La primera dent del Bernat!

IMG_1376Un darrer sopar al davant de l’estació central de trens de Bangkok, amb unes taules de plàstic sobre la carretera, amb onades de cloaques però assaborint un cop més un menjar boníssim, una mostra més de la increïble qualitat culinària d’aquest país. No s’ha de freqüentar bons o cars restaurants per degustar plats realment sensacionals. Avui mateix, altra cop viatge de 5 hores en tren, hem pogut tastar diferents productes elaborats de forma natural i artesana, podent disfrutar d’una àmplia selecció de tapetes asiàtiques.IMG_1355 Arròs de vegetals amb “chili”, preparats de coco, boletes de farina d’arròs amb fruita carmelitzada, galetes d’arròs amb fils secs de cacahuet, arròs dins d’una canya de bambú, … Tots els venedors amb una cantarella similar es van passejant amunt i avall del tren oferint les seves especialitats i buidant al cap d’uns minuts les seves bosses i cistelles plenes de menjar. Un autèntic plaer en un país que deixa molt fàcil poder menjar en qualsevol parada del carrer, sigui d’on sigui.IMG_1350 Fet que en segons quins llocs en altres països del sud-est asiàtic, l’aspecte del menjar (sigui per la diferència cultural, habits o per la manca exagerada d’higiene) ens havia fet tirar enrera, sobretot anant amb els dos petitons.
Els nens han acabat la seva dosis de transport ferroviari cantant i saltant mentres baixaven del tren. La seva energia és impressionant. Entenen molt bé el concepte de viatjar i dels corresponents trasllats. Aquest tren de 5 hores valia 3 euros per tots 4, enlloc dels 33 euros que ens hauria costat l’express que tardava 3,5 hores. Ells ja no qüestionen i comprenen més que ningú el concepte del pressupost del viatge. IMG_1366Cada cop més, estem convençuts que els nens, amb amor, dedicació i imaginació, tenen una major capacitat d’adaptació i de resistència a tot el què se’ls hi vingui. Una Guest-house tipus alberg backpacker situat al darrera de l’estació de Bangkok els ha permès gaudir d’un petit temps lliure adicional abans de sopar, podent disfrutar d’uns nous jocs inventats “made by Bernat” de policies i bombers, tot just abans de descansar per encarar un nou país, Birmània.1_BIRMANIA (22)
De sobte:
– Bernat!!! què passa!!! Per què plores??? Aquest plor no és normal?? Bernat aixeca la cara si us plau!!!
Mentrestant el Bernat segueix plorant agafat a la panxa de la seva preocupada i preciosa mare. L’equip de recepció mira de forma preocupant el tema sense entendre res. L’Abril para de córrer per venir a veure què està passant.
– Em sembla que ja sé què és… – comento mentres em miro el Bernat amb un plàtan mig obert.
Encara mig plorant de l’emoció, el Bernat s’acaba d’arrancar la petita dent incisiva que li ballava des de feia dies. Tot parat, sense dir res, obrint un cop més el seu gran cor per ensenyar-nos la dent i tots els seus sentiments, i així poder compartir novament un moment tan especial de la seva vida.IMG_1388
– La deeeeennnt!!!!! Bernat!!!!! La primera dent!!!!!! – comencem a cridar tots dos eufòrics (en aquest cas papa i mama).
El Bernat no sabia ben bé què li estava passant per dins mentres les llàgrimes li anaven baixant avall, tot plorant de sentiment. Era una sensació estranya que no ens va saber explicar. Suposo que la mateixa que compartíem nosaltres, amb un sentiment barrejat d’alegria i melancolia al veure que es va fent gran. Realment no sé si tothom fa el mateix espectacle que vam fer a la recepció del Youth Hostel quan veus a un fill com li surt la seva primera dent… No hauria dit mai que arribaria a viure tan intensament la caiguda de la primera i petitíssima denteta de llet del meu “peque”. Realment va saltar molt més que una dent, van saltar emocions que ens van fer tornar a abraçar a tots quatre, per enèssima vegada en aquest llarg i intens viatge, amb molta molta força, i durant una bona estona…1_BIRMANIA (24)
El Bernat va començar a caminar a Porto (Portugal), a nedar a Oaxaca (Mèxic), a anar amb bicicleta a St. Benet (Catalunya), i li ha caigut la primera dent a Bangkok (Tailàndia). Bravo Bernat!!!!

Sexe, droga i alcohol.

