Un espai solemne i majestuós.

3_COLOMBIA (140)El túnel es va fent llag i fosc, l’entrada ja queda enrera. Novament, la vida minera de Sud-Amèrica ens torna a empapar el nostre dia-dia. Aquest cop és la sal el mineral preuat. No ens queda molt lluny de casa, les precioses i interessants mines de sal de Cardona, visita obligada per qualsevol turista al Bages. Ara, però, ens trobem a Zipaquirá, la Cardona de Colòmbia, un poble gran amb un centre amb uns carrers colonials i una de les places amb més identitat i història de Sud-Amèrica. Just a sobre de la localitat, entrem poc a poc per un tram d’una de les mines de sal més grans del món. 20140103-230619.jpgSeguim baixant i baixant, i les llums de decoració Leds ressalten cada pas d’un brillant “viacrucis”. Sales grandioses d’on s’extreien els minerals convertides en memorials per cada un dels passos del llarg i sagnolent recorregut de Jesucrist per Jerusalem. 3_COLOMBIA (107)Creus esculpides amb diferents estils oferint un ambient místic i intrigant. Ombrívol, amb llums tènues que canviaven de color al pas d’una música eclesiàstica que li acabava de donar un caire entre sobri i inclús terrorífic. M’és inevitable pensar amb les diferents versions de Saw, passant pels llargs túnels i trobant en les fosques sales homes entre reixes amb la pena de suportar un càstig inhumà per compensar les seves mortals conductes incíviques.3_COLOMBIA (90) Una sorpresa contínua, avall i avall, baixant per una mina convertida en un autèntic temple religiós. Un túnel que impressiona més i més a mesura que et vas distanciant de la sortida. La sorpresa final és increïble, de dimensions espectaculars, amb detalls impressionants i enmig d’una ambientació de primer nivell.3_COLOMBIA (120) Una obra faraònica creada per l’home des de fa ja 500 anys, començada de forma molt rudimentària pels propis indígenes de la zona, continuada per molts anys pels colonitzadors espanyols, i explotada actualment amb les tècniques mineres d’extracció de minerals més sofisticades a nivell mundial. La gran catedral, la perla final d’aquesta gran obra queda ja davant nostra, amb una creu rera l’altar de dimensions grandioses que solemnifica encara més una sala central sorprenentment gran, novament amb una il·luminació magnífica entre uns celestials càntics nadalencs. Sales auxiliars, una capella lateral, un relleu esculpit amb una definició increïble, un pessebre de tamany real, escultures amb formes religioses, … tot amb un estil i un gust admirable. 3_COLOMBIA (137)Una obra humana, un majestuós projecte d’enginyeria que ha excavat les entranyes de mitja muntanya per extreure un mineral tan preuat (sobretot en l’antiguitat) com és la sal, convertit amb un centre religiós i acompanyat per uns auditoris i sales audiovisuals que fan posar la pell de gallina. Aquest tram final ja és el “recochineo” d’aquesta experiència. Una sala digna del millor 3D en el Maremagnum entre parets salines reprodueix un reportatge explicatiu de la seva història digne dels Oscars.3_COLOMBIA (99) Una nova sala amb un toll gran d’aigua salina reflexa el sostre amb una claretat exageradament similar a la d’un mirall. Just al costat, un increïble show de llums i so dóna el punt i final a una obra que combina història minera, religió i modernitat amb reproduccions audiovisuals espectaculars. Per sort o per desgràcia, el nivell superior de la mina excavat fa ja molts anys i convertit en catedral va ser declarat zona insegura per la visita humana, i va propiciar la realització d’aquesta nova obra totalment única en un espai solemne i majestuós.

Il·luminat amb llumetes de Nadal.

