb un estil totalment diferent al nostre. Persones amb unes condicions de vida bàsiques i que no gaudeixen de cap luxe, que el seu dia-dia i localització allunyada d’alguna població més gran, els ha portat a repetir el camí marcat pels seus antecessors, viure un dia a dia igual cada dia, en un altre món totalment diferent al de Catalunya. Avui l’Abril i el Bernat han quedat bocabadats de les habilitats físiques d’un grup de noies que jugaven amb quatre canyes de bambú, una fruita verda i una imprescindible i inacabable imaginació… 6_LAOS (47)Ells s’hi han afegit al joc, encara que els nens i les nenes del poblat no parlaven gens d’anglès, la comunicació dels jocs amb els nens i nens és universal i ens hem divertit junts una bona estona!.

Jugant a la nostra platgeta del Mekong.

foto (78)Nit plàcida i tranquil·la en un bungalow preciós sobre el Mekong. Durant la nit, el silenci només es trencava pel soroll d’algun animaló passant per la coberta del bungalow o per la presència d’algun gall soprà. Una calma que també ens ha acompanyat durant tot un dia radiant i espectacular. A primera hora, la boira s’aixecava i s’evaporava entre les accidentades muntanyes mentres començàvem a esmorzar amb l’Abril. L’àpat més imprescindible durant el nostre viatge, la primera font d’energia per encarar dia rera dia més i més experiències i vivències. La primera trobada familiar per donar el bon dia al nou dia. foto (79)Ous ferrats, pa de baguette amb melmelada i mantega, amanida de fruites, el coffee estimat! i tot això acompanyats per les sombres tímides d’uns penya-segats abruptes i ferotges provocades per un sol tímid intentant sobresortir per sobre d’uns núvols matinals sobre les humides valls del Nord de Laos. El petit gran Bernat aprofita la immensa quietud per fer una de les dormides llargues sobre el còmode i grandiós llit blanc, el nou altar del Mekong. Nosaltres el veiem mentre esmorzem deixant les cortines i la porta oberta del nostre bungalow.3_LAOS (118)El matí es va enfilant i la calor dels potents rajos de sol comencen a fer-se protagonistes en un entorn digne de pel·lícula. Després d’esmorzar tots 4, fan falta menys de dos minuts per posar-nos els banyadors i baixar de pet cap al voral del riu i passar un dia jugant en una platgeta del Mekong. La càmara de fotos apunt per fotografiar imatges de les que un desitja trobar-se en viatges d’aquest tipus, i els nostres ulls apunt per tancar-los i gravar aquest moments tan especials…Segur que algun dia direm :” recordeu aquell dia a la platgeta del riu Mekong?” i la nostra ment volarà cap aquí de nou amb nostàlgia…

foto (82)Centenars de papallones blanques perseguint-se donant voltes per la platgeta, l’Abril corrent darrera d’elles; plats, olles i culleres de joguina plens de sorra simulant una creperia o una “bakery”; alguna de les barquetes laosianes allargades passant lentament pel centre del caudelós riu asiàtic; corregudes de “pilla-pilla” perseguint unes passes alegres i ràpides de 4 cames petitones, joves i enèrgiques amb ganes d’explorar món; un castell de sorra amb una muralla digne de l’imperi Khmer; alguna tombadeta relaxada sobre una de les barques amarrades davant nostre…foto (77)una escultura amb pals de fusta creada per un jove artista santpedorenc; rialles amb cares de complicitat tot observant dos “muniatos” jugant i compenetrant-se com mai en el nostre sisè mes de viatge; boques obertes observant l’imponent entorn; …Granotes, sargantanes, grills, galls, ocells, … tampoc sé distingir el so de molts animals però aquests van sonant esporàdicament mentres els nens comencen a adormir-se després d’un sopar en un restaurant indi del poble. La gana els ha fet obrir les boques com mai per engollir unes croquetes carregades d’espècies. 4_LAOS (8)Un altre cop un plaer gastronòmic amb algun Masala i algun garlic nan i cheese nan “tremendu”. Unes llums d’exterior d’ambient fan entreveure la vegetació que envolta la terrasseta del nostre bungalow, unes canyes altes de bambú, alguna palmera, arbres i una zona ajardinada amb encant. Per sort, un grup de xinesos cridaners i solterons han preferit un altre allotjament (segurament equipats amb televisors d’alt volum i més propers a zones de bars per emborratxar-se ràpidament), i ens han permès mantenir aquesta nit i probablement tot demà, el casolà resort pràcticament per nosaltres 4 solets, quin paradís!

foto (76)

Entre muntanyes i estrelles.