7_TAILANDIA (21)No descobrim res ni molt menys. De fet, és un tòpic ja més que vist i constatat. Tailàndia és el paradís tropical asiàtic per disfrutar dels excessos que ens dóna en part l’era moderna de la prosperitat. Tot i adonar-nos-en en el nostre primer pas de camí de Cambodja a Laos, passant per Nang Rong, Khorat, Surin i fins i tot la Elephant Village, ara pel sud encara ha sigut més evident. La nostra estada per diferents destins del sud d’aquest meravellós paradís tropical s’ha topat amb senyals evidents i sobrants de sobredosi de vicis per arreu. Fa dotze anys, quan vam venir per primera vegada a Tailàndia amb la Karina no vam reconèixer aquesta realitat tan exagerada.6_TAILANDIA (27) Potser perquè érem més joves, o perquè han passat molts anys i això s’ha exagerat molt durant aquest temps o perquè vam fer la ruta turística més típica (Chiang Mai, Chiang Rai, Mae Hon Son, Koh Phi Phi (illes que desgraciadament i més després del tsunami, s’han convertit en una zona de festa desmesurada pels backpaquets d’arreu del món) i no ens en vam adonar tan com ara (a excepció del típic carrer de Pat Pong de Bangkok) d’aquesta realitat que creiem que està castigant en desmesura a un país amb paisatges preciosos en ple creixement. En aquest nostre llarg viatge en família, Tailàndia no figurava en la llista de països per visitar, tot i això, la seva situació geogràfica i el fet d’haver d’entrar a Myanmar per aire ens hi ha fet passar en vàries ocasions, i finalment vam decidir gaudir de sol i platja en algunes de les seves illes paradisíaques, Koh Tao, d’aigua turquesa i sorra blanca, preciosa. Potser per aquest motiu i perquè no volíem visitar cap lloc turístic en especial, hem estat encara més oberts a evidenciar realitats paral·leles fora de les rutes turístiques més marcades. Per una banda, ple de turisme sexual, al·lucinantment ple!!! Inclús la teòricament tranquil·la illa de Koh Tao, disposava de les seves zones de marxeta i dels serveis varis addicionals per a una estada extramadament complerta, per sort nosaltres vam anar a buscar la zona tranquila i allunyada del soroll, és una illa presiosa i paradisíaca. Em surten al cap algunes de les millors imatges dels personatges de fora del país més peculiars, termendus, “barriobajeros”, cutres, i en alguns casos desgraciats, dels milers i milers que hem arribat a trobar en aquest país. 6_TAILANDIA (15)Per exemple, un Mallorquí que feia la seva fila i que ens va demanar davant dels nens si creiem que per aquella zona trobaria “Nines” per passar-ho bé…. (quins collons demanar això i davant dels nens, no sé com encara vam ser educats amb aquest individu…) Milers i milers d’homes gordos cerveseros dignes d’un paper terciari a “Full Monty” o a “Torrente” i tatuats per tot arreu (i no tinc res en contra els tatuatges, que quedi clar, n’hi ha de preciosos però el “amor de madre…”) amb la seva parella tailandesa (molts d’ells a sobre amb mal gust… tant per tant si pagues… tria bé, collons!!!). Realment és una plaga que s’està extenent per tot el país, inclús en zones totalment allunyades de les parts més turístiques… 1_tailandia (37)En aquests moments em sento amb l’obligació de fer esment sobre les poques i excepcionals parelles que realment es puguin haver enamorat de forma natural i que de ben segur que compartiran amb nosaltres aquesta realitat turismo-carnal d’aquest país del sud-est asiàtic. Per una altra banda, la festa portada a l’extrem. Un servidor, amant de “las noches de fiesta en Ibiza”, amb els amics i sobretot sempre festa sana!!! , recordo els 5 anys seguits que ens hem escapat amb la Karina i els amics a Eivissa sense els peques i els 40 anys del meu germà amb l’ incomparable “Ghetta”!!!, doncs he quedat bocabadat de la festa que hi arriba haver en aquest país en ple mes de gener. Inclús sense trepitjar els epicentres de festa per excel·lència que amb la família intentem evitar, s’intueix, es nota i se sent el “desmadre” exageradament col·lectiu que ofereixen les illes tropicals de Tailàndia. 