Lombok és una joia a punt d’explotar. Ens fa pena deixar el país, la seva gent, els paisatges, les platges, … Tot i allargar la nostra estada a Gili Air, hem pogut passar 5 nits a Lombok, combinant una primera estada a Senaru (població de muntanya) i a Kuta (localitat costera del sud de l’illa). Després d’acomiadar-nos de Senaru, amb un darrer partidet de futbol del Bernat a primera hora del matí amb els seus col·legues, atravessem l’illa amb un recorregut de 4 hores amb un cotxe amb xòfer.El recorregut d’uns 38 euros ens permet tornar a assaborir una illa tropical, més seca que la de Bali, i amb un tipus de vida molt diferent al nostre. Com més al sud més àrid es torna el paisatge, fins arribar a Kuta-Lombok (molt diferent de Kuta-Bali que és una Lloret de Mar, principal destinació turística de Bali destinat principalment pels australians “fiesteros”), objectiu imprescindible pels surfistes. Sabíem o intuïem que seria una destinació menys turística, però no ens pensàvem, ni de bon tros, amb el què ens trobaríem…Una població petita, dedicada al turisme però mantenint el tipus de vida de la resta de l’illa. Cases de fusta, bambú i de palla, bestiar per tot arreu i una atmòsfera molt agradable, tranquil·la i propera. En altres paraules, es pot definir com un lloc autòcton o autèntic. Uns quants hotels i homestays ens permeten aconseuir una habitació sense problemes, uns quants restaurants, punts d’informació pel turista, botigues de lloguer de material de surf, tot enmig d’una població amb un estret carrer esfaltat amb vorals de sorra bruts, plens de gossos, cabres, gats i vaques. Al darrera del carrer principal, amaga el millor del poble, una cala amplíssima i preciosa, boníssima tant pel surfista com pel banyista. Les onades es trenquen a uns 500 metres de la sorra, habilitant una amplíssima zona d’aigües tranquil·les pel banyista. Just a la platja de fina arena blanca, s’encara una primera línia de mar amb els lavabos, galliners i part posterior de les barraques que ofereixen els serveis al turista. Sorpren veure una platja preciosa plena d’animals pasturant o “piulant”, compartint espai amb algun turista solitari i 100 venedors de collarets o faldilles. La platja és preciosa, i se’ns fa difícil comparar-la amb alguna altre que haguem estat.Poden recordar aquelles amples cales de Cantàbria… però amb palmeres, grans formacions rocoses que divideixen la platja en cales més petites, un clima tropical, un ambient relaxant i un mar grandiós d’aigua calenta i radiant, trencat en l’horitzó formant onades gegants, perfectes pels surfistes. El lloc és únic i està apunt de ser inundat per noves instal·lacions més modernes i més còmodes pel turista… això sí, que farà perdre aquesta essència tan especial. Aquí s’auguren uns anys de creixement a l’espera d’arribada de noves inversions i de nous turistes (sobretot Australians i Xinesos).La finalització del nou aeroport i l’arribada de nous vols internacionals prometen un futur de millora en aquesta zona (situada just a 30 minuts de l’aeroport). Una millora altrament necessària per el precari ritme de vida de bona part de la població. La nostra visita d’avui a una platja situada a 10 kilòmetres ens ha fet seguir veient i palpant la pura realitat del país, i de l’illa. 10.000 metres de “sotracs” continus en una carretera mig d’asfalt i mig de sorra (fang a l’època de monzons), amb pujades i baixades contínues provocades per cada turonet del camí, i talls continus provocats per les irregulars, desorganitzades i insuficients obres de millora. Uns 40 minuts de bots i bots enmig d’una zona molt rural i amb unes condicions de vida molt bàsiques. Pel camí una mina de diamants amb un promig de 30 morts anuals, múltiples petits locals de fusta i palla amb màquines casolanes de fabricació de maons, algun pastor amb vaques, i un bosc sec semi-desèrtic. Un entorn molt bonic i especial per a una zona costera amb 30º de gener a desembre.Algunes immobiliàries ja s’estan fregant els dits amb el continu augment de preus dels solars… Per exemple, als voltants de Kuta ja han arribat els francesos d’Accor amb un primer resort Novotel “high level”. Habitacions de 150 a 300 euros la nit. Un lloc de luxe en un entorn isolat i únic. Pròleg d’una novel·la repetida en molts altres llocs.Adéu Indonèsia!! Adéu Bali!!! Adéu Gili Air!!! Adéu Lombok!!! Un petit tast d’un país grandiós i que es mereix una altra visita. Potser més endavant quan els nens siguin més grans o solets amb la Karina si ells ja no ens volen seguir, tenim pendent seguir cap a l’est, seguint cap a Komodo fins a Papua Nova Guinea, amb trekkings varis inclosos.