“Pisco Sour”, la Miss Perú.

IMG_0532Dunes a tocar del mar, cactus perduts provinents d’un desert proper, palmeres saludant al pas del vent, partidets improvitzats de futbol, xiringuitos sobre la platja del bon rotllo, hostals petitons creant un ambient familiar i proper, quads espontanis derrapant per la sorra, “surferos” competint per exhibir-se sobre les creixents onades, “ceviches” per esmorzar-dinar-o-sopar (boníssim peix cru marinat amb cítrics i ceba), grups de nois amb les seves guitarres i tamborets, parelletes buscant el seu raconet en les precioses postes de sol sobre el mar, una habitació amb sostre de bambú en un segon pis just sobre la sorra de la platgeta, unes paletes i una galleda per construir el nou castell de Disney, tot sota un sol radiant en un hivern de 25º a la sombra i acompanyat de l’increïble descobriment de l’any : la “Pisco Sour”.20130718-223648.jpg D’ella us en volia parlar… De la Pisco Sour. No puc deixar de mencionar el cognom ja que sinó la desmereixeria. N’havia conegut poques com ella. Realment molt poques… No m’agrada comparar, però com la Pisco Sour n’hi ha poquíssimes. El seu cos, la seva forma, … tot sembla ratllar la perfecció. Només arribar al petit poble de Màncora, no passa ni un parell de dies que ja l’acabes coneixent. Aconsegueixes que te la presentin i veus que és tan preciosa com te l’havien descrit. Pisco Sour, la Miss Perú, la més espectacular de totes, refrescant, amb un color brillant de dalt a baix. 3_PERU (36)Només compartir uns moments amb tota aquella pedazo de sensació i t’adones de l’excepcionalitat de l’ocasió. Ella és la conseqüència d’un entrenament amb esforç de molts anys, d’una dedicació, d’uns estudis i inevitablement filla d’una genètica tradicionalment peruana. Una barreja d’un cos sorprenent, vistós i exclusiu amb un caràcter dolç i a la vegada directe i contundent. Ai Pisco, Pisco, Pisco Sour!!
Ara, des de la terrasseta de l’habitació, amb el soroll de les onades del mar com repiquen sobre la fina sorra de la platja només faig que pensar amb ella. Ja no ser què fer però al vespre busquem i busquem el restaurant fins que la trobem. La meva dona ja comença a estar-ne un pèl cansada però poques vegades a la vida et trobes amb tanta facilitat a un modelet com aquest. Déu meu…!!!IMG_0504 Bé, no sé quants dies queden per aquí… aviat anem cap a l’Equador però tornarem… encara ens queda el sud de Perú i tard o d’hora, en principi, hem de tornar a passar per aquí. Fins ara, la meva preferida era GinTonic, i en certes ocasions la Caipirinha o el Mojito. Ara hem d’incorporar a la llista de les millors begudes refrescants, la “Pisco Sour”.
20130718-230103.jpg

Amunt per la Panamericana.

20130717-152608.jpgAvançant i avançant sense adonar-nos-en. Kilòmetres de nit amunt per la carretera Panamericana. Primer en un bus de luxe. Millor dit, molt més que de luxe. Inevitable recordar aquells busos dels equips de primera divisió que només els fan servir per traslladar-se de l’aeroport a l’hotel de concentració. De tal nivell que el Bernat només pujar ens mira amb cara d’il·lusió:- Gràcies papes per haver escollit aquest bus!!!! Moltes gràcies papes!!!! El primer bus nocturn per sud-amèrica el volíem fer amb condicions, i fe de Déu!! Pantalla tàctil individual per persona, seients reclinables a 160º, servei de menjar a bord, begudes calentones, un coixinet, i fins i tot una manta. Vaja, que ens van faltar hores per aquest primer trajecte,va passar massa ràpid!20130717-152557.jpgEl segon viatge, ja de camí a Máncora, per motiu d’horaris baixem de qualitat, gens difícil tenint en compte el “business class” del primer bus. Ens deixem els pijames dels nens dins les motxil·les grans carregades a baix del bus. El Bernat puja decidit, pren el seu seient, agafa posició, es corda el cinturó, i es relaxa com ningú, descansant i passant el trajecte de 10 hores de forma totalment independent i sense gairebé ni moure’s,dormint i dormint plàcidament. Quin gran viatger el Bernat! Valorant, òbviament com ningú, el fet de disposar d’un espai propi per ell, a diferència dels busos i busos on ha hagut de compartir un estret seient amb la seva germaneta, amb bots i sotracs incalculables, patint una calor sufocant o rebent directament un cop de vent d’un aire condicionat amb poca compassió. Mentrestant l’Abril, ocupant dos seients, totalment estiradeta aprofitant que el bus no va ple fins dalt, aprofitant-se d’una situació totalment atípica. 20130717-152548.jpgElla, acostumada a conviure els trajectes amb multitud de famílies amb nens, amb tot tipus de caixes i mercaderia, gallines o altres animals, … Acostumada a veure com un bus surt 1 ó 2 ó 3 hores més tard perquè no hi ha prou gent, o tot esperant que arreglin el què sembla ja irreparable a cops de martell o inclús esperant que el conductor pugui obrir a patades la caixa d’eines. Ella tan petita i tan decidida. De la mateixa manera, tan petita i tan caramelosa, incorporant-se a mitja nit tot buscant una companyia que troba amb la tendresa de la seva marona, arrepenjant el caparró sobre la seva falda, amb el forro polar (substituit posteriorment per una manta que ens regala una senyora del bus) cobrint el seu petit cos encongidet i “acurrucat”, buscant unes nones encara més profundes i més plenes.20130717-152622.jpg La cuqueta, i tots 4, havíem dormit en varis trens nocturns però en autobús encara no hi havíem fet nit. Una agradable experiència més per aquesta petitona que cada dia ens omple més d’alegria i ens demostra més efusivament el seu carinyo. Un carinyo que explota quan s’ens enfila sobre les cames a l’acabar el sopar, quan vol jugar intensament a fer petons forts desenfrenats.20130717-152718.jpg Amb aquella mirada innocent, alegre i salvatge entre un somriure preciós i encomanadís, tot buscant que el joc i els somriures no s’acabin mai. Abril, et vas fent gran, guapíssima!!!