IMG_0242Un passeig tranquil i agradable pel preciós barri colonial de “La Candelaria”, una visita al museu de l’Or amb una col·lecció brillant de troballes prehispàniques, una passejada “xic” pels quatre carrers “pijus” de Usaquén, una tarda en l’ampli parc de Simón Bolívar, un entrenyable ascens amb funicular i telefèric a Montserrat al capvespre il·luminat amb llumetes de Nadal, una més que interessant visita a l’exposició de Basta Ya! al claustre de San Agustín (sobre els revolucionaris colombians i els duríssims anys de guerra interna que ha sofert injustament aquest país)… IMG_0284 D’una ciutat que en principi no n’esperàvem gaire, no sé si per ignorància o per la brillantor d’altres zones o ciutats colombianes, i que ens ha donat sorpreses molt i molt interessants. Una ciutat amb contrastos, com en molts llocs de sud-amèrica, amb un alt número d’indigents pel carrer en la zona cèntrica, rodejats d’uns quants barris luxosos amb zones verdes i centres comercials.2_COLOMBIA (141) Bogotà, als peus d’uns “cerros” que inauguren l’entrada a un gran Parc Nacional, amb avingudes àmplies, carrers peatonals, places i parcs, i amb un coquetó centre colonial que et fa oblidar que ets una formigueta més dins d’una metròpolis de 8 milions d’habitants. Una ciutat amb alguns extensos barris moderns al nord i a l’oest que auguren uns futurs anys de més i més prosperitat.IMG_0285 Bogotà, perfecte per un parell o tres de dies, quatre o cinc amb nens (sobretot si afegim la sala de jocs interactius de la gratuïta “Casa de la Moneda”, o la gran i majestuosa Biblioteca o el mateix parc Simón Bolívar). Entre menús econòmics i gustosos, les Obleas (com un crep de “dulce de leche”, melmelada, formatge i crema de llet), xocolata calenta amb formatge i Arepa (un tipus de melindro), te amb canela, …IMG_0320
El telefèric-funicular per pujar a Montserrate és sens dubte una de les atraccions estrella de la ciutat. Amb una vista impressionant sobre una metròpolis de 8 milions d’habitants que s’escampen al llarg d’una vall extensa i plana. L’ambient nadalenc li dóna un toc especial i màgic a l’entorn. La nit es va acostant fins que les llums de la ciutat es converteixen en un mar de puntets diminuts que semblen allargar la generosa decoració nadalenca que s’exten al llarg de tota la falda de la muntanya. Un cop a dins, el pessebre enlluerna als nostres nens i els il·lumina novament d’aquesta màgia nadalenca que ens abraça per arreu (òbviament molt diferent i molt més intens del què l’any passat vam poder viure a Siem Reap, la budista Cambodja). 20131231-025819.jpgJa de tornada el Bernat descobreix una bandera catalana en un racó. El meu cap ja pensa en fer alguna broma o imitar algun parlament del nostre Honorable President (per cert, Sí o Sí!!!). La majestuositat de la sala dóna per fer un bon i llarg parlament imitant al nostre Artur. 20131231-024040.jpgPrimer comencem amb una foto amb la nostra senyera, sorprenent aparició en aquesta església colombiana, fins que una cara amb un crit d’admiració de la Karina es reflexa per l’aparició de la divina Mare de Déu de Montserrat, sí sí (altra cop), la moreneta. Òbviament, Montserrate, amb aquest nom i sent un monastir a dalt de la montanya, ja ens havia fet pensar amb la nostra mare de Déu més propera i tant estimada a Catalunya. Però tampoc havíem estudiat o previst la possibilitat que hi hagués una connexió real amb la de casa nostra. Resulta que un “monjo” de l’època, fent missions per les amèriques, va voler crear un monastir amb una imatge d’una rèplica de l’original verge Bagenca.20131231-022801.jpg Ell, amb l’ajut durant 10 anys del poble de Bogotà, van construir un primer recinte religiós (del qual només es conserva l’entrada de la petita capella) que va ser finalment destruït per les ordres del nostre lloable “Rei de España”. Suposo que ja des d´un principi volien negar tota proposta que sortís o entrés de/a Catalunya. Tot i això, van conservar la Moreneta per ubicar-la posteriorment en sales auxiliars de les noves construccions eclesiàstiques. IMG_0335Tot i el meu escepticisme religiós, i suposo que després de tant temps fora de casa, no vaig poder evitar demostrar la meva gran alegria al veure novament i allà dalt, la Verge de Montserrat.

Entre joguines i records.

