Malacca, Patrimoni Mundial de la Humanitat

Una setmana d’escala a Malàisia ens porta molt bons records. L’opció més econòmica per anar de Lombok o Bali cap a Hanoi era passant per Kuala Lumpur. 3 dies a la capital de Malàisia ens fa reviure sensacions passades de fa mes d’un mes. Aprofitem per passar tot un dia a un parc d’atraccions com a premi als nostres dos petits viatgers, passejar pel voltant de les torres bessones Petronas, fer classes als nostres fills a les zones comuns del nostre Youth Hostel, passejar amb barqueta de pedals per un llac popular de la ciutat, i fer una mica de ciment per algun centre comercial de KL (Kuala Lumpur).La ciutat ens atrau molt, i realment és un exemple clar de l’evolució creixent d’Àsia, del seu poder actual i del seu futur prosper (com a mínim a curt termini), sense deixar de banda contrastos únics que no deixen de captivar-nos. A les 00:00 h de la nit, tot baixant a buscar una cervesa per refrescar-nos, em trobo un container 40 ” HQ amb una vintena de persones descarregant a mà voluminoses caixes al mig del carrer per descarregar-les al petit i atapeit magatzem d’un distribuïdor indi de begudes i cigarretes situat just al davant del nostre allotjament. Al estar situat entre Little India i Chinatown trobem una barreja de cultures, vestits, olors, menjars, ofrenes i tradicions molt diferents. Mentrestant el metro et passa per sobre tapant la torre de telecomunicacions i les twin towers il·luminades al fons. L’habitació ens surt molt barata, després d’un malentès amb el cap de manteniment que es pensava que demanàvem uns llençols enlloc d’un matalàs extra, tot esperant que algú de nosaltres 4 dormís al terra de l’habitació.Llarga discusió però al final aconseguim un preu d’habitació doble amb un matalàs al terra i esmorzar buffet pels 4. Això sí, més “apretats” que en una granja de pollastres. Aquesta negociació, ens permet seguir amb el nostre pressupost ajustat, entre uns 75€ o 80€ pels 4 (o sigui menys de 20€ per persona al dia, comptant-ho tot: dormir, àpats, transport, beures i totes les activitats que fem i sortides que fem.Els darrers 4 dies a Malàisia els destinem a visitar Malacca, ciutat patrimoni de la Humanitat. Segurament el port antic més important del sud-est asiàtic durant el s.XV, s.XVI i s.XVII, on evidentment el Vasco de Gama no va passar de llarg, i hi va voler posar la grapa. El procés colonitzador dels europeus per tot el món (sobretot dels espanyols, portuguesos, francesos, anglesos i holandesos) va ser al·lucinant i va fer canviar la vida, la cultura i la història de bona part del món.Tampoc em vull convertir ara amb el Che Guevara, però aquells temps estaven marcats per conquestes massives amb matances brutals sobre poblacions autòctones amb la seva vida i cultura. Encara avui en dia hi ha territoris molt marcats per aquests segles de colonització. Malàisia forma part dels països de la Commonwealth, sobretot per la seva darrera submissió a Gran Bretanya, aconseguint la llibertat i independència (Merdeka) al 1957. Malacca és un reflexe total de les diferents etapes de la història de Malàisia. Inclús podem veure una resta de la fortalesa del s. XV de l’època dels sultans, anterior a les posteriors apareixences dels països colonitzadors (Portugal, Holanda i Anglaterra). Déu ni do, quin rotllo d’història tu…Ens llevem tranquil·lament a la nostra Guest House situada en una urbanització tranquil·la just al costat del centre. L’Abril m’ensenya el seu vestidet que es va comprar a Lovina (Bali) mentres espera una cara d’admiració o algun “piropo” del seu papa. Mentrestant, el Bernat baixa ja espitós fent alguna clau de Karate o imitant a l’Spiderman. Ens agafem un segon dia assolellat a Melaka (o Malacca) amb la intenció de descobrir petits raconets desconeguts per un primer dia destinat a visitar majoritàriament els principals punts i edificis turístics de la ciutat.Finalment, els xinesos es van apropiar del centre històric de la ciutat, format majoritàriament per cases colonials del s.XVIII, situades en carrers estrets i sense voreres enmig d’un trànsit intens i caòtic. Us podeu imaginar el barri gòtic de Barcelona, o el Born passant-hi cotxes i motos contínuament?? Això és Àsia… Tot i això, Malàisia està ja molt desenvolupada i només cal passejar-se per qualsevol carrer perquè un s’adoni de l’evolució del país (evidentment amb molt per millorar és clar…). Malacca’s Chinatown està farcit de botigues modernes i antigues, amb restaurants populars, pubs internacionals, galeries d’art i una