6_TAILANDIA (31)L’oferta de droga es palpa i es nota amb les cares de la gent (impactant per nosaltres ignorants per sort d’aquest asquerós món de la droga), l’alcohol va més barat que el vi, i de “nines” que no en faltin. En general, quan un observa pel seu voltant, les pintes de molts joves estrangers ansiosos d’arribar-se en aquests paradisos de festa es mou entre “xungo” i “bastant xungo”, fent difícil trobar un punt intermig teòricament “normal”. Conseqüència de tot aquest fabulós ambient, avui, el Bernat mentres jugava esobojarrat amb l’Abril mentre esperàvem el bus públic, ha fet una ganyota jugant a unes dones que estaven dins d’un bar (i nosaltres no sabíem, com hem vist una mica més tard, que probablement oferien serveis extres). Doncs una d’elles, a l’acte, no s’ho ha pres gaire bé i ha sortit corrent darrera el Bernat de forma enfadada amb una escombra a les mans a punt de deixar-li marcada… Per sort, el Bernat ja corre bastant ràpid… Al matí, també tot jugant en una platja de Hua Hin (aquesta població turística situada a la costa a mig camí de tornada cap a Bangkok, on hem parat un parell de dies per evitar novament les 9 hores seguides de tren amb 3a classe fins a la capital, barreja entre Benidorm i Platja D’Aro en ple mes de maig, plena de jubilats sense gust i de “matxos” virils de gran futur amb la canya apunt), ens han intentat robar la motxila a la platja. Segurament motiu per acabar de llançar-me a fer aquest escrit destructiu del semestre. 5-TAILANDIA (1)Una tècnica ja més que vista a la nostra terra llatina, uns 3 pavos amb pintes xungues entrant a l’aigua per parlar i intentar despitar-me mentre jugava amb el Bernat i un parell començant a acostar-se cap a la motxilla que estava al costat de la Karina i l’Abril que jugaven a la sorra una mica més enllà, ha fet que la pilla de la Karina “clitxés” ràpidament el tema i es posés ràpid la motxilla a l’esquena i l’Abril al coll acostant-se amb pressa però mostrant calma cap on érem el Bernat i jo jugant a l’aigua, i poguéssim seguir un dia més amb totes les nostres pertinences. Casualment però, havia de ser aquí, a Tailàndia, el paradís de la festa, del sexe, droga i alcohol, on un grup de macarres (i no us diré els noms que ha dit d’ells la Karina després de passar els seus nervis…) volguessin apropiar-se d’una bossa plena plena d’il·lusions. 6_TAILANDIA (3)És ara quan ens torna al cap aquelles paraules de l’amo de l’Hotel de Lovina (Bali) que va deixar de tenir negocis a Tailàndia per la corrupció i inseguretat, o bé les de la professora de Cherating (Malàisia) quan ens assegurava que a Tailàndia tenien un problema de masses llibertats. Llavors aquestes paraules ens sonaven realment molt conservadores pensant en la nostra experiència en el país fa uns 12 anys. Però ara, tot i seguir pensant que és un país segur pel viatger, ja no ens sonen tan allunyades al nostre pensament. Això no treu que molta gent d’aquest país sigui molt i molt agradable i tingui paisatges i illes precioses i es mengi de meravella!.foto (78) Ara bé, quan un país es va prostituint a tants nivells, molts valors es van perdent. I quan els locals veuen la fauna que va entrant, crec que els crea una inèrcia d’actitud envers al turista difícil de reorientar. Vaja, la segona versió de “Leaving Las Vegas” (pel·lícula totalment recomanable del Nicolas Cage) segurament es rodarà en aquest país, això sí, disposant d’uns paisatges tropicals i d’unes platgetes de primera divisió. Mentrestant el Bernat i l’Abril jugant amb les onades de la platja, el Bernat buscant un xoc frontal amb la panxa per intentar provocar el soroll més fort possible. Em recorda a mi quan era petit i feia exactament el mateix moviment intentant demostrar una força digne de superheroi. I l’Abril saltant d’esquena amb un estil femení similar al de la seva mare quan era petita.7_TAILANDIA (36) Ara el Bernat ha sortit de l’habitació per fer-me una abraçada super llarga, un petonàs d’aquells tan tendres i macos, i desitjar-me una molt bona nit. En aquest hotel disposem d’una terrasseta, luxe que ens suposa un sobrecost assumible. És molt i molt maco tenir aquesta tendresa cada vespre i cada matí tanta estona com un vulgui allargar. Avui ha volgut estar present mentres escric i li llegeixo aquestes quatre línies. El nostre fill és molt carinyós i molt molt agraït. És inimaginable l’amor que et dóna després d’un dia ple d’activitats (jugant a la platja, a futbol, fent de profe de mates, de col·lega de lluites i de papa (la part obligada més cansada…). Per cert, al Bernat i a l’Abril, els nostres dos petitons, els hi és completament igual la platja paradisíaca de Koh Tao que la glamurosa platja llarga farcida d’alts edificis i plena de sandflies de Hua Hin… Mentres puguin disposar de temps, de carinyo i de jocs amb els seus pares, l’escenari els continua sent secundari (o terciari, si hi posem en segon lloc trobar un bon plat de macarrons, i com més semblants als de la iaia millor!!!).6_TAILANDIA (77)