IMG_0043Uns dies especialment intensos en molts sentits. Isla de San Andrés no deixa indiferent en cap dels seus àmbits.
Les seves platges, algunes d’elles de primeríssim nivell, amb un espai marítim pintat amb mil blaus diferents en un mar tranquil protegit per una llarguíssima barrera de corals. Amb barques i vaixells mig enfonsats i oxidats donant un toc salvatge, atrapats en el ric fons ple de corals, i tot recordant la llarga i intensa història pirata que rodejava fa molts anys aquesta allargada i amb caràcter illa caribenya.1_COLOMBIA (238)
Una cultura autòctona, profunda, amb molts trets que els identifiquen i els diferencien a la vegada del país al que pertanyen. Una llengua pròpia, l’anglès crioll, una desviació de l’anglès adquirit després de la colonització anglesa (la primera). Una religió centenària, el baptisme. Vam tenir l’oportunitat de cel·lebrar una de les seves cerimònies.IMG_0031 Un gom a gom, com els del Camp Nou en una de les nits de remontada de Champions League. L’inici del seu taller dominical (sunday worship) no podia ser més esperançador. La gent ballant i cantant sota el ritme d’unes cançons alegres, potents i amb una força exemplar que ens feien brillar els ulls. L’unió d’un poble dins de les esglésies de tota l’illa, tots junts, en germanor cantant, aplaudint i inclús ballant al so de les genials veus dels seus cantants.IMG_0167 Unes 20 persones organitzant la trobada setmanal (entre cantants, cor, oradors, organitzadors de passadissos, …). Increïble! Fins a l’hora i mitja de cerimònia diria que podria ser la cel·lebració religiosa més alegra que havia vist mai.IMG_0193Tota la cerimònia va ser molt emotiva, alegra i participativa, fins que un llarg, dur i contundent discurs d’un jove voluntariós i cridaner va emmudir a una sala empapada de noves proeses divines.
Una vida molt caribenya, amb un ritme propi i peculiar. Per començar, a les carreteres. Gent per sobre els camions o vehicles transportant “lo impensable” (fets que ja ens havíem trobat en altres llocs del viatge, sobretot a Vietnam), però donant una especial atenció als innombrables cotxes sense matrícula i els seus motoristes sense casc; IMG_0101fins a 5 persones sobre la moto o portant tot tipus de mercaderia (també comú en altres zones del planeta); motociclistes conduint i bebent llaunes de cerveses o inclús amb ampolles de licor (ja menys comú); nens amorrats al manillar observant el paissatge mentres el papa va a tota pastilla amb la moto, o dormint, o inclús jugant amb l’últim model smartphone; gent portant el bebé als braços mentres el papa condueix i aguanta el cotxet de bebé; …IMG_0200
Un ambient als barris de l’interior amenitzat sempre per una música que no t’abandona. Al bus, al supermercat, a l’exterior de les cases, … per tot arreu. Un senyor de 60 anys et puja al bus amb el seu sac de vegetals i brut després de treballar el seu hort i et comença a preparar la seva minidiscoteca portàtil amb el seu petit altaveu connectat amb el seu reproductor mp3, mentres escull la carpeta de Reggae entre una àmplia selecció de variants musicals.1_COLOMBIA (274) O inclús uns baffles dignes del “Silenci” bategant a no poder més en una festa improvitzada del barri del nostre amagat apartament (l’opció més econòmica i confortable tenint en compte les altes tarifes hoteleres i d’hostals de l’illa). Un ambient marcat sempre per algun “borratxo” espontani, matinal, de migdia o de capvespre. Amb uns nens que inunden els carrers durant uns dies de festa escolar, jugant i jugant amb les bicis i les pilotes com a protagonistes. IMG_0052Algun rastafari fumant algun peta, taules plenes de mascles jugant al seu joc rei de taula (el domino), algun crit espontani de la corpolent “mamacita” a la seva veïna del davant, brutícia i restes d’ampolles de licor pel terra d’unes palmeres que onegen al pas del fort vent illenc, bancs de fusta al peu de la carretera amb porcs o vaques desquartitzades apunt de ser venudes pels locals amb ganes de preparar alguns dels seus “guisados” especials, alguna “carcajada” al pas del carrer que fa girar a mig poble, o veure una riallera cuinera com talla els aliments al ritme dels imponents altaveus del camp de futbol del costat, on els jugadors escalfen ballant la potent música, com no. IMG_0078Res millor que deixar-te empapar d’aquest ritme, d’aquesta llibertat entre policies, d’aquesta anarquia típica d’una illa portada a l’extrem. Res millor que seguir el seu pas, sense presses, però amb moviment.
Una illa amb més militars que palmeres, i mira que n’hi ha. Segons fons locals, entre 7 i 9 modalitats diferents (entre policies locals, nacionals, armada, marina, serveis especials, …). Sense entendre molt bé el motiu, el govern colombià ha inundat de personal militar una illa que sempre ha fet la seva vida, això sí, enclavada enmig del carib, en un lloc especialment estretègic. Sobretot, després que l’any passat, una sentència del Tribunal Internacional de La Haia otorgués bona part del territori marítim que rodeja l’illa de San Andrés al veí nicaragüenc. 1_COLOMBIA (218)El poble s’ha vist afectat per la sentència, i els seus recursos pesquera que provenen del mar s’han vist fortament reduïts, en molts casos a la meitat. Tot i això, un agradable pescador amb qui conversem tranquilament mentre els nens juguen i intenten pescar amb uns nens del poble, dubta de la possible col·laboració del govern colombià i ens confirma en una llarga xerrada que aquest tema no té solució, a no ser que disposin d’una autonomia pròpia que defensi realment els seus propis interessos.
Uns dies amb molta “escola” pels nens, molts jocs del què el tió ha cagat i del què el Papa Noel ens ha deixat en el seu pas durant la seva ràpida, per no dir urgent, cavalcada per San Luis. IMG_0210Entre joguines i records. Uns dies de moltes reflexions i molts pensaments. De ben segur, un dels Nadals que hem pensat més amb la família. Amb molts records i esperances per a tots i pensant amb vosaltres, segurament, més que mai.

El cor amb la família.