selecció de cafès d’una bellesa extraodinària. Bona part del dia ens hem inspirat en aquestes precioses cafeteries-obres d’art situades en aquests edificis històrics del centre de Melaka.Hem començat amb el nostre esmorzar, inclòs amb el preu de l’habitació, al “Cafe 1511”, situat en una casa colonial encara en fase de rehabilitació, i amb un encant històric únic. Mentres acabem de menjar, veiem el suposat propietari xinès, i probablement amo i senyor d’1/4 de la Chinatown, entrant a l’edifici tot “trajat” amb el cap d’obra per analitzar i supervisar els treballs de reforma. Només sortir, i just uns 20 metres més endavant, un petit cartell anunciant begudes enmig d’un munt de quadres amb pintures, ens delata un dels cafès més bonics de la ciutat, “Baboon House”.A l’interior, dos patis rústics i sobris, amb les parets mal acabades i pintades, quadres penjats de forma desordenada, mobiliari antic, detalls bàsics i sobris en parets llargues i fosques. A dalt dels patis, un cel descobert ens dóna la llum suficient per llegir unes quantes revistes de National Geographic, i poder observar detingudament l’àtic de fusta amb relleus de figures asiàtiques caminant per entorns rurals… Un autèntic paradís per l’amant de la lectura, o per qui busca moments de reflexió i tranquil·litat, o per qui vol establir una conversa pausada i calmada en un entorn especial. Encara que sembli impossible ho hem pogut degustar bastant, tot i tenir dos bitxets al nostre voltant. Unes peixeres amb multitud de peixets vermells a dins, uns treballs de dibuix i alguns jocs autopromoguts per ells ens han permès poder assaborir d’un silenci celestial. Els carrers de Chinatown són una agradable sorpresa per l’amant d’aquests temples de trobada. Una altra tasca tenia la cafetera dins d’una furgoneta aparcada just al mig del bar, un altre amb una olor intensa de cafè compartia la zona de taules amb la venda de mobiliari antic. Finalment, i després de perdre’ns metres enllà per un carrer ja més tranquil decidim fer un “paron” per dinar al “Kafe Voyage Traveller’s Lounge & Enterprise”, un altre exemple d’aquestes estances agradables que et fan de l’austeritat un autèntic descans. Música suau i lenta acompanya les tímides converses de les taules, mentres els nens es distreuen amb uns jocs curiosos de peces irregulars.La passejada en barca, després de descobrir l’interior de la rèplica del vaixell de Vasco de Gama (altrament dit “Barco Pirata” pel Bernat), ens permet veure un voltant del riu amb molt de color, graffittis amb gust decorant la part posterior de vivendes i zones de copes que de ben segur es converteixen en una zona activa ja de nit.Pel camí cap a la comuna xinesa amb restaurants varis situats en una cruïlla propera a la Guest House, ens trobem una llarga processor taoista xinesa passejant pels carrers del centre amb carrosses i figures de dracs. Posteriorment, un soroll estrident i continu ens mostra el camí cap a una cerimònia familiar d’un enterrament en uns baixos d’un local del Jonker Street. Mentrestant, l’Abril repartint uns fulletons d’un centre de massatge i de la ciutat que hem trobat a l’oficina de turisme. Feia molt riure… ella soleta caminant i repartint propaganda a totes les dones que veia pel carrer. Tenim el Marketing ven encarat!!La conversa “friki” del dia ha sigut amb la típica parella que et trobes normalment sortint de Santpedor camí de Callús, un jove iranià artista amb una guapíssima noia koreana. Just abans de marxar de la Baboon House (després de prendre’m el meu primer cafè després de 2 mesos i mig, a part del cafè més car del món extret dels excrements de Luwat a Bali), espontàniament comencem una conversa interessantíssima amb un noi del nord d’Iran que estava pintant quadres just a l’entrada. Ell m’explica els seus pensaments i idees que en molts casos eren tabú pels locals durant el nostre viatge a Iran, farà ja uns 7 ó 8 anys. Una xerrada dinàmica, divertida que em fa recordar aquell viatge tan interessant. Al costat la Karina xerrant i xerrant amb la cambrera, originària de Seoul i nòvia del jove artista. O l’encant de la galeria d’art, o la nostra proximitat causada per la presència dels nostres dos petits bitxets, o l’escalfor del seu jove enamorament, provoca que ens manifestin invididualment els seus desitjos en un futur proper. Mentres la noia li comenta a la Karina la seva intenció d’establir-se a Seoul per començar a fer una família, el noi em manifesta la seva voluntat de viatjar en cavall durant un any des de l’Iran a la Xina.