3_LAOS (51)Luang Prabang ens ha donat un parell de dies de joies arquitectòniques colonials enmig d’un entorn verd i natural. Els trasllats en bus acumulats de les darreres setmanes ens fan reestudiar la nostra ruta inicial, valorant totes les possibles alternatives.3_LAOS (5) De totes maneres les ganes de seguir descobrint la part més rural del nord de Laos i l’alt cost dels bitllets d’avió amb origen laosià ens fan tirar cap amunt sense pensar-nos-ho dues vegades. Finalment escollim fer el trajecte entre Luang Prabang i Nong Khiaw amb barca. El trajecte d’avui ha sigut preciós, navegant pel riu Mekong amunt buscant un entorn encara més rural i amb la pau que caracteritza aquesta zona del sud-est asiàtic.3_LAOS (2) Un trajecte tranquil i entrenyable que s’ha acabat allargant bastant més del què esperàvem. Gairebé 8 hores seguides (amb l’excepció d’una pausa fisiològica necessària de 15 minuts per ser generosos) sobre una embarcació petita amb un espai reduidíssim per tots 4. Un recorregut on els nens no han rondinat ni un moment i han sabut compartir un racó minúscul de barqueta durant tota una llarga estona.3_LAOS (42) El seu comportament en els transfers està sent realment admirable i estem molt contents de la seva adaptació.S’han acostumat a les tirades llargues i a les sessions maratonianes de transport. La seva recompensa es troba sobretot amb els jocs que fem per distreure el trajecte, amb les converses en família i els mil i un petons i abraçades que reben de nosaltres contantment! La seva adaptació a nous entorns és rapidíssima i envejable.Entenen el canvi continu d’ambients, els nous allotjaments, els nous paisatges, temperatures (aquí dalt amb més fresqueta), les noves cares, i el més important, en gaudeixen i es passegen pels llocs comunicant-se amb la gent com si estéssin per Callus.3_LAOS (108) S’adapten als nous espais amb una naturalitat i tendresa al·lucinant.Bravo Bernat i Abril!! És preciós compartir tantes estones junts en entorns nous per descobrir i gaudir en família. Sou uns grans viatgers!!! Un cop arribats en aquesta petita localitat del nord est de Laos, els dos petits matxos lloguem una bicicleta per anar a buscar una GuestHouse amb un cert valor afegit per tal de descansar i disfrutar de l’entorn durant un parell de dies (mentres les dues donzelles s’esperen en un bar prenent el seu cafè i refresc). 3_LAOS (110)Venint en barca ja havíem vist uns bungalows preciosos situats a la ribera del Mekong, enmig d’un entorn natural muntanyenc meravellós. Aquesta ha sigut clarament la nostra primera, i finalment única destinació en aquesta fàcil recerca d’allotjament.3_LAOS (114) A un quilòmetre del centre d’aquest tranquil poble, entre palmeres i vegetació autòctona, enmig d’uns jardins cuidadíssims, amb vistes sobre un Mekong tranquil, pausat i òbviament menys contaminat que en el seu Delta, amb unes altes muntanyes accidentades vorejant-lo per cada banda, recordant valls tancades del Pirineu (com Andorra o Llavorsí) recordant els majestuosos Fiords noruegs, ens trobem amb una autèntica joia, aquest cop natural, això sí, enmig del sud-est asiàtic (amb els seus poblats, el seu menjar, la seva gent, la seva cultura i costums, …). 3_LAOS (121)Ara, mentres escric tranquil·lament les quatre línies del vespre, flipant com ningú, amb una birreta de més, en un dels llocs que m’apassionen. Entre muntanyes i estrelles, entre palmeres i quatre bungalows, amb suficient comoditat per veure, viure i conviure un entorn preciós i únic amb família. M’afanyo per tancar l’ordenador i tenir més foscor en aquesta radiant nit fresqueta i estrellada . Bona nit!!!