20131222-155530.jpg
I per això quan el repòs arriba
i la son dins les venes se m’esmuny
i quan la nit de la paraula em priva
i tot el que viu sembla que sigui lluny.
Voldria recollir dintre els braços
com un pom de voles els moments
les rialles,els plors,els crits i els passos
que foren la llum voltant els pensaments.
(Josep M de Segarra)

Vull deixar amor i somnis i paraules que durin més que jo, al cor dels altres.
(Joana Raspall)

Sempre darrera
els ocells invisibles
de l’esperança
fins on ha anat aquesta
vegada,que no torna?
Partí,a penes més
dolçament,no ploris,
que no haurien
mai gosat retenir-lo
les teves mans lleugeres.
(Carles Riba)

20131222-154318.jpg

La màgia del Tió…


La barreja de la innocència infantil amb la sorprenent maduresa és explosiva. És un autèntic plaer reviure sensacions com aquesta amb tota la il·lusió, energia i vitalitat. Aquest és ja el segon Tió consecutiu que vivim fora de casa, mantenint la tradició i compartint novament uns moments tan i tan especials amb els nostres fills. Amb una sensació ambigua, amb felicitat i il.lusió per reviure aquesta gran festa, i amb nostalgia recordant sobretot els avis, cosinets, cosinetes… a tota la família i els amics que us trobem a faltar, i més en aquestes dates… IMG_0419És inevitable recordar especialment els avis. Ells són l’ànima principal d’aquesta festa, conjuntament amb els protagonistes, els nens. És també en part gràcies a la seva gran ajuda cuidant els nostres dos petitons quan estàvem treballant fort…que hem pogut viure aquests 16 mesos inoblidables i que podem seguir estant aquí, en aquesta recta final del nostre projecte de viatge en família. El nostre camí en aquesta llarga i intensissíma experiència passa per mantenir-nos al seu costat, encara que ara no sigui físicament, però sempre al seu costat. Us estimem molt!!! I us agraïm molt tota l’estimació, l’afecte, l’esforç i la dedicació que heu tingut amb nosaltres primer, i ara amb els nostres fills, els vostres néts!! Ara arriben unes festes de Nadal, uns dies de teòric reagrupament familiar cel·lebrant àpats per compartir el què per nosaltres és un treball i esforç del dia a dia. 20131215-082651.jpgNosaltres, tot i ser de l’opinió i pensament que el Nadal és cada dia, que l’amor, l’apreci, la sinceritat i complicitat en les relacions familiars i en general són virtuds que s’han de demostrar dia rera dia i sempre, sabem que us trobem i ens trobareu a faltar en aquestes dates nadalenques, sobretot als petitons que són l’alegria i l’ànima de les festes. Però ja sabeu, com sempre us deiem al Desembre que solíem marxar, que el Nadal el podrem cel·lebrar novament en aquest dia-dia que tant hem cultivat tots junts i que seguirem cultivant. Una forta abraçada avis, ja sabeu que us estimem molt! IMG_0253
Aquesta vegada, el Tió ha cagat molt abans, aprofitant el barat i super còmode apartament que tenim fins el dia 19, i donant temps als dos petitons que juguin i juguin i juguin durant 5 dies en un mateix espai, com si estiguessin a casa. Aquest cop, diferent de l’any passar a Siemp Reap (Cambodja), ha sigut el Bernat que ha descobert el nostre viatger Tió. La cara desconcertada del Bernat al descobrir el tió a la terrassa, la seva enèrgica i vital reacció, s’ha camuflat sota un crit totalment estrident que ha espantat a mitja illa de San Andrés. Inclús el Tió ha fet un bot al veure amb qui se les tindria a l’hora de cagar. La sorpresa continua viva als 7 i 4 anys!!! ens alegrem moltíssim!!! El Tió és la “Meca” de la Innocència, és el Nirvana de la il·lusió, és el cim de tot muntanyenc. 20131215-082637.jpgAvui, uns quants dies abans del 25 de desembre, el Tió ha cagat els somnis materials dels nostres dos fills: uns cotxes de Lego (marca blanca), unes nines Barbie (marca blanca), un joc de plastilina, un set d’aeroport i una multitud de xuxes per rebentar un Bernat golafre a no poder més i una Abril eufòrica i riallera. És increïble, totalment increïble!!! Cop de bastó rera cop de bastó amb la flama encesa tot esperant uns regals desitjats. Moments abans els dos s’asseuen davant seu per establir una conversa llarga i profunda amb el protagonista. Amb bons modals, tractant amb el rei de la festa, comentant de forma raonada i tranquil·la els motius del per què han escollit els seus brillants jocs i explicant-li que s’han portat molt bé durant aquest any viatger.20131215-082620.jpg La màgia del Tió segueix viva i el seu moment estelar arriba al vespre, quan tots cantem com bojos un “25 de desembre” ple de fum i de salts d’alegria com si d’un salt de plens es tractés, desitjant que tots els pensaments es converteixin en realitat. Diós!!! Quina explosió, quina alegria, quina sorpresa!!!! Els desitjos novament s’han fet realitat!!! El Bernat se li infla la vena com mai a l’exclamar el seu crit més fort de l’any. L’Abril, ja gairebé al final, veu com el seu bon (encara que entremaliat) comportament queda demostrat al ser cagada la nina esperada. Brutal!!! Moltes felicitats a tots dos!!! Moltes felicitats a tots els petitons de Catalunya!!! quina brillant i sensacional tradició catalana!!! Per cert, SÍ i SÍ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A la orden, mi amor!!!