Adéu Malàisia!

El darrer dia complet a Malàisia, terra de contrastos, de pluralitat, de selva, de platges tropicals, d’illes paradisíaques, de Kuala Lumpur… Un país fàcil per viatjar, amb moltes comoditats al teu abast (si pagues més, és clar), amb bona gastronomia i amb un alt nivell d’anglès. Una destinació perfecte per tot viatge familiar. La capital serà una de les ciutats que ens hauran agradat més, segur!!!El menjar és boníssim, per tot el país es menja molt bé. És evident que s’ha de tenir la mentalitat oberta i en certs moments poques manies per les condicions higièniques dels restaurants i lavabos que et trobes inclús en llocs més turístics, i adaptar el sentit gustatiu a sabors molt més picants, i memoritzar el famós “not spicy” pel menjar dels nens. Avui però hem fet una excepció. Com sempre, ens hem liat veient una mesquita o jugant en un parc o veient uns edificis o senzillament comprant gomets o quatre xiclets o passejant i perdent-nos pels carrers… Ja teniem molta gana i ha aparegut un d’aquests múltiples “Malls” de la ciutat. L’oferta gastronòmica o era cara o era de menjar ràpid, i hem acabat devorant 15 Donuts amb un Ice Nescafé.El Bernat ha tingut el seu premi de poder elegir el seu restaurant preferit, DUNKIN DONUTS, per haver menjat molt bé durant tot el viatge. L’Abril també ha menjat molt bé, ella només té 3 anys i mig i algunes coses li costen més, però és un tot terreny de nena, pura energia i alegria que ens transmet a tots!!!. El Bernat tancava els ulls mentres degustava el donut normal, de maduixa, de triple xocolata, de lacasitos, de taronja… Un dia és un dia!!! Hem intentat menjar sa i equilibrat durant tots els dies, però què carai, sempre es pot fer una excepció i fer alguna petita bogeria! hem rigut molt podent triar els 15 donuts que ens hem endrapat per dinar! Avui suposo que he superat del tot el meu “trauma infantil” dels Dupis (marca imitació dels autèntics i saborosos Donuts gairebé desconeguda del mercat, que destacava per la seva manca de sabor i la seva alta quantitat farinàcia i que segurament es mantenia gràcies a les vendes del Berguedà).Per cert, ahir vam poder visitar en l’horari de lliure entrada la Mesquita Nacional, fet que ens va fer reviure experiències d’altres viatges en zones musulmanes. Una xerrada llarga amb un senyor de l’entrada em va permetre profundir encara més amb la religió. La Karina va haver de tornar-se a posar un vel per cobrir-se el cabell i el coll, tal i com va haver de fer durant tot el nostre viatge a l’Iran (dins i fora les mesquites). El senzill fet de posar-te el vel és motiu de polèmica en el món actual. Mentres mig món ho identifica com a opressió o manca de llibertat, l’altre mig pensa que les dones amb tiretes són massa obertes, o modernes o buides en l’interior. Costa molt uns i altres entendre l’altra part i posicionar-nos neutrament en un tema tan aparentment superficial, com a la vegada profund. Mentres feia la classe de profetes (com no, molt interessant) la Karina estava envoltada d’uns nois que l’interrogaven tot gravant-la amb una càmara de fotos: “Com et sents amb el vel?”. Inofensives preguntes que es movien entre la ironia i la curiositat. La prudència en la resposta intel·ligent de la Karina va permetre seguir amb el joc “el què sento m’ho guardo per mi…, seguint amb una pregunta per ells per intentar deixar el tema del vel : where are you from?”. El moment era totalment relaxat, res comparable amb la nostra visita a la mesquita Shāh Chérāgh de Shiraz (Iran), només accessible per homes, un dels temples més sagrats del món musulmà xiita, on hi havia enterrat dos descendents del profeta Mohammed. A l’interior, pregàries en veu alta, intenses, desordenades, enèrgiques i vibrants, demostraven una força extrema en el contingut de les oracions. Fet que em va portar a una extrema precaució en no interrompre cap de les seves demostracions d’entrega i devoció, i sobretot en no fer cap moviment en fals que els pogués ofendre (com caminar d’esquenes als dos sarcòfegs)A la tarda-vespre unes últimes hores de joc en un dels parcs públics amb piscines més bonics del món, just davant de les Petronas Twin Towers. En aquesta ocasió contemplant el canvi de colors de les dues torres amb reminiscències musulmanes (comparables a certs minarets, i segons el meu punt de vista a certes torres decoratives de temples indús) mentres el cel s’anava enfosquint. L’elegància, la imponència, la singularitat, la brillantor, la robustesa dels dos edificis envoltats per altres gratacels (germans i cosins petits) ha inclús impressionat novament al Bernat. Ell ja comença a apreciar aquests moments, i això ajuda a poder degustar lentament i durant vàries hores un paisatge únic i sensacional. Mentrestant l’Abril intentant descobrir si els peixos es podien escapar per la part posterior d’una peixera netíssima i immensa situada al davant d’una pantalla de TV gegant. Amb aquestes imatges de somni ens despedim de Malàsia, des de Kuala Lumpur amb destinació… a Bali!!

