La nostra visita a Singapur

Avui ja hem començat a viure sensacions fortes d’un dia intens de vacances. Demà ja marxem de Singapore amb una molt bon record de la nostra curta estada a la ciutat. Hi ha capitals al món que són senzillament metropolis, altres només caòtiques, i altres que et poden deixar més bon gust de boca. Si deixem de banda el tema de “països paraïsos fiscals”, Singapore és per l’ull del turista una autèntica dinamita enmig d’una calor forta i humida (tot i que aquests dies encara ens ho està respectant força). Avui ens hem tornat a llevar tard i hem sortit també a les 2:00h del migdia del Youth Hostel. Hem visitat primer Little India, tal com diu el nom una Índia en petit. Brutal!! semblava realment reviure aquelles sensacions que només la Índia ens va donar ja fa molts anys. Molts homes pel carrer,menys dones, jaient pel terra, arrapenjats a les tanques dels parcs, asseguts en cadires, passejant donant-se la mà o senzillament conversant drets en grup. Entre ells parlaven el seu idioma i conversaven amb la intenció de passar-hi llargues hores. Alguns detalls molt importants et feien adonar que no estaves però al seu país: la manca de porqueria pels carrers, de les clavegueres obertes, de lavabos públics, de pudors i olors intenses a peu de carrer (tot i que n’hi havia), la manca d’animals i vaques estorbant el teu pas, i sobretot molta menys brutícia. Hem dinat en un dels seus restaurants on ens ha costat lo nostre per poder demanar alguna cosa no picant pels nostres fills. L’Abril se segueix nutrint d’arròs blanc i aquest cop de nan (pa indi). El Bernat ja més atrevit va més fort tot i que el picant li redueix les possibilitats.

Sortint hem viscut una de les dues grans sensacions del dia “La visita d’un temple Indú”. Deixaven entrar a tothom, turistes amb el seu kit inclòs. I com no… ens hem beneficiat de l’oportunitat. Una oportunitat inoblidable i única i que aquest cop ho hem pogut veure i viure amb els nostres fills. La visita d’un temple amb cerimònies esporàdiques i desordenades amb la possibilitat de compartir-les i viure-les insitu amb els propis creients no és molt habitual. I menys amb la càmara als dits.

Evidentment hem començat a gravar quan hem vist uns quants indis que també ho feien en anterioritat. Si nó és feia bastant complicat entendre com deixarien entrar a foresters en el seu lloc de culte més íntim. Els petits ja era el segon lloc sagrat (no catòlic) que visitaven, ja que a Chiapas van poder entrar en una església que feien servir els indígenes per a les seves pregàries mentres adoraven al menjar. A mi, com no, em recordava la nostra visita a Shiraz (Iran), en un dels temples de l’Islam més sagrats, on vaig poder entrar (evidentment sense càmara) i responent un parell de preguntes del que controlava l’accés en les que vaig acabar dient que creia en “la bondat” i em va respondre : Go inside.
Doncs avui hem pogut reviure sensacions fortes, maneres d’entendre o d’adorar la vida diferents a les que fem habitualment i de les que fa la gent que normalment ens envolta. Adorar sempre és bo, sempre que no es caigui amb la radicalització. Valorar què és radical ja és un tema subjectiu.
A la tarda hem viscut l’activitat estrella de la festa nacional de Singapore “Fireworks”. Hem tingut la sort, enmig de la multitud, d’escollir un lloc on podíem estar amb una certa tranquil·litat i poder observar la immensitat i solemnitat del moment. El taló de fons era únic, i el castell de focs digne del què l’acompanyava. Impressionant!!!! Els nens han al·lucinat, i tot i que l’Abril es tapava les orelles al principi, ha acabat exclamant com tothom les marevelles artificials de l’espectacle. Salvant com he dit abans els presentiments de culpabilitat que pot tenir aquest paradís fiscal, ha sigut una festa molt explossiva.

El Bernat i l’Abril es van adaptant i nosaltres també, al matí hem passat una llarga estona en un petit parc just al darrera d’on hi ha el Youth Hostel. També la nostra flexibilitat en el temps i el fet que ja portem 3 dies junts fan que ens anem adaptant tots cada cop més uns als altres. En totes vacances sempre hi ha uns dies inicials d’adaptació a tots els nivells (ritme, jocs, visita turística, menjars, necessitats fisiològiques, descans (poc), …). Mica en mica… Molt bé nois!!! Sou uns campions!! Per cert, avui no l’hem quadrat com ahir que vam agafar un autobús a l’atzar i ens va deixar al davant de l’hotel. En aquest cas, tot i pensar que hi acabaríem (ja que era el mateix nº133), l’espectacle ha fet canviar la ruta de les línies i hem acabat agafant 2 metros després de donar la volta a mitja ciutat i arribar gairebé a les 23:00h a casa. Aquests nanus són de pedra!!! Això sí, enmig jugàvem a veure qui corre més ràpid… o cantar alguna cançó… o fer-se ganyotes… Són maquíssims!!! Albert

Bon dia des del nostre Youth Hostel in Singapur!
Preparem l esmorzar mentre l Abril porta dormint gairebé 15 hores seguides…

20120808-113347.jpg

Ja estem a Singapore!

Després d’un llarg vol, on el Bernat ha acabat dormint al terra…, hem arrribat a Singapore! Avui només sopar noodles i dumplings per començar a acostumar el paladar, i els propers amb els pals Bernat! però avui hi havia gana i no ha tingut paciència, i aviat a dormir per recuperar la son… ÀSIA ENS ESPERA!!!!!!!!!!!