IMG_0408No hi ha millor manera que entrar en un comerç i que et diguin:
– A la orden, mi amor!!
O que estiguis mirant unes sabates pel teu fill i la venedora es giri de cop, aixequi els braços i marxi cridant cap a la caixa i dient al seu jefe:
– SSSSSube el voluuuuumennn corasson!! O que demanis a on s’agafa un dels apretats busos i et responguin amb cantarella: – Media cuadra a la derecha, mi cariñito!! IMG_0188El ritme no es porta només amb la música, o en els continus 30º de temperatura durant tot l’any, o en el ball de les fulles de les palmeres al bufar el vent, o en els apretats escots dels brillants cossos caribenys, … El ritme, com sempre s’ha dit es porta a la sang!. Arribar a la illa de San Andrés (Colòmbia) provinents de Santiago és tot un impacte. La vida tranquil·la i pausada contrasta amb les fortes i alegres reaccions espontànies. Una barreja explosiva enmig d’un desordre controlat. Una vida purament caribenya marcada per una història pròpia que els separa a anys llum dels colombians, segons ens van explicant els mateixos habitants de la illa.IMG_0221 Una illa situada a uns 700 quilòmetres de la terra ferma colombiana. Enclavada en un lloc estratègic en el Caribe, disputat pels anglesos i espanyols, posteriorment pels nicaragüencs i colombians. Volguts però oblidats, visitats però desamparats, una illa amb una identitat pròpia i un més que evident esperit independentista. No ha sigut difícil trobar aquestes arrels i aquest sentiment reivindicatiu. Començant pel seu idioma, el seu “anglès criollo”, escoltat per arreu com a idioma vehicular de l’illa, a excepció dels funcionaris actius de l’arxipèleg (personal enviat pel govern colombià). La història els ha fet viure apartats de tota realitat continental, aïllats de moltes corrents continentals. Curiosament, abans dels acords internacionals sobre l’esclavisme, els mateixos esclaus de San Andrés ja disposaven d’una autonomia tal, que preferien seguir i treballar en la seva terra i el seu mar abans que tornar als seus llocs d’orígen.IMG_0373 Una nació oblidada per tothom fins que la força del turisme va fer obrir els ulls en els anys 50 a un govern colombià amb ganes de dinamitzar un sector pròsper i de potencial increïble.
La majoria de les illes són fetes i deixades estar. A més, el toc caribeny les converteix encara més en un espai sense normes i on tot sembla possible. 20131213-082016.jpgTornem a veure 4 persones sobre una moto, els bebés al coll de les seves mares sobre la motos o aguantant-se com poden sobre elles, la gent sobre els remolcs o inclús nosaltres 4 en el maleter d’una Chrisler amb la porta del darrera oberta anant cap al centre de la ciutat. IMG_0185Tornem a estar en aquells països on un s’oblida de les estrictes normes d’occident, i on només en dues hores ens comencem a oblidar de la rigidesa xilena. 20131213-082039.jpgEls carrers inacabats, palmeres per tot arreu, les cases totalment per acabar, sorra blanquíssima, trànsit caòtic, algun todo incluido ple de turistes “playerus” amb els seus braçalets de colors segons el seu pack, aigües turqueses entre corals, comerços populars i plens de productes nadalencs, … Tot, tot, amb una identitat pròpia: “San Andrés independiente”.

 

 

Diem adéu a Xile!