Àsia imparable

Des de l’habitació on dormen els 2 petits després d’un dia de visitar la ciutat, sentim com criden des de la mesquita Masjid Jamek a la pregària de la nit dels musulmans. Malàisia és un país multicultural i multireligiós, on conviuen pacífica i cordialment un mix de diferents religions i cultures. Avui hem visitat la zona de les torres bessones Petronas,les torres bessones més altes del món (quartes si es consideren una sola torre) i que durant uns anys van ser el cim artificial del planeta. A la part inferior un dels centres comercials més elitistes de la capital amb les millors marques de roba i complements a nivell mundial. Kuala Lumpur disposa de molts centres comercials repartits per la majoria de barris. “Malls” espaiosos, moderns, netíssims i còmodes, inclús més que els de casa nostra.Àsia està evolucionant de valent i com en altres països de l’est asiàtic, Malàisia està creixent i es detecta un bon nivell de vida la majoria de la societat. Hem recorregut en bus i metro (que en molts casos transita enlairat per uns ponts per sobre de la carretera) bona part de la ciutat, i és molt interessant poder observar contrastos entre moltes edificacions noves i urbanitzacions de benestar amb zones més antigues amb comerços i restaurants més autòctons i vells. Aquestes zones més bàsiques no són ni molt menys deteriorades o precàries, i cada cop van quedant més en minoria dins d’una metropolis en ple creixement i “auge” econòmic. Les construccions de gratacels no paren, les grues que ja no veiem al nostre país estan totes aquí. La modernitat, la tecnologia, el confort està conquerint la major part del territori.Els malais segueixen volent-se fer fotos amb el Bernat i l’Abril! Si haguessim demanat 1 ringgit per cada foto…podríem dormir en hotels 5 estrelles! Àsia en general porta molts anys de canvi, i encara li queden uns quants més. Després s’haurà de mantenir… Això ja és un altre tema del qual veurem com ho sabrà gestionar, sobretot a Xina. Avui, al centre comercial per excel·lència, exemple aquest sí de la part més rica de la societat, hem pogut veure i olorar el luxe. El nostre pressupost diari fixat ens ha obligat a mantenir una precaució a tot tipus d’impuls consumista, encara que ens ha permès fer un cafè amb gel en un dels molts hotels de luxe de la ciutat situat just al davant de les torres. Des de l’any passat, s’ha de pagar una “murterada” per pujar a les torres (les tarifes d’accés a museus o punts turístics es dupliquen pels estrangers). Després d’indagar una mica hem preferit ascendir al pis superior d’aquest hotel-gratacels, veí de l’emblema arquitectònic de l’imperi Petronas (companyia petrolífera del país) i poder fer el nescafe ice al bar-lounge, observant de primera mà l’obra d’art estrella de la ciutat.Purs espectadors de tribuna d’un dels edificis més singulars del món. Hem estat pràcticament sols, estirats per moments en uns espais amb coixins, entre chill-out i Sports-Bar. Brutal!!! Un cop a baix, picnic després de comprar menjars varis al supermercat, mig drets i asseguts al costat d’unes jardineres, mentres estava caient la tempesta de rigor de 15 minuts, mentre l’Abril es feia fotos amb un grup de nens d’una escola. El dinar informal ens ha permès seguir veient la desfilada de cultures del país: gran varietat de musulmans amb dones vestides de tot tipus (amb i sense vel, i algunes inclús amb burka, segurament provinent del centre d’Àsia – on els marits fan negocis per les relacions empresarials òbvies entre països petrolífers), una minoria indú amb el rostre de les dones pintat i lluint el seu vistós Sari, homes de negoci occidentals reflexant les intenses llums del centre comercial amb el seu rostre blanquet, alguns turistes encuriosits com nosaltres i inclús monjos budistes que es passejaven per davant de la desena de promotors homosexuals amb plumes de l’stand de perfums de Burberry. El respecte a la pluralitat a Malàisia és molt alt, fet d’admirar en un país on conviuen diferents cultures i religions, segurament això la fa una ciutat rica i molt interessant, on ens sentim molt a gust.

Des de Kuala Lumpur amb Catalunya al cor!

Són ja molts els whatsaaps i missatges que ha anat rebent la Karina sobre la diada i la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional de Catalunya. Des de Kuala Lumpur ens afegim a la manifestació i desitgem el millor pel nostre país.