Fins a vuit tonalitats diferents…

IMG_1109Els nens són una passada!!! Les ganes de calor i de platgeta en una illa tailandesa ens han fet portar un bon ritme durant els últims dies, especialment el darrer abans d’arribar a la illa. Després de dos mesos vam agafar el primer avió per estalviar un pilot de quilòmetres des de Chiang Rai a Bangkok. A l’arribar no en teníem prou i no voliem esperar un dia per seguir avall. Vam mirar el preu d’avions cap al sud de Tailàndia però cada cop més,i sobretot des de començar el 2013, ens frena qualsevol sobrecost afegit al viatge, i tot i valer només uns 50 euros per cap, decidim dirigir-nos a l’estació de trens central en recerca del nostre paradís.IMG_10634 seients de tercera classe ens permeten seguir endavant amb el nostre pressupost marcat i fer les 8 hores de camí tots contents i amb la il·lusió incansable que ens caracteritza. Ja a mitja nit, un cop arribats a Chumphon, la manca de taxis o tuk-tuks, i amb l’Abrileta ben adormideta a coll, ens fan demanar sense dubtar a una simpàtica noia que trobem fora l’estació amb el seu cotxe, si ens pot portar sobre la part posterior descoberta del seu pick-up a la Guest House o Hotel econòmic més proper que conegui.IMG_1089 Com no, al veure’ns tot carregats amb les motxiles i la nena dormint al coll, ens hi acosta. Àsia, amb les corresponents precaucions, t’ofereix una seguretat, tranquil·litat i improvització que en pocs llocs del món pots gaudir. Dies així fa possible aquesta gran experiència. Amb salut, el luxe d’aquest viatge que podem gaudir és total, i hem treballat molt per poder-lo fer realitat. Disposem d’un pressupost marcat i que no podem obviar, mantenint una línia definida i clara, intentant evitar qualsevol dels infinits i temptadors excessos que diàriament passen per davant els nostres ulls. Les nostres ganes incansables de conèixer món són també vitals per seguir caminant aquest llarg i intens camí de sensacions.IMG_1084 Avui en un de la llarga llista de jocs que s’inventen els dos petits catalanets voltaires, han començat a fer veure que són viatgers independents i que van d’un lloc a un altre: (Bernat) : “Jo estaré uns dies a Phnom Penh i després aniré a la capital del Vietnam, Hanoi”. (Abril) : “Soaltres” (nosaltres en el vocabulari de l’Abril) anem a Hanoi a l’Hotel de la Cuc (la recepcionista simpatiquíssima que ens va atendre durant la nostra estada en aquesta ciutat apassionant del nord de Vietnam).- “Carai nena!!!, tu sempre vas allà on vaig jo…”. Replica el Bernat. – “Doncs jo marxo en bus i ara compraré mig bitllet”. Afirma la petitona Abril, acostumada a no disposar d’un seient per ella sola en els transfers i seguint la línia estalviadora dels seus pares que intenten només pagar 2 ó 3 seients en els trajectes de bus-barca-tren…IMG_1201 Finalment hem arribat a una illa. Aquest cop després d’analitzar els pros i contres de les múltiples opcions que et dóna Tailàndia hem decidit Koh Tao. Trobar el lloc perfecte per tenir una estada amb encant no és una tasca fàcil, sobretot quan es va amb un pressupost reduidíssim. Tenir en compte una platja bona pels nens, un espai tranquil evitant qualsevol lloc massificat, una habitació o bungalow tancat per l’entrada dels convidats animalons (geckos, insectes varis, mosquits, cuques, …) i sobretot en una platja absenta de “sandflies”. Arribant a l’illa decidim agafar un water taxi per anar parant caleta en caleta i analitzar cada una de les ofertes. foto (84)Després de veure uns quants Pulau Sibu Experience II (cabanyes fetes “caldu” amb obertures per tot arreu i sense mosquiteres similars a la que vam estar a aquesta illa de Malàisia), i algun bungalow un pèl massa caret en alguna platja preciosa isolada (d’aquelles que li agraden a un servidor), acabem en una llarga cala, la més meridional de la illa, amb un mix perfecte per a una setmaneta de platgeta pels So-So (Solà Sobré, tal i com ens diuen els col·legues de la furgoneta – rrrmmmm…, perdó, autocaravana). Una platja preciosa, envoltada de vegetació amb moltíssimes palmeres a les muntanyes, i amb uns arbres neixent enmig de la sorra de dins del mar.foto (88)Amb un pèl d’excés d’oferta turística pel nostre gust, però sense cap edificació bèstia i mantenint el típic toc tranquil, relaxant i de bon rotllo que ofereixen les illes petites. A més, amb un petit supermercat i un parell de restaurants petitons locals que ens permeten passar el dia inclús per sota del pressupost estàndar (avui, 50 euros per tots 4). El dia radiant ha convidat a que els dos rossets noruego-catalans, no paressin de jugar. Sols, els dos junts, amb el papa, amb la mama, tots quatre, … inclús el Bernat ha fet un màster de frisbee. L’aigua calenteta del Golf de Tailàndia ajudava a refrescar els 35 graus de justícia que torraven les nostres espatlles. Inclús els deures s’han relegat fins a última hora, en un dels moments especials del dia, el sunset.foto (86) Aquest cop dient adéu a la gran bola de foc que desapareixia sobre el lateral de la cala, dibuixant un contorn taronjós d’unes palmeres més fotografiades que el Milan (vaja nom…) de la Shakira i el Piqué. El mar no cansa mai…, la seva immensitat, el seu moviment, les barques, les seves tonalitats diferents provocades per un cel canviant, … És tan maco!!! IMG_1155Avui, mentres acabaven els deures, mig estirats en el típic “xiringuito” de bambú de platgeta, amb música Chill-out i bevent un Mojito a compartir (reluxe del dia), veiem fins a vuit tonalitats diferents de blaus dins d’un mar relaxat despedint novament un sol ja cansat de rostir a milers d’esquenes de les infinites illes del sud-est asiàtic. Realment, és al·lucinant la quantitat de gent que hi ha en aquest racó de món tenint en compte que estem a 25 de gener…IMG_1175