20131210-102203.jpgDiem adéu a Xile! Un país amb uns encants de primer nivell, encara que repartits en distàncies llarguíssimes al llarg de la seva inacabable costa pacífica. Amb una gent encantadora, segurament amb un dels caràcters més propers al nostre, amb una gastronomia generosa i receptiva a noves modalitats importades, amb un vi excel.lent, amb una economia creixent remolcada per una “locomotora” carregada de minerals per ser exportats, amb una policia NO corrupte que permet marcar unes primeres bases de civisme i d’organització vitals per a una societat civilitzada. IMG_0090Un país, per altra banda molt marcat per una economia capitalista que segueix paràmetres nord-americans. Una economia, que segons diuen els locals, poc repartida, i que per culpa d’una oferta oligàrquica només els més rics poden gaudir dels boníssims serveis que ofereix el país. Per exemple, esquiar és digne només d’uns quants. Només el forfait ja costa uns 60 euros, impossible per a una societat que el seu salari mínim és d’uns 320 euros.IMG_0076 Els plans ADSL són igual que cars que els del nostre país o inclús superiors, i els bitllets d’avió exageradament cars i dominats per l’omnipresent companyia LAN. Diem adéu a Xile sense veure el preciós sud. Sempre ens quedarà en el record la increïble Patagònia Argentina que vam conèixer ara just fa 3 anys, per compensar el fet de no veure les famoses Torres del Paine…Tot i trobar moltes coses encara a meitat de preu que Europa, molts serveis ja estan a cost europeu. El cost d’oportunitat ens ha fet decidir anar a conèixer un nou país en aquesta llarga i interessant experiència, Colòmbia, dient així adeú a un país on ens hem sentit molt i molt còmodes, inclús dormint en barracons (pel seu elevat preu hoteler). Santiago, la seva capital, una metròpolis amb un centre atractiu i en plena remodelació, enclavada als peus dels Andes més alts, en una esplanada contaminada que abraça a uns 5 ó 6 milions de somriures amb ganes d’ajudar-te i donar-te la més càlida de les benvingudes.IMG_0085 Un centre que combina edificis moderns amb alguns de neoclàssics, amb la majoria d’edificis en estat de reforma, augurant encara uns nous anys de brillantor econòmica. Els “cafés con piernas” com a toc distintiu, ple de noies amb minifaldilla ensenyant unes llargues i rectes cames que esperen la fixa mirada d’alguns bavosos executius amb ganes de trobar una autoestima perduda en els calaixos (també amb gent normal amb ganes d’olorar i degustar un bon cafè, i de pas, mirar les cames…). IMG_0083Amb un barri Bellavista que ofereix un punt de calma en una ciutat “atrafagada”, un cerro alegre que et permet adonar-te de l’autèntica urbe que et rodeja, i un centre històric amb carrers peatonals i edificis amb encant. No passarà a la història per ser la ciutat més maca, segurament ni estarà en les 100 primeres. Ara bé, la seguretat ciutadana, la bona economia del moment, la simpatia dels seus habitants, els seus voltants andins, la proximitat a la costa, i el seu parell de bonics barris, la converteixen en una bona població per als seus alegres ciutadans.
Diem adéu a Xile, a la dinàmica Santiago, a la bohèmica Valparaíso, a les sorprenents cales d’aigua transparent de Bahía Inglesa, a la minera comercial Antofagasta, i al preciós i immens desert d’Atacama que mai oblidarem. 20131209-084746.jpgDiem adéu al seu vinet boníssim i barat, al seu menjar generós, a la seva amabilitat i al seu sol del nord. Fins aviat!

Àcid úric com en els millors moments.

20131203-005501.jpgParets pintades, brutícia pels carrers, gossos ambulants, cagarades contínues, amb poques zones verdes, infraestructura urbana mal cuidada, cases destroçades, vidres d’ampolles d’alcohol per arreu… Ningú diria que estem parlant d’un lloc amb un encant especial. Valparaíso, Patrimoni de la Humanitat, és un lloc bohemi per excel·lència, una població portuària amb una història digne d’aquesta gran classificació. És d’aquells llocs que com més temps hi destines, més t’agrada. IMG_0039Carrers plens de grafitis, molts d’ells autèntiques obres d’art, tallers d’artesans, galeries d’art, botigues amb detalls originals, tot amb un toc deixat que convida a relaxar-te i a observar els regals que t’ofereix una arquitectura molt peculiar i pròpia. És inevitable pensar amb l’entranyable i romàntica Lisboa. El seu relleu amb pujades i baixades contínues et fa recordar aquells turons de la capital portuguesa amb els seus barris de la Mouraria i Alfama carregats d’encant i de porqueria. Valparaíso, oblidada durant els darrers 50 anys, comença ara a treure el cap amb un toc elegant. La societat mitjana i alta va exiliar cap a la propera, rica i preciosa “Viña del Mar”, més moderna, amb més facilitats per a la nova i comercial vida xilena. Valparaíso, amb un caràcter i un estil propi que pot enamorar a molts i que de ben segur, pot decepcionar a molts altres. 20131203-025225.jpgEls seus edificis històrics van rebent mostres d’amor amb noves reformes que estan netejant, poc a poc, una cara bruta però preciosa (molt similar a la dels meus fills després de jugar amb la bruta sorra de la plaça Victòria del centre de la ciutat). Alguns es converteixen en preciosos restaurants, altres càlides cafeteries, d’aquelles que enamoren a la Karina, i plenes d’una societat xilena amb ganes de fer moure els seus pesos, altres es transformen en hotels boutique, i altres en comerços elitistes. IMG_0012La resta, la immensa majoria, continuen sent baixos abandonats, cases en un precari estat de conservació, petites botiguetes de barri i algun hostal o alberg econòmic i acollidor que permet allotjar a una família catalana de dos nens rossets al preu més baix de la ciutat. Els ascensors que permeten pujar als “cerros” dónen un toc especial. La manca de pàrkings en tota la zona, les infinites pujades i baixades, la dificultat en la mobilitat privada entre els accidentats barris ha provocat que en general sigui una ciutat tranquil·la viàriament. Una tranquil·litat que arriba fins al mar, just al costat del mercat de peix, on uns lleons marins ( o llops marins, encara hem de saber ben bé la diferència…) reposen vagament sobre la fina sorra de la platja, esperant que diàriament puguin atrapar part de les sobres dels peixos frescos dels comerciants pescadors. IMG_0022Entre carrers i passejos, els nostres petitons es troben a uns espontanis nen i nena catalans i de la seva mateixa edat, que resideixen al Cerro Alegre. Els jocs es desenfrenen i es multipliquen… 20131203-030809.jpgQue si pilota, que si tobogan, que si pilla-pilla, … Sense parar les hores passen i finalment acabem totes dues famílies disfrutant d’un brillant sopar d’amanida i truita de carbassó en un relaxant menjador de casa seva amb vistes a mitja ciutat. Una trobada molt agradable que s’ha repetit en una segona tarda, jugant durant hores entre alguna partida de futbolin, molts passes de pilota, cotxes i camions de joguina, …IMG_0055Entre jocs i passejos, els dies per Xile passen. L’activitat comercial del país és frenètica. Els carrers comercials són plens de persones amb ganes de fer “rular” una moneda enèrgica. Un país amb un ritme comercial al·lucinant, ara en ambient totalment nadalenc (estrany quan un porta sandàlies…). Amb uns carrers plens de botigues, i d’uns shopping malls de tamanys espectaculars. Antofagasta, ciutat minera ubicada just al costat del mar, és l’exemple més exagerat. 20131203-025240.jpgEn aquest cas, apart de la creixent economia, se sumen la gran quantitat de miners i miners, que omplen bona part del seu temps lliure en les llargues cues de les aglomerades caixes registradores. Un país on hem hagut de doblar el nostre pressupost diari respecte del seu veí de Bolívia. 20131203-025210.jpgAra bé, amb unes condicions molt diferents. Hem passat dels menús de 1euro a uns de 4 ó 5 euros. Això sí, amb unes peces de carn més grans i tendres, amb un vi que ens està fent pujar l’àcid úric com en els millors moments (l’únic producte bo i barat a Xile) i una oferta gastronòmica més rica i variada que fa disfrutar més que mai els nostres quatre paladars.