Estava estirat al llit fent una mica de companyia als petitons abans d’anar a dormir mentres la Karina em comenta en veu baixa que hi ha programada l’arribada de més de 1000 autocars per la manifestació de la tarda i que s’està liant “gorda”. Els llums estan tancats i tot estirat al llit en calma i en silenci mentres els nens s’adormen (després d’un dia de jocs total al parc temàtic KIDZANIA, recompensa cara, però ben mereixedora, pels nostres dos campions), no puc parar de pensar amb la manifestació i amb la gran oportunitat que se’ns acosta com a catalans de Catalunya. Són ja uns darrers anys molt esgotadors pel català. El desencís cap a tot plegat creixent, la crisi, la desconfiança cap a la classe política, la manca d’il·lusió cap a nous horitzons, ideals i objectius. El maltractament continu envers a un poble malentès i a sobre penalitzat. Ja n’hi ha prou! Moltes gràcies a tots per col·laborar en aquesta gran trobada, en aquesta manifestació dels nostres sentiments i de la nostra voluntat a poder decidir per nosaltres mateixos. Catalunya és molt gran! Amb més de 1000 anys d’història!!! És un país que ha rebut sempre els nouvinguts amb els braços ben oberts i que ha col·laborat econòmicament amb les altres comunitats sense un trist agraïment. Al contrari, ara encara ens hem de sentir que som avalats i ajudats per la resta de l’estat. El Marketing és una assignatura pendent important que tenim a Catalunya. Mai ens han entès o mai ens han volgut entendre més avall de l’Ebre. Ara hem d’intentar entre tots potenciar millor el què tenim deixant un missatge molt més clar i precís per algú de més amunt dels Pirineus que ens vulgui escoltar. Sense temors, sense vergonya, amb seguretat i orgull, Catalunya és molt més que un país. Ha de ser un Estat!! Visca Catalunya!!!

Cap a Kuala Lumpur

No hi ha millor manera que començar el dia amb un Nescafe Ice (com un “frappé” de Grècia, o café amb llet amb gel) en un dels múltiples bars locals que hi ha en el país. Assentats al voltant d’una taula vella sobre uns tamburets prehistòrics de colors, i envoltats de gent del poble fent-la petar de bon dilluns al matí. Aquí sí que cantem com un pingüí al desert i som el centre de totes les mirades. Sobretot en aquests pobles menys turístics, és on la gent ens observa, riu i inclús acaricia més els cabells dels nostres fills. Els encanta fer-s’hi fotos, preguntar-los el seu nom o demanar d’on venim, tocar-los el cabell i les galtes… Tothom és molt afable i el país es mostra molt segur i tranquil, inclús per les nits. Malàisia, com a bon exemple de país de l’est-asiàtic, tot i mantenint les precaucions de tot viatger, és una zona segura i receptiva.Només baixar del bus, carreguem gairebé totes les motxil·les al cotxet i a buscar hotel. Durant el darrer mes, a excepció dels 3 primers dies a Singapur i un parell més a Kuching, el cotxet ens ha servit com a carretó de transfers per les motxil·les. Ho tenim tot ja per mà, i fent un pilar de 4 com els xiquets de Valls, ens podem passejar per mitja ciutat com a preludi de la festa major.

En tren pel mig de la selva

Ha sigut inevitable recordar aquells trens memorables que hem pogut disfrutar en altres viatges: el “Flamsbana” a Noruega, “El tren del fin del mundo” a Ushuaïa o el tren de les Highlands a Escòcia. Un desconegut tren que atravessa la columna vertebral de Malaysia ens ha permès disfrutar de la selva a partir d’aquest altre mitjà de transport. L’Abril asseguda a la falda mentres l’acaricio dolçament, el Bernat al costat dibuixant un aeroport, la Karina al costat relaxada contemplant el continu paisatge canviant, són moments molt i molt especials que queden gravats dins el cor per sempre més. En certs moments, (evidentment, no durant les 5 hores del recorregut), inclús els nens semblaven apreciar la tranquil·litat de la selva que anava corrent i corrent enrera.Aquests boscos són molt i molt frondosos. En molts moments semblava com si hi hagués una paret verda altíssima just als dos vorals de les vies del tren. Es fa impossible saber la gran quantitat de varietats diferents d’espècies d’arbres i de vegetació en general que dominen aquest espai. És tan dens, que en moltes ocasions es preveu impossible penetrar-hi. En aquest territori hi habiten tigres, elefants, lleopards i rinos. De totes maneres, tal i com afirmen els locals la seva presència és oculta per tot visitant, inclús fent un llarg trekking d’una setmana. I així com ho saben que hi són ? ens preguntem…Arribem a Kuala Lipis, població amb un encant especial en els dos carrers de cases colonials mig destroçades, ja de camí a Kuala Lumpur (final del nostre viatge per Malaysia). Trobem un hotel senzillet de transfer que per un moment em pensava que tot funcionava, fins que hem pogut averiguar que la pica del lavabo s’embussa. Gràcies al tècnic de manteniment, llicenciat amb matrícula d’honor en Enginyeria Mecànica per la Universitat d’Oxford, ara s’embussa més lentament. Per 19 euros una habitació quàdruple tampoc podem esperar “virgueries”… Tampoc és destacable que una tapa de la tele caigui, que l’interruptor d’obrir la llum del lavabo estigui al darrera del mirall, que l’aire condicionat peti com el motor del Ferrari del Fernando Alonso, que no es tanqui la finestra del lavabo, que una de les parets estigui pendent de pintar, que la tele hagi fet un soroll estrident que ens l’ha fet tancar per precaució, que les plaques del sostre estiguin tacades d’humitat o que hi hagi un caminet de formiguetes que van des de la porta d’entrada fins al sostre del lavabo.Just després de sopar, hem pogut veure una nova plaga d’insectes que encara desconeixíem. Fins ara ja vam ésser atacats per les “sandflies” i acompanyats pels miniescarbats voladors. Avui hem tingut la sort d’amenitzar la vetllada amb una colònia de mosques gegants amb potes d’aranya que molt educada i lentament (com la pica del lavabo) intenten compartir aquests moments amb tothom i per arreu. La Karina és la primera partícepa d’aquestes historietes i ajuda a fer-ne serials de còmics que els nens i un “menda” ens trinxem de riure.Demà cap a Kuala Lumpur després d’una votació democràtica: “Un dia més a la selva amb algun trekking” o un dia més a Kuala Lumpur per disfrutar de “Kidzania” (centre lúdic infantil basat en una ciutat feta a la mida dels nens, on poden “jugar a treballar o ser client” de qualsevol ofici). No cal dir el resultat, a més quan el Bernat i l’Abril se’n recordaven perfectament de la primera vegada que hi vam anar a Ciudad de México l’estiu passat.