El primer raig de sol!

IMG_0233Uns dies emboirats, grisos, enmig d’un hivern suau però humit i sense treva. Uns dies de colors apagats, d’amagats somriures, d’alguns mocs penjants i d’alegria continguda. Un temps seriós que se t’encomana, que et traspassa els forros polars i que et conquereix uns rostres amb ganes de viure-ho tot intensament. Senzillament, la falta de sol, d’aquesta energia tan necessària pels catalans, i tan vital per la Sobré. Ella, que somriu de dia i de nit, que tot ho positivitza i ho agraeix. Ella que dinamitza qualsevol “parón” dels nens o que whatsaapa en qualsevol senyal de wifi.IMG_0230 Ella, activa i decidida, somrient i alegra com sempre, perdent i perdent potència per culpa d’aquest sol desaparegut. Ella que escalfa els motors fàcilment gràcies al seu sistema fotovoltàic-hormonal tan necessari per a la seva energia diària. Ella, amb el dipòsit en reserva, amb la bateria sota mínims… Ella, finalment, aconsegueix el primer raig de sol de Perú. El nostre primer raig de sol de Sud-Amèrica, en plena temporada seca, però a la vegada, plena de boirina baixa al llarg de la costa central del país. Les seves fonts de reserva, l’agulla del seu marcador comença a donar senyals de vida… de sobte s’activen tots els sistemes neurològics habituals. Just a mitja passejada per Trujillo, al voltant del migdia, quan el sol ha començat a fer senyals de presència. IMG_0250Sota un fanal d’una casa colonial de color granatós, just al costat d’una galeria de fusta preciosa que sobresurt d’un d’aquests milers d’edificis històrics d’aquesta gran urbe d’un milió i mig d’habitants. És allà on el seu rostre ha començat a canviar, on la seva cara s’ha elevat mirant el cel, amb els seus ulls tancats i la seva boca mig oberta. És en aquell moment quan tota la brillantor d’aquest lloc històric ha sobresortit i s’ha il·luminat. És Llavors, justament llavors, quan ha recuperat de forma immediata l’ona expansiva de la seva força. IMG_0271Recuperant ràpidament aquell somriure i vitalitat que tant la caracteritza. La font de la plaça d’Armes, les esglésies, les innombrables cornises dels edificis, els portals amb treballades talles, les faroles, els reixats protectors dels finestrals, les galeries de fusta, tots els detalls d’aquest centre de Trujillo han començat a agafar aquella tonalitat que fins llavors s’havien camuflat. Inclús les interessants ruïnes de Chan Chan, restes arqueològiques destacades de l’imperi precolombí dels Chimus (anterior als inques), han destacat més que mai sobre un entorn sec i desèrtic. Milers de metres lineals de les construccions de fang de les vivendes, “huacas” (temples) i palaus d’uns 800 anys, han agafat unes tonalitats groguenques espectaculars contrastant amb l’intens blau d’un cel sereníssim. IMG_0274Ella ha retornat. Ella s’ha retrobat, i ens ha fet retrobar novament. El sol i els seus somriures, una correlació directa i brillant.

La benvinguda a Sudamèrica!!!