 

Jugar tot el dia!!!

20131129-201650.jpg– Bernat, què t’agradaria fer pel teu “cumple”?? Crec que estarem en un lloc de platja, podem intentar anar amb bicicleta, amb cayak, quads…o fer una excursió en cavall (sempre que “los pesos chilenos” ens ho permetin…).
– Papa i mama, m’agradaria que em regalessiu joguines, ja sabeu quines, i jugar tot el dia amb vosaltres!! Tot el dia!!! Amb les espases noves, i la nova “metralleta blava automàtica”.
– Però fill, si estem sempre junts i juguem molt durant tots els dies …
– Papes. Jugar, tot el dia. TOT!!! I no val anar a fer encàrrecs, o busos, o … Jugar!!!20131129-201457.jpg
Doncs aquest és el màxim regal que li fem al nostre fill. 24 hores junts durant els darrers 480 dies i encara vol estar més junts i amb més jocs, i ser per un dia el màxim i únic centre d’atenció. IMG_0721Per sort, podem destinar tot el 26 de novembre per jugar majoritàriament i desenfrenadament al què més li agrada en aquesta etapa (després de l’etapa dels jocs amb avions i empatat amb el futbol) : a guerres, lluites, salts, curses, … La Karina mai a la vida hauria dit que es passaria unes quantes hores del matí d’aniversari del seu fill perseguint-lo per un grandiós càmping amb una espasa i una pistola a les mans perseguint al seu fill. Nosaltres que sempre havíem sigut contraris a aquest tipus de jocs…Una autèntica persecució digne del Tom i Jerry, o en aquest cas, just davant del mar, com del Mel Gibson corrent pels carrers de Miami. 20131129-201558.jpgEl Bernat eufòric, dirigint l’orquestra bèl·lica i manant en tota decisió de cada part del joc. Xuxeries i Nutella a dojo per esmorzar,caramels a tothora, pistoles amunt i avall, sessións de judo, enfrontaments letals, lluites desenfrenades, més xocolates i macarrons amb tomàquet barrejats, …20131129-201445.jpg També ha triat tots els menús del dia, sort que ens ho ha deixat fàcil…, i ha pogut manar i anar a dormir a l’hora que ha volgut…Un descontrol anàrquic que emborratxava la meva ment. Jo, acostumat a una educació més rígida i ordenada, inclús en dies de cel·lebració… Aquest descontrol en dies especials és més propi de la Karina que ho viu amb tanta eufòria com l’homenatjat…Déu meu!!! I amb pistoles… amb el què sempre m’havia tan oposat!!! Però en aquesta ocasió i després de les 1.001 negatives a comprar-li, vam pensar que estàvem creant un “efecte contrari” i ens van fer repensar…i què carai, ara a intentar que en aquests prematurs anys d’innocent infantesa ho mati tot, tot i TOT!!! 20131129-203010.jpgA veure si així ens en cansem i tanquem aquesta etapa bèl.lica! Tots corrent amunt i avall, al so que tocava en cada moment… Aquest 26 de novembre, complint un desig que ens demanava a crits el nostre fill. IMG_0745L’Abril assumint un paper secundari digne dels Òscars. Tots il·lusionats i excitats per fer realitat un dia de somni infantil. Tots sabem que els nens necessiten i volen temps per estar amb ells. Nosaltres ens pensàvem que ja li donàvem tot i més durant aquest viatge, i encara veiem que en poden demanar més… Per aquest aniversari hem tingut tota la disponibilitat del món, i per aquest dia, el Bernat ha sigut l’autèntic Rei de l’animada festa. 20131129-201416.jpgEl 27 de novembre es desperta sota un sol radiant… el Bernat, conscient del seu rol novament quotidià i coneixedor de l’excepcionalitat del dia anterior, torna a brillar per la seva sorprenent maduresa. Ni un senyal o intent d’agafar part de tota la màniga perduda d’aquell dia anterior tan espectacular. Una nova mostra d’aquella preciosa, tendra i preuada teoria de la meva dona, de donar al màxim en dies i moments tan assenyalats! 20131129-201428.jpgAmb un entorn d’aigües turqueses en una platja sorprenent per trobar-nos en aquest tram de la llarga i seca costa pacífica sudamericana. Un parell de cales amb aigües transparents que brillen sota el pas de l’elegant vol de les gavines i dels pelícans.