Amb sabates de taló per Luang Prabang !

2_LAOS (326)Un transfer llarg i muntanyenc separa Vang Vieng de Luang Prabang. Com un Port del Cantó durant més de 200 kilòmetres han fet que a les primeres de canvi un nen de 9 anys canadenc assegut al darrera del minibus tragués l’esmorzar i part del sopar del dia anterior… Els dos joves viatgers backpackers independents i intrèpits asseguts al davant de la furgoneta no han mogut ni una pestanya quan el pare del nen els hi ha demanat tímida i educadament si podien canviar-se i deixar seure el seu fill al davant.2_LAOS (376) Ni una resposta, ni un moviment de cara, tots dos han seguit mirant cap al davant aconseguint mostrar una indiferència digna dels millors aventurers occidentals. 2_LAOS (330)Es repeteix la història de l’impassible, interessat i egoïsta turista davant qualsevol adversitat que li pugui alterar la seva qualitat de servei. Com no, la Karina i jo acabem cedint espai per deixar seure el nen a les files del davant on estem asseguts nosaltres, posant-nos l’Abril a la falda i deixant seure el nen per tal que no perdés part del pàncrees en algun dels molts revolts que encara quedaven. Uns revolts acompanyats amb pluja en certes zones de muntanya, fent la carretera perillosa en alguns trams. Finalment arribem a Luang Prabang, l’antiga capital de Laos, una de les joies arquitectòniques de la Indoxina francesa.foto (78) Uns carrers plens de cases colonials centenàries de diferents tipologies i materials, convertits en un enclavament turístic de primer nivell amb tot tipus d’oferta d’allotjament, restauració i serveis adicionals. Una àmplia selecció per a totes les butxaques i per a tots els gustos. Un parèntesis dins d’un país molt rural. Cases imperials de maó amb les seves finestres amb porticons de colors sota les cornises, cases de fusta amb amb decoracions treballadíssimes, un antic hospital convertit en un hotel de luxe 5*GL, desenes i desenes de temples plens de vida religiosa amb els seus monjos, el riu Mekong vorejant una ciutat dinàmica, zones tranquil·les amb vivendes més bàsiques entre carrers plens de vegetació, estudiants religiosos amb les seves cridaneres túniques taronges, i una nena rosseta amb un somriure preciós tot passejant amb sabates de taló per Luang Prabang.2_LAOS (354) L’imperialisme indoxinès influencia encara més la vestimenta senyorial de l’Abril mentres celebra el seu Aniversari. Per molts i molts anys Abril!!!! 4 anyets o anyassos per una nena que és l’explosió d’alegria personificada, una extroversió contínua amb saltironets, una innocència plena de continus somriures, amb una multiexpressió facial increïble, una preciositat que no para de sorprendre’t,una carona dolça i divertida, amb una pell fina i tendra,una nena atrevida i enjugassada, amb uns ulls rodons i plens d’il·lusió i de ganes d’aprendre i de ser estimanda, així és com descriuria a la nostra filla Abril.foto (79) Quan ets pare els nens et fan gran a dos nivells: un primer per l’extra de paciència necessària mentres intentes educar-los amb uns valors i un respecte que part de la societat va perdent cada vegada més. I un segon nivell perquè t’omplen i et fan créixer com a persona ensenyant-te una visió diferent de la vida, gràcies a la seva personalitat no contaminada per les preocupacions de la societat adulta. L’Abril, igual que el Bernat, són reflexe del què fem, del què diem i de com ens comportem. Imiten els nostres moviments, accions, paraules, …foto (80) Copien la nostra relació amb la gent i l’accentuen amb to infantil enjugassat. Per això, sempre i ara més que mai és important mantenir una relació extramadament cordial amb tota la gent que anem trobant al llarg del nostre viatge, multiplicant els “gràcies” i els “bons dies”, donant importància a tot i a tothom a qui veiem, independentment del seu color, la seva feina, el seu físic…Respectar i valorar a tothom pel què és, i no pel què té. L’Abril és una nena que amb el seu caràcter obert i molt alegre no amaga el seu bon comportament,només trencat per les excepcions típiques marcades per l’edat, i el seu alt grau de responsabilitat. foto (81)Tot acompanyat amb un amor desenfrenat cap a un germà d’un cor grandiós, uns jocs femenins amb una mare excepcional i preciosa, i un amor grandiós amb mil petons cap a un pare que li té el cor robat…

La pescadora més famosa del nord de Laos!