Nedant entre taurons

Avui no me n’he pogut estar i he volgut tornar a arribar a la zona on ahir no vam poder veure cap tauró, i on normalment hi freqüenten. Per sort està just al final de la cala, després d’endinsar-te uns 300 metres per la zona de pedres. La nostra platja és un immens coral que només pel matí s’hi pot entrar nedant, ja que per la tarda, la marea baixa i es fa impossible sortir sense topar amb qualsevol de les immenses pedres marines. Després de superar una part inicial difícil on es barreja l’arena fina amb la corrent d’aigua, sempre esperant de no xocar amb cap pedra que sobresurti cap a la superfície, arribes a la zona estelar on gaudeixes d’un submón ocult, immens i preciós. El lloc et convida a nedar lentament amb multitud de peixos diferents pel teu voltant. Els colors es multipliquen gràcies a la gran varietat d’amfibis, de vegetació marina i inclús dels mateixos corals que no paren de sorprendre’t. I de sobte, un petit tauró s’acosta onejant el seu cos i movent-se elegantment pel fons marí. Als pocs metres de distància un altre tauró es fa visible. Es fa inevitable recordar aquelles pel·lícules on aquest animal és l’imparable assassí i depredador marí que tots els humans volen evitar. T’hi acostes amb precaució tot i que tothom t’assegura que són completament inofensius. El moviment suau i a la vegada agressiu els fa imponents i dominadors. Increïble!!! Una nova sortida amb cayac i fins i tot l’Abril vol fer una volteta. Al capvespre, aprofitem la marea baixa i la sorra dura per fer classes a la platja. Una immensa capa d’arena fina humida ens permet gaudir d’una pissarra natural immensa per fer les classes de matemàtiques pel Bernat i uns quants dibuixos i lletres per l’Abril. A l’hora del pati es presenten uns nens habitants de l’illa per jugar bojament amb els nostres fills.Tot comença amb una sardana dolça o fent creps amb la sorra de la platja, i acaba amb amb persecucions descontrolades, cavalls amb tres genets i “cates de karate”. Els vespres al costat d’aquestes platges són genials, tranquils, relaxants, on només el soroll de les onades i els “guirigalls” dels nens interrompreixen el silenci de l’horitzó. Després de sopar, Karaoke!!! És el símbol de la festa per excel·lència dels asiàtics. Amaguen la seva vergonya, treuen tota la seva energia, tot el seu “furor”, la seva alegria, el seu atreviment, el seu “desparpajo”, … donant com a resultat una festa esbojarrada al voltant d’un parell de micròfons i d’una pantalla gegant. Els vídeos continuen sent els mateixos que veiem en els anys 80, aquells “cutres” i falsos. Aquells que als models els devien pagar només el dinar (i només una hamburguesa, sense ceba és clar). Enmig d’aquest guirigall de desenfrè, l’Abril i el Bernat decideixen acompanyar-me a veure l’espectacle, ja que dormir enmig d’aquella tempesta de galls era impossible, sobretot tenint en compte que els immensos altaveus estaven de cara a la nostra habitació. Just al punt alt de la festa, quan tothom decideix aixecar-se de les cadires per ballar la cançó estrella de la nit, l’animador decideix demanar al Bernat per ballar amb ell. Després de la negativa del peque, l’Abril comença a aixecar els braços com a mostra de la seva voluntat a ser partícep de la festa, aconseguint en 5 segons ser la protagonista del ball amb el seu somriure per sota el  nas i “su movimiento sexy”. Quin “descaro” la petita!!!