Low cost, ara pel desert.

IMG_0661Xile ja és una altra història… Acostumats a agafar infinitat de minibusos que et deixen gairebé a les portes de tot arreu, o inclús amb aquells tuk-tuks que t’esperaven a la cantonada, o a molt estirar algun taxi (cada cop menys per l’ajust en el nostre pressupost, però que tot i això, eren baratíssims) per fer aquell trasllat carregats amb les motxil·les cap al centre del poble mentres busquem un allotjament… Ara, ja no trobem els bruts i atrotinats minibusos, els tuk-tuks ja ens queden en el record, i quan veiem un taxi girem la cara cap a una altra banda. IMG_0668La fàcil comunicació en la majoria de països que hem estat era al·lucinant, òbviament provocat pel poc poder adquisitiu del poble i la conseqüent falta de transport privat, provocant que innombrables minibusos carregats d’usuaris ofereixin de forma contínua transport per arreu a preus “irrisoris”. Ara, entrem a un país on els cotxes (i sobretot pick-ups) es fan presents amb un nombre força considerable, un país amb unes condicions de vida ja molt més semblants a casa nostra. IMG_0677San Fernando s’ha convertit més que mai amb el nostre patró!! Només 2 busos per dia per desplaçar-te a un altre poble, o taxis a preus desorbitats (de moment no hi hem pujat però segur que estan ben nets i cuidats) i la falta d’aquella abundant mobilitat pública, ens fa canviar tot plantejament en quant a desplaçament.
20131123-223833.jpgPer sort, prop de San Pedro d’Atacama hi ha sortides a pocs quilòmetres, però que en alguns casos, no eximeix el fet d’haver de caminar una horeta o dues pel mig del no res tot buscant el nostre destí final. Moments on sabem que no hi ha cap més solució (conseqüència del nostre viatge low cost, ara pel desert) i que tot i alguna mirada entre la Karina i jo (sobretot quan veiem a una furgoneta d’algun tour amb tots els turistes ben assentadets amb aire condicionat i el seu snack) seguim endavant amb nous jocs i idees per animar al parell de petitons que estan caminant o pedalant.20131123-223849.jpg Les ganes de veure nous indrets i una mica d’imaginació per crear nous jocs encoratgen encara més la nostra voluntat de seguir coneixent racons d’aquest desert tan fotogènic. Que si el Valle de la Luna, que si el Valle de la Muerte, que si “Valle de la Pepita” o del “Pepitu” … llocs encantadors amb paissatges àrids on els secs, pelats i escardillats turons plens de minerals sobresurten sobre eternes planures de terra, barrejant-se amb fines capes blanques de sal entre algun arbust perdut i grans dunes, conseqüència de la completa erosió de les delicades roques en estat de descomposició. 20131123-223918.jpgUn entorn dur per unes cames cansades de pell sequíssima sota el dur sol del desert de 2.500 msnm, i agradable d’altra banda per uns ulls poc habituats a tal espectacle visual. Un lloc perfecte per fer caminadetes de 7 o 8 kms. o pedalades de 30 o 40 kms., inclús amb els nens, tot fent el nostre Operación Triunfo per amenitzar els moments més crítics o monòtons. Casualment per cert, guanyava majoritàriament la petitona Abril, que al saber que novament era la guanyadora dels càntics, seguia caminant i caminant entre aquells divertits saltirons mentres, sense adonar-se’n, avançava i avançava metres… 20131123-223750.jpgEl Bernat gràcies a la seva gorra i a una nova pistola (aquest cop d’aigua) encarava totes les decisions amb força i energia. Apunt de fer 7 anys, tot un “fenòmenu”!!!