 

Amb gust i ganes de fer-ho bé !

5-TAILANDIA (35)Són molts els adjectius positius amb que descriuríem el menjar del sud-est asiàtic, però tot i així ens quedariem curts… L’oferta gastronòmica de la zona és molt variada, rica i saludable. La utilització d’ingredients naturals i la simplicitat en la cocció són unes de les claus del seu èxit. A més, ara a Tailàndia (potser perquè ja portem més temps viatjant per la zona i ja estem més acostumats…) assaborim més que mai els avantatges de menjar els plats del dia en qualsevol parada del carrer o qualsevol dels molts restaurants locals.5-TAILANDIA (2)Els mercats són la mostra de la realitat gastronòmica del país. La manca de productes envasats enriqueix més una oferta natural plena de colors per la nostra vista i olors fortes pels nostres delicats olfactes. La manca d’higiene en certes zones queda neutralitzada per la cocció, una bona gana i una manca de manies que en moltes ocasions són culturals. Avui mateix, un sopar… un sopar… deliciós!!! 5-TAILANDIA (45)Bròquil bullit saltejat amb quatre gambes i un suquet que hi cantaven els àngels, unes verduretes amb bolets, plat que ha triat l’Abril i ha volgut repetir del dia anterior, l’Abril devora les mongetes verdes!, i uns calamars amb all fregidet que ha fet les delícies del Bernat, un pollastre amb mongetes tendres “tremendu”, i per acabar dos super gelats de maduixa amb tot de complements de xocolata per sobre que han triat els dos rossets com a fi de festa. Tot fet just al moment, amb gust i amb ganes de fer-ho bé, amb gràcia, amb voluntat de satisfer paladars curiosos i diversos. Una altra de les grans virtuds d’una zona del món esplèndida. Els dos petitons ja obren la boca amb tota la força per engollir plats amb sabors diferents…foto (72)

Els regals dels Reis arriben en tren !