Nedant entre tortugues

La visita a les illes Perhentian la recordarem amb nostàlgia després del “snorkeling trip” de 3 hores en diferents punts estelars de l’illa. Tot i que el dia no era molt clar i amb vent (condicions no molt apropiades pel buceig i derivats), hem pogut disfrutar d’un subsòl marí increïble. Aquest conjunt de dues illes del Mar del sud de la Xina ofereix el què poques zones del món et poden oferir : corals espectaculars, aigua transparent, multitud d’espècies diferents de peixos i poder nedar amb tortugues o taurons (aquests segons no hem tingut la sort de trobar-ne avui, encara que demà aniré a la seva recerca). No ha faltat ni un segon després que el conductor de la barqueta identifiqués a una tortuga immensa perquè ja em tirés a l’aigua per intentar veure-la d’aprop. I tant d’aprop que hem tingut l’oportunitat de banyar-nos-hi tots 3 a poca distància. L’Abril, tot i haver començat molt valenta tirant-se al mar en la primera parada i després d’haver après a posar el cap a dins l’aigua de la piscina de l’hotel el dia anterior per primera vegada, la profunditat i immensitat del mar li ha creat un respecte suficient com per esperar-nos tranquil·lament a dins la barca amb el jove conductor mentres nosaltres tres disfrutàvem del moment. El Bernat tampoc s’hi ha recreat massa i després de veure l’enorme tortuga un parell de vegades nedant sota seu també ha decidit abandonar l’expedició. 3 o 4 exemplars de mides considerables estaven al fons de l’aigua, sobre la sorra, a uns 5 ó 6 metres sota el nivell del mar. Algunes vegades baixava jo a veure-les, a visitar-les, a donar-los-hi records del Bernat i l’Abril, i en 3 o 4 ocasions preferien pujar fins al meu costat, fins a la superfície, compartint el moment de forma molt especial, propera i de forma increïblement natural. Semblava com si haguéssim nedat tota la vida junts. Un dels darrers cops no me n’he pogut estar i li he tocat dolçament la closca mentres començava a treure el cap per la superfície i saludar de pas al Bernat i l’Abril. Una sensació única i pleníssima!!!

Un mes de viatge

Els dies, els pobles, la selva, les palmeres, les platges, els animals, els insectes, el mar, els eriçons, els rius, les barquetes, els autobusos, les emocions, les sensacions, els raonaments, els somriures, els petons, els noodles, l’arròs, el peix, els calamars, els lavabos públics, les clavegueres, els jocs, els resorts, les nits, tot va passant… Seguim endavant per la costa est de Malaysia, ja a la província de Terengganu. Cada dia és una experiència, mai saps què t’espera i quina sorpresa et pots trobar (i més quan tens la sort de viatjar amb dos nòrdics petits com el Bernat i l’Abril), inclús pels dies teòricament de tràmit o de transfer entre dues destinacions. Durant el darrer trajecte en bus, una senyora li va donar un bitllet de 5 Ringgits i una bossa de menjar al Bernat (aproximadament uns 1,5 euros). No sabem si era per la pena que li feiem amb les motxil·les i vestits com anàvem (veníem directe de la platja i el Bernat portant el banyador estripat), o perquè senzillament li va fer gràcia. Aquí els diners es mouen (al seu nivell òbviament) però van circulant… El segon trajecte de bus d’aquest dia va coincidir amb la primera migdiada conjunta dels dos peques. Les portes del bus obertes, finestres avall, i un airet fresquet de mil maravelles per fer unes bones nones. Aprofitem com mai, la Karina i jo, per gaudir d’un espectacle visual continu en una zona més isolada, amb rius vorejats de palmeres, paradetes amb hortalisses i fruites al voral de la carretera, barques de pesquers amarrats als vorals del riu, un número més elevat de cases de fusta aixecades del terra per quatre bigues, … Una regió molt més musulmana, amb gairebé tots les dones amb vel (fins i tot alguna amb burca), on l’horari de les botigues depen de les hores de pregària (tanquen al capvespre quan es fa fosc i reobren al vespre-nit), on les escoles tanquen el divendres i dissabte (enlloc de dissabte i diumenge), on el mateix govern de Terengganu prohibeix passejar-se a partir de les 22:00h a totes les parelles solteres, segons ens explica un jove cambrer de Kuala Lumpur que treballar a un resort de les Perhentian.Després dels transfers, toca una recompensa intensiva d’atenció i jocs als dos petits, i compartir una nova història, un nou joc, un nou moment. Txa, txa, txa!!! Repeteix l’Abril quan juguem a lladres i polícies (després que un dia li funcionés i el Bernat s’estirés reiteradament al terra fent-se el ferit). El descans és gairebé una utopia, com aconseguir un banc buit en una sombra de Port Aventura a l’agost. Aquests viatges amb família necessiten vitalitat contínua, piles Duracel recarregables, múltiples rodes de recanvi, i unes ganes brutals de viure noves experiències …. Les vivències s’acumulen i en totes les ocasions i situacions perceps diferències respecte d’on venim. A l’hora de sopar, després d’escurar les darreres espines d’un bon peixot i de beure 5 sucs de lima i de taronja enmig d’una plaga de petits escarabats voladors, un grill de tamany considerable decideix ser el cinquè agraciat a compartir la peça marina del plat. O bé s’embussa l’inodor de l’habitació, o no va l’aigua calenta, o menges sense tovallons ni aigua als lavabos, o et serveixen el menjar dels nens més picant impossible malgrat haver dit el famós reiterat “not spicy please” o …, en fi, que es disfruta de l’autèntica experiència de viatjar!!!Comparteixes joguines d’altres nens, xerrades relaxades amb malais encuriosits, observes converses de locals sense saber el significat, contemples el paisatge bocabadat, disfrutes de moments buits sense res més especial que la convivència amb gent i llocs que són nous, desconeguts, diferents…una sensació única i pleníssima!!!