IMG_0331Vang Vieng, una població del nord de Laos transformada per un turisme de backpackers adolescents que no han “futut mai l’ou en un canutu”, nens de 20 anys (sobretot australians) que amb un pressupost petitíssim poden emborratxar-se en un dels múltiples bars-pubs, jaure com pòtuls mentres miren als bars les típiques sèries absurdes americanes, dormir en un del centenar d’econòmics guesthouses, baixar amb una espècia de Donut inflable pel riu mentres no perden el temps bevent cerveses, … tot sense ni haver de parlar cap altre idioma que el què els hi va ensenyar les seves mares. IMG_0441Amb aquest pròleg tan bonic, reflexe de la imatge inicial que un s’emporta al només arribar a Vang Vieng, ningú diria que estem enclavats en un entorn preciós, d’una bellesa natural exemplar, envoltats d’una vida rural que et deixa bocabadat. Un parell de bicis amb uns seients al darrera ens han permès fer una sortida pels camins propers al poble, atravessant camps d’arròs ja segats tot esperant novament la temporada de pluges, i rodejats per pressumptuoses i accidentades muntanyes càrstiques que solemnifiquen un espai rural que destaca per una tranquil·litat extraordinària. IMG_0374Hem trobat el nostre espai en una vall plana i llarga, enclavada al mig d’aquests turons verticals tan pintorèscs, amb una família que coordinava l’entrada a una de les múltiples coves de la zona. Una casa de bambú, amb el seu bestiar (gallines, vaques, …), els seus arrossals, i uns embassaments d’aigua amb peixos esperant que la Karina els hi tirés l’am. Una Karina victoriosa, exemplar, vaig a dir rascant un nivell professional i emocionant a uns nens que no podien creure’s l’alt rendiment pesquer de la seva mare.IMG_0389 7 peixots amb poca estona han sigut el resultat aniquil·lador d’una dona decidida a endur-se el premi “a la pilota d’or” com a millor pescadora de Laos. Pescar, aquell esport o activitat que els Solà-Sobré hem trobat gairebé sempre avorrida, sense ritme, sense emoció… IMG_0411Però aquí,quan el teu cos es troba tranquil i pausat, quan l’entorn et porta a la calma i a l’observació, quan els nens i tots entenem i disfrutem d’aquest ritme suau i lent que afavoreix l’estada en aquest lloc tan especial… Un d’aquells llocs que ens agraden, amb silenci, una vista espectacular i a la vegada amb ambient familiar. foto (75)Un lloc únic fora de l’atractiu turístic principal, amb una pau admirable i solemna, només interrompuda per les contínues esquitxades de les noves preses capturades per la pescadora més famosa del nord de Laos, una noia-dona guapíssima amb dos nens rossets que no paren de buscar i inventar-se jocs i que han disfrutat d’allò més d’aquest dia de bici i de pesca amb família.