IMG_0128Dels 35 graus amb un sol intens entre núvols de temporals tropicals i palmeretes de bon rotllo…als 15 graus en un cel enboirat, humid i sense sol. De tenir un apartament modern amb diverses habitacions i un menjador i cuina ben equipats…a novament tots 4 junts en una petita habitació d’una pensió casolana molt molt senzilla. De dormir amb pantaló curt i desabrigats…a utilitzar un parell de mantes a la nit. Del valorat jacuzzi i piscina de l’hotel que ens va regalar la companyia aèria per l’overbooking… a la dutxa de la meva dona que es va quedar sense aigua calenta just quan tenia el cap ben ensabonat. D’allotjar-nos al cor de South Miami Beach… a dormir en un barri perifèric prop de l’aeroport d’una gran metròpolis.IMG_0112 Dels passejos per Ocean Drive entre Ferraris, bikinis i pareos…a donar un vol per un casc antic colonial entre revoltes universitàries, tancs,controls policials i gasos lacrimògens. De sortir de festeta amb el Jordi per la capital de “La nochchchche me confunde”… a arribar ben d’hora a casa amb taxi per no caminar per aquests barris de nit i evitar ensurts. De l’Art Déco de Miami Beach… a un barri local molt modest de cases inacabades amb forjats oberts i gossos pels carrers. L’arribada a Lima, la capital del Perú, no ens deixa indiferents. Tornem a ajustar el nostre pressupost per tal de poder seguir endavant aquesta llarga i intensa experiència en família. La recerca d’un allotjament econòmic a la ciutat no és tasca fàcil i la immensitat d’aquesta ciutat d’immensos contrastos ens fa pernoctar en un barri perifèric proper a l’aeroport.IMG_0074 Aquí, en aquesta zona, només trepitjar el carrer, moltes imatges ens recorden a l’Àsia. Només pujar a un bus local tornem a veure que els preus són baixíssims, que carreguen fins dalt de gent mentres l’ajudant treu el cap per la finestreta tot cridant a nous passatgers i va recollint les monedes. La deixadesa i imperfecció dels carrers, les cases inacabades, les paradetes de menjar, models molt vells de cotxes circul·lant sense l’ordre conviscut durant el nostre darrer mes de viatge, … IMG_0067Ara bé, moltes altres coses que veiem aquí a Lima contrasten amb tot el què havíem vist durant la primera part del viatge pel sud-est asiàtic, Sri Lanka, Nepal i India: molta menys brutícia, menys contaminació gràcies a un gran número de cotxes circul·lant amb gas (segons ens han comentat varis taxistes, Perú explota grans mines de gas amb reserves de fins a 200 anys), existència de carrers peatonals al centre per poder disfrutar de la família passejant, múltiples i múltiples edificis colonials preciosos encara lluint una elegant façana en el centre històric (fet que a Àsia es conserva en molta menys proporció), moltíssims restaurants locals per menjar, això sí, amb un punt d’alerta per la seguretat que a l’altra continent quedava gairebé a l’oblit. IMG_0124A tots els països asiàtics que vam estar ens sentíem molt segurs i anàvem per tot arreu i a qualsevol hora, fins i tot de nit. Aquí a sudamèrica som conscients que hem d’extremar més les precaucions, sobretot evitar circular per algunes zones concretes i evitant circular per la nit pels carrers, és una gran diferència que trobem amb Àsia on crec que si ens caigués un bitllet pel terra vindrien al darrera corrent…per tornar-nos-el!! El primer dia al preciós centre colonial de Lima coincidim amb una manifestació d’estudiants contraris a unes noves lleis que, segons ens diuen, resten beneficis socials als universitaris i funcionaris de l’estat. Mentres dinem uns “pollos asados con papas” , el pollo és el plat estrella de tot Lima i que et trobes per tot arreu, en un local just al costat de la “Plaza de Armas”, veiem per la televió com just a 4 “cuadras” més amunt hi ha un fort enfrontament entre la policia i els manifestants. IMG_0063Sortim i demanem a alguns dels milers de policies si és segur moure’ns pel centre, ja que veiem que molts carrers estan ballats amb un fort control policial, mentres rebem una contundent afirmació. Només 10 minuts més tard notem en persona que no és així. Una espècia de gasos lacrimògens llançats pels policies antidisturbis ens arriben amb intensitat allà on ens trobem a causa del fort vent. La gent comença a córrer, tot es buida, les cares de la gent tapades per les mans o amb troços de peces de roba, evitant la molesta inhalació d’aquests gasos tan engoixants. Nosaltres també correm cap a fora d’aquesta zona i a una zona segura de tot, els ulls, coll i nas ens piquen, però just uns minuts després ja estem tranquils i explicant als nens, sobretot al Bernat que no para de fer preguntes, tot el què està passant : Què és una manfisteació? què fan els policies? què són aquests gasos? i mil preguntes més… Intentem explicar-los que no hi ha ni bons i dolents, que no és dolent manifestar-se però sempre de forma pacífica, i que a Barcelona també n’hi han de manifestacions. IMG_0020Aquesta ha sigut una manera ben peculiar i diferent de donar-nos la benvinguda a Sudamèrica… La part històrica de Lima és preciosa, amb molts edificis reformats i restaurats com si avui s’estrenessin. Pels voltants, just als carrers dels costats, molts d’altres esperant que “l’auge” de Sudamèrica els permeti anar rentant la seva cara i que es puguin adherir a aquesta manifestació arquitectònica digne de Patrimoni de la Humanitat. Tots els carrers plens de vitalitat amunt i avall, amb gent d’un caràcter obert, xerraire i receptiu, on parlant el mateix idioma ens acosta molt. Segurament, la millor manera per donar-nos la benvinguda a Perú!!!