5-TAILANDIA (17)A les 17:00 h. de Tailàndia, just quan es comença a fer fosc, similar quan comencen a passar els Reis a Catalunya, arriba un altre moment màgic d’aquest Nadal tan especial. Sorprenentment els Reis sabien que avui estaríem una segona nit imprevista a Khorat (segona ciutat més poblada de Tailàndia) després de descansar, amb dormida inclosa de l’Abril de 14 hores seguides, en un hotel més cutre que l’antiga fonda Alberti de Gironella. Una senyora provinent de l’estació de trens de la ciutat ens entrega una caixa voluminosa, ben embalatjada i amb el nom d’un nen i d’una nena que s’han portat divinament bé durant el darrer any 2012 i que són uns grans viatgers!.fotoLa sorpresa esclata, els crits salten, les mirades amb expressions exhaltants es multipliquen, la il·lusió es palpa en un moment extraordinari. La vella i bruta però àmplia recepció és l’escenari d’un moment màgic, de l’arribada d’uns regals esperats, d’una sobredosi extra d’alegria que empara als nostres dos tresors.foto (1) La logística organitzada dels Reis Mags és increïble!! La seva planificació, distribució, organització, conjuntament amb els seus serveis secrets d’intel·ligència han fet possible que arribés al dia i a l’hora els regals de la carta dels Reis escrita pel Bernat i l’Abril i penjada a la nostra blog. A l’obrir la caixa principal, descobrim els 4 regals esperats: una nina (amb cotxet com a extra) i un joc de collarets per l’Abril, i un cotxe teledirigit i 2 minipeces policies tipus Lego pel Bernat. Brutal!!!!! L’Abril amb els seus saltironets i el Bernat amb aquells ulls tan grossos han provocat els primers somriures d’una recepcionista seriota i poc expressiva, que al veure els nens tan contents s’ha acostat cap a nosaltres per participar en la gran festa… Gràcies Reis per haver pogut fer realitat, un any més, aquest somni tan bonic, aquest desig d’innocència tan esperat. Moltes gràcies Reis Mags!!! 5-TAILANDIA (31)Per acabar-ho de celebrar ens quedem una nit més en aquest hotel de “lujo que crujo”(expressió del català Jordi que vam trobar al vaixell cap a Phu Quoc-Vietnam i que li va fer tanta gràcia al Bernat), per anar demà a un Parc Aquàtic i celebrar d’aquesta manera un dia tan especial com és el dia de Reis, i gràcies a un descompte que hem descobert que fan al centre comercial del costat, serà gairebé gratuït (2,5 euros per tots quatre). 5-TAILANDIA (26) Mentrestant, escric aquestes 4 línies màgiques des d’una butaca vella i deteriorada, amb la televisió a tot drap, en una recepció mal cuidada, amb les parets plenes de taques d’humitat, destrossades i mal pintades, amb uns ventiladors negres de ronya, un mobiliari desendressat i desconjuntat, amb quatre llums de Nadal i una tira dorada de “Happy New Year” …per fer màgic un moment que quedarà gravat en el nostre cor!. Els nens ja dormen, contents i il’lusionats somiaran amb la gran caixa que ha portat la senyora de l’estació fins al nostre hotel i que tots 4 hem vist arribar, i com ha dit el Bernat exhaltat després d’obrir el gran paquet: “sort que hem agafat un hotel proper a l’estació, ja us ho deia jo que els regals arribarien amb tren si estavem aprop de l’estació,quina sort que hem tingut!”. Veure els ulls d’innocencia i il.lusió dels nostres rossets… ha sigut el millor regal de Reis que podíem tenir la Karina i jo en aquest Nadal tan especial. Un Nadal que malgrat no estar al costat físicament de la família, ens hi hem sentit molt aprop de tots, i esperem que els avis sobretot hagin pogut viure i veure els ulls d’il.lusió dels seus néts, ja sabeu que us portem al cor.

Els músics de Bremen entre elefants

3_tailandia_88El sol comença a caure darrera els arbres de l’esplanada de l’est de Tailàndia. En el fons ja comencen a sortir tot tipus de tonalitats grogues, taronges i vermelles. Les sombres de les canyes de sucre dels camps del voltant i de les palmeres s’allarguen fent difícil trobar uns rajos de sol cada cop més escassos en l’entorn. Els colors brillants desapareixen i els tons grisosos amb la pols dels carrers agafen més protagonisme.3_tailandia (27) Mentrestant, tots quatre calmats, reposant tranquil·lament fent les classes als nens en una taula de pedra, als baixos d’una casa rural asiàtica alçada per pilars, enmig d’una multitud d’eines brutes i inutilitzades, bicicletes velles i amb les rodes punxades, ampolles de plàstic buides, gallines passejant, alguna sandàlia mig enterrada, algun pneumàtic rebentat, un penjador amb estenedors plens de roba, una antena perabòlica, telaranyes grans i frondoses en un sostre que dóna als baixos de la seva vivenda, un foc a terra de llenya cohent l’arròs per sopar, i pols, molta pols.3_tailandia (73) Un ambient rural fascinant pels nostres ulls i típic del sud-est asiàtic, si no fos per un diferencial especial i únic, la presencia de centenars d’elefants al nostre voltant. Un ambient tendre i solemne que permet al Bernat llegir el conte “Els músics de Bremen” entre elefants, premi al millor dibuix que va guanyar la cosineta Judit! Uns elefants cuidats i ensinistrats per les famílies del poble. Un “modus vivendis” gairebé únic en el món. Un lloc especial, on aquests grans exemplars comparteixen amb total normalitat la vida quotidiana d’un poble extraordinari per ser el que compta amb més elefants domats de tot el planeta.foto (71) Una població enclavada (no per casualitat) en un dels països amb més elefants salvatges d’Àsia, vivint en llibertat en parcs nacionals i zones muntanyoses majoritàriament frontereres amb Laos i Birmània. La modernització ha provocat que l’elefant com a animal domèstic sigui massa costós i poc rentable en la vida rural. La seva utilització en el sector turístic és la única alternativa a una amortització llarga i difícil. 3_tailandia (69)Una noia japonesa que està fent un doctorat durant un any en el Elephant Village (tranquil·la i relaxada segur que està la noia…) ens ha explicat la realitat d’aquest animal en la vessant domèstica. Històricament, fins arribar a l’era moderna del motor, l’elefant havia sigut un animal poderós, que havia ajudat a les ètnies locals a treballar el camp, transportar mercaderies i inclús ajudar a combatre l’enemic. Ja en l’època de la industrialització i fins fa tot just 10 anys, els habitants rurals els utilitzaven com a reclam turístic per tot el país, buscant una rentabilitat difícil d’aconseguir. Ja en els últims anys, la defensa dels drets d’animals i les conseqüents dificultats de compaginar la vida d’aquests grans animals en centres urbans i turístics, va fer decidir al govern de potenciar la vida d’aquests grangers-entrenadors d’elefants. Van entregar-los terres suficients per poder-los alimentar i fer sostenible una vida dura i gairebé obsoleta.3_tailandia (64) Programes paral·lels d’ajuda, campanyes de voluntariat, estudis científics i especialitzats sobre aquest gran mamífer, dónen més possibilitats a un tipus de vida precari i poc remunerat. Només algunes sessions en els espectacles que ofereix el poble, algunes passejades a turistes, lloguer de l’animal en festivals concrets o alguna venda esporàdica d’algun exemplar en el sector turístic, fan possible obtenir algun profit del continu i voluminós manteniment de l’animal terrestre més gran del món (a excepció de l’elefant africà). Un exemplar de 40 anys només necessita uns 100 kilograms de vegetació. Per cert, avui gran “comilona” sobre uns taburets al mig del carrer amb un “Hot Pot” (entre fondue i graella amb foc a terra) de porc que hi cantaven els àngels. El gos de la casa ens protegia mentres el Bernat i l’Abril devoraven uns talls de filet increïblement bons. 2_tailandia (8)El pressupost total del dia amb passejada d’elefant inclosa ha sigut de 47 euros per la familia de 4 catalans riallers (habitació, esmorzar, dinar, sopar, gelats, cervesa, cafès, entrada a l’espectacle d’elefants que hem repetit 2 vegades!), vaja, uns 9 euros per cap.