Una vida sense desitjos…

IMG_0276Ja estem a Laos!!! Una nova experiència ens espera en un altre país d’aquesta meravellosa part del món. Després d’una jornada maratoniana de trens, busos, pas fronterer i tuk-tuk arribem a Vientiane, capital de Laos. Una ciutat amb estructura de poble, amb un ambient al centre relaxat entre carrers estrets colonials. Poc més de 200.000 tranquils habitants comparteixen un espai extens i pausat, on grans urbanitzacions i complexes hotelers s’estan aixecant als vorals del riu Mekong, mostrant un canvi important en l’obertura de l’ultracomunisme que va dirigir el país durant les darreres dècades.IMG_0236 Uns darrers cent anys d’història molt semblants als de Vietnam, marcats pels conflictes amb els francesos durant l’antiga Indoxina, i amb els americans durant la guerra del Vietnam. Una guerra que no els va tocar només de resquitllada sinó que els va castigar severament. Segons hem llegit, van caure tantes bombes a Laos durant 8 anys de guerra com a Europa durant la segona guerra mundial (gairebé res…). Els occidentals (per dir-ho d’alguna manera) ens hem passajat pel món provocant guerres i matant a gent com nosaltres, sigui durant l’època colonitzadora, o ja posteriorment per interessos comercials, per la recerca de minerals i energia, o per les pors i temors de la guerra freda. Déu ni do. Encara no sé com ens somriuen…IMG_0257L’Abril està preciosa, la seva mare li ha començat a fer unes cuetes que encara milloren lo insuperable. Els seus saltironets quan parla demostren una alegria continua i exhultant, una energia vital que explota els seus sentiments. Uns sentiments molt tendres, amb unes ratxes de petons espectaculars cap a un papa “embobat” entre temples, paradetes de menjar i la seva filla. La Karina mentrestant buscant els seus estimats “iced coffee with milk” mentres passegem amb bicicleta per un centre amb un caire colonial i tranquil. IMG_0172El Bernat assaborint un suc de pinya “delicious” tot buscant o mig enredant al seu pare per una sessió frenètica de lluites al mig de l’estreta vorera. Uns minuts d’intensa activitat física descontrolada per fer baixar la sobredosi adrenalina infantil que corre dins les venes del nostre fill, sobretot després d’una sessió llarga d’exercicis d’escriptura i lectura. Moment perfecte perquè un de nosaltres dos (els dos que estem en un segon pla…) pugui fer alguna escapada, o aprofitar per realitzar alguna gestió. foto (74)Tot treient diners en el banc BCEL (el millor pel tipus de canvi a Laos), m’he escapat a visitar un dels innombrables temples budistes que imperen la ciutat. Aquests conjunts arquitectònics estan compostos per una zona amb edificis principals com a temples religiosos i unes vivendes auxiliars per als monjos i els seus estudiants. Casualment, mentres m’he assentat a observar-los com dinaven en el Hall de l’edifici principal, un d’ells se m’ha adreçat amb un “Hey, how are you doing?” amb un accent americà 100%. Resultava ésser un noi estudiant universitari d’Estats Units, fill d’una parella de Laos que va emigrar al país nord americà quan hi havia la guerra del Vietnam, i que estava fent un estada d’una setmana compartint vida amb els monjos budistes.IMG_0224 La seva predisposició a compartir uns moments i sensacions per ensenyar-me el què fes falta sobre el budisme, han permès que poguéssim aprendre una mica més sobre una religió-filosofia molt interessant. Una vida sense desitjos és la clau per poder tenir una ment lliure i tranquil·la, necessària per reflexionar i inspirar-te per aconseguir un estat mental amb plenitud. Uns desitjos que són quotidians a casa nostra, i en moltes ocasions excessius. Les dones no poden mantenir cap tipus de contacte amb els monjos, ja que vulnerarien aquest estadi interior de tranquil·litat i puresa, absenta de qualsevol desig. IMG_0189Les dones, encara que de forma residual, vesteixen de color blanc i també poden dedicar la seva vida a la reflexió per aconseguir una espiritualitat profunda i plena. Una vida religiosa en comunitat, basada en la convivència, l’ensenyament, l’estudi d’un mateix i en la simplicitat. Amb les portes sempre obertes permeten l’entrada a tot turista o individu mentres ells fan qualsevol activitat quotidiana. Creuen en la reencarnació i en el fet d’arrossegar les conseqüències positives i negatives d’altres vides anteriors. L’autogestió de l’ànima és un dels punts vitals per controlar qualsevol impuls i per evitar qualsevol adversitat provocada per les múltiples “causa-efecte” que comporta l’existència. Molt interessant!! Això sí, aquesta simplicitat extrema per poder arribar a acostar-se a l’estat mental de Buda està a l’abast de pocs monjos o “Master Monks”. Mentrestant, molts d’ells interrompen la seva calma espiritual amb algun whatsaap o vídeo de Youtube a través dels seus iphones pirates.