Dia inoblidable a Pulau Kapas

Al matí, just llevar-nos la Karina em demana que li llegeixi les quatre línies que vaig escriure la nit anterior, els nens escolten atens i l’Abril ens demana insistentment que posem a l’escrit que és molt bona nena, molt maca i que té tres anys, mentres riu per sota el nas. El Bernat, també volent tenir la seva quota de mercat ens sol·licita que quedi per escrit que té més força que les tortugues ninja. L’Abril novament, amb el “…i jo…”, diu que té més força que el “Pinotxo”. Al cap d’una estona decobrim que volia dir “Popeye”, i d’aquí ja en fase de descontrol derivem cap als “3 porquets”.Dia inoblidable a una de les illes més boniques de Malaysia. Aigua molt transparent amb tons blaus turqueses i verds claríssims, sorra blanca finíssima i palmeretes com a protagonista de la selva del fons. Aquestes illes són de les que recordes i recordes amb el cor obert, com les Maldives, les Illes Gruegues, la República Dominicana, les Phi Phi, Isla de Lobos de Fuerteventura, … Aquí l’aigua és claríssima, res a envejar novament de les nostres Balears, inclús d’algunes cales de la nostra Costa Brava. Aquí no me’n puc estar de tirar-me a l’aigua amb unes ulleres de nadar i passar-me estona i estona mirant els peixos, les roques, les algues, i com no els múltiples eriçons que hi ha pel mig de les roques. M’encanta submergir-me fins al fons i girar 360º per observar tot el què m’envolta. Són moments de molta pau, d’una immensitat increïble que et penetra dins del cos i t’omple de sensacions i de vida. L’amplitud de visió és molt llarga i et permet nedar i moure’t per dins tranquil i relaxadament, podent disfrutar de cadascun dels moments. A vegades, baixo fins arribar al fons i m’encanta observar la part de dalt de l’aigua, formant una capa de metres i metres d’un blau més claret amb onades que delimita la barrera de l’oxigen. Al matí, quan la marea estava totalment tranquil·la, hem fet gairebé 2 hores de Kayak, que ens ha permès arribar amb el Bernat fins a l’extrem nord de l’illa i veure per la part est, un paisatge completament ferotge amb penya-segats enormes, donant encara més força i un toc més salvatge a l’entorn on ens trobem. El Bernat, com un campió, i amb el seu trainning de Roda de Barà, ha col·laborat totalment amb l’aventura, i ara ja sí, participa i de valent en la majoria d’activitats que anem fent. Els nens de 5 anys són esponges, tant a nivell mental com físic. La seva coordinació en el moviment del rem ha sigut de mèrit. Bravo Bernat!!! Viure aquestes sensacions, aquests paissatges, aquestes platges, aquesta selva frondosa d’una illa enmig del mar de Malaysia, i amb la companyia del teu “peque” de 5 anys… fa de tot plegat un dia difícil d’oblidar. Una colla d’uns 20 malais han decidit venir a passar el diumenge a l’illa i disfrutar conjuntament d’un dia assolellat al costat del mar. Tots vestits de dalt a baix dins i fora de l’aigua, com la majoria de malais musulmans del país. Just al costat, la Karina i l’Abril juguen a perruqueres dins de l’aigua turquesa.