Elephant Village

2_tailandia (1)Ja teníem ganes de sortir de Nang Rong i seguir el nostre viatge ple d’activitats, a la recerca de noves experiències. La següent parada, Elephant Village (Poble elefant). 2 hores d’un bus amb música a tope ens deixa a Surin, ciutat propera al nostre destí. Aprofitem la parada per fer un esmorzar-dinar-cafè i estirar les cames, abans d’emprendre un trajecte d’una hora i mitja amb un nou tipus de vehicle que encara no havíem provat durant aquest viatge. Un tipus de camioneta dels anys 60 amb seients als laterals utilitzada per al transport públic, amb una vaca superior per carregar el què faci falta, decoració exterior totalment asiàtica i ventilació lateral (ja que va destapada).2_tailandia (17) Molt millor que qualsevol minifurgoneta a rebentar amb l’aire acondicionat a tope. Tot i això, durant el trajecte, hem trobat a faltar alguna mascareta de les que porten els locals i deixar d’inhalar el fum negre carbonitzat que desprenia el nostre “catxarro”. A l’arribada prioritzem per trobar una habitació en alguna de les cases que ofereixen servei d’acollida als turistes. El xòfer, tot aixerit, ens deixa just al davant d’un col·lega que intenta “enforancar-nos” a les golfes de casa seva. Després de veure la part superior de la vivenda amb obertures per tot arreu, telaranyes dignes del Halloween de Port Aventura i amb un llit amb més pols que la pedrera de Gironella al mes de juliol, decidim unànimament marxar sobre el maleter destapat d’un cotxe pickup i dirigir-nos a l’entrada del poble on fan el show turístic d’elefants per tal de trobar algú que parli mig anglès,aquí al poble ens costa, i ens pugui orientar per aconseguir alguna oferta més higiènica.2_tailandia (25) Solució just al davant de l’entrada del recinte dels elefants amb unes habitacions situades darrera un restaurant, senzillíssimes però ben tancades i netes sobre d’unes pilastres de fusta. No volem veure com se’n va el dia sense endinsar-nos al poble i començar a veure elefants per tot arreu. Elefants i elefants… amb la seva calma, el seu moviment tranquil i pausat que transmet un sentiment ambigu, tan imponent com relaxant. Un poble rural, molt rural, amb una vida centrada en fer créixer, cuidar, domar i comercialitzar elefants. Un modus vivendis que no havíem vist mai encara, on el bestiar és l’elefant.2_tailandia (24) Cada casa té els seus exemplars que cuiden i alimenten, buscant algun dia tenir la recompensa en la seva venda pel sector turístic. Grangers amunt i avall transportant canyes de sucre per poder-los alimentar (mengen una mica més que el Bernat), altres portant-los a passejar, o senzillament convivint amb les bestioletes als baixos de casa seva. Una vida diferent, molt diferent. O igual, molt igual a la d’un altre pagès tailandès, l’únic que enlloc de pollastres, porcs o vaques hi tenen elefants. El Bernat no ha desaprofitat el moment per alimentar-ne a un parell que buscaven afamats les branques llargues, verdes i sucoses que els hi acostava el nostre petit rosset.2_tailandia (40)L’Abril també buscant un contacte amb els elefants més petitons, els que no la passen d’estatura, els que es mouen com petits grans “teletubbies”.Curiós fixar-se amb els detalls d’un animal tan omnipotent, amb ullals blanc grandiosos, ulls petitons i foscos, boca desdentegada i allargada, una trompa àgil i bellugadissa, uns dits grossos i rodons, una pell més tova del què sembla i amb quatre pèls sobre el cap fent un serrell mig cap pelat força curiós. Per tenir-los controlats no els queda més remei que lligar-los amb cadenes als peus, oprimint per moments la seva vida domèstica abans dels continus passejos pel voltant del poble, camps i rius. Ara, a les 22:05 escric aquestes quatre línies mentres sento els crits, les veus greus i desproporcionades d’aquest animal tan ferotge, les roncades llargues i desenfrenades d’un ésser content de viure en el seu millor habitat, rodejat d’altres amb la mateixa intenció, la de compartir una nit fresca de gener.2_tailandia (33) L’individu més popular de les valls planes de l’est de Tailàndia, el cantant borratxo i feliç de Karaoke. Per cert, récord de pressupost diàri. Hotel, esmorzar, dinar, bus, camioneta, sopar, … tot per menys de 10 euros per cap.

Nou any i segueixen les il·lusions !!!

Avui és un d’aquells dies de l’any on un medita i pensa amb la seva vida i la dels seus més propers. Un dia on surten els típics tòpics de “Els anys passen…”, “Ens fem grans”, “Mira els nens que grans…”, Molts dels occidentals tenim la gran sort de poder afirmar que la vida és molt i molt maca mentres podem gaudir de salut. Salut que, juntament amb esforç i responsabilitat, ens permet poder fer realitat les nostres il·lusions. Una vida que durant el pas dels anys l’anem omplint d’emocions i sensacions. Amb sentiments que ens fan moure, que ens fan trobar nous camins amb noves experiències que ens estimulen la nostra força vital per viure amb energia i optimisme, i poder disfrutar cada segon i cada hora que passa. Comencem un nou any amb una il·lusió contínua, una il·lusió que va començar fa 37, 35, 6 i 3 anys. Una il·lusió viva i renovada amb ganes d’aprendre d’un món farcit de novel·les reals. Un món gran, apassionant, amb molta gent per conèixer i escoltar i amb cultures i formes de vida diferents, disposat a ensenyar-nos diàriament valors puntals per créixer com a persona. Un món a la vegada petit, proper i globalitzat, on les comunicacions permeten estar en contacte des de la distància. Aquest any, i ara més que mai, seguim mirant endavant, com sempre, amb ganes de descobrir nous indrets, de viure noves experiències i de compartir els somriures incansables dels nostres dos petits rossets. Aquest cop, endavant i amunt, direcció Laos, des d’un poble situat al mig de Tailàndia, de camí de Bangkok a Vientiane. Una localitat que tot i tenir dos pintorescos temples de l’imperi Khmer a les seves rodalies, no destaca per la seva activitat turística. Un petit mal de coll de l’Abril provocat pels aires acondicionats dels autobusos i hotels, ens fan posar el fre a aquesta població i passar uns dies de descans tranquils, fent-nos compartir moments quotidians amb els habitants de Nang Rong. El Bernat i un servidor fent els nostres partidets de futbol al capvespre amb els nens del poble, algun “toque” de tennis per no perdre el fil, compres vàries del dia-dia (llibretes, pintures, shampú, bugaderia, …), bocanades obertíssimes de l’Abril en dinars de paradetes del carrer a menys d’un euro el plat, i passejada final amb dues bicis pels voltants del llac del poble en dies assolellats. Un poble dispers, sense centre, amb una qualitat de vida ja admirable, plena de comerços i de moviment. Una zona rica en un enclavament important a nivell logístic. El senyor de la nostra guesthouse confirma que Tailàndia ja és el país del món amb més cotxes de la gamma “Pickup” (o algu així), inclús superant els Estats Units. Realment no sé si és fiable la dada, encara que podem confirmar que n’està plè. Tailàndia per sort és un país molt desenvolupat, amb un nivell de vida en general molt bo, amb una classe mitjana creixent i amb ganes d’invertir per viure millor. Un país encara més desenvolupat de com el vam trobar fa uns 12 anys, durant el nostre viatge romàntic en parella per Bangkok, Chiang Mai, Chiang Rai, Mae Hong Son i les Phi Phi, amb moltes menys arrugues que ara… Evidentment, avui en dia encara s’hi troben contrastos, els típics asiàtics, però amb menys rellevància o abundància que altres països. De fet, hi ha molts més cotxes que motos, amb els corresponents col·lapses viaris. Avui, per exemple, apart de nosaltres amb les bicis, aquí gairebé no ha pedalat ningú.