Avui al vespre per anar a sopar l’Abril ha escollit les sabates de taló amb el seu vestidet rosa de princeses (regal dels 4 anyets). Aquesta part del viatge pel nord de Laos, durant els matins i vespres feia fresqueta i les bambes Munich esportives agafaven protagonisme,però durant el dia sempre amb les sandàlies destapades esportives,idònies per les jornades de bicicleta i mini-caminadetes pels camins rurals del país. La nostra princesa, tota bruta com va la bona part del dia de tan jugar i jugar per tot arreu…, manté el seu toc presumit amb la seva àmplia gamma de sabates. De fet, portem tants parells de sabates de l’Abril com de la resta d’integrants d’aquest gran equip. En altres temes però anem ben justos per tal de poder-ho encabir tot en les nostres apretades motxiles.Per exemple, impressionant l’habilitat de la incomparable Karina, ingeniant lo impensable (rentant i combinant amb bikinis) per tal de poder passar aquests 5 primers mesos i mig amb només uns sostens i 2 parells de mitjons!!! Increïble!!!! (li he demanat si us plau que publiqués això encara que ella no volia…).Els jocs dels nens en canvi han anat agafant terreny dins d’una de les dues motxiles petites,que ja comença a ser mitjana. De tant en tant, algun “despiste” i algun obsequi a algun altre nen fa que tornem a recuperar aquest espai tan preuat. Ara, la nostra casa és totalment ambulant, i les motxiles són tot el què tenim físicament de casa nostra. Realment, és curiós pensar amb tot el què tenim al piset de Santpedor. Arribem a tenir molts “trastos”…!!! Amb poc es pot fer molt… No anem precisament perfectes evidentment però … diria que a vegades anem una mica bruts i tot…però crec que fem el nostre goig, i si més no, riem molt quan ens mirem! ( a vegades plens de “llànties”) i veiem a parelles amb nens “impolutes” amb camises ben posades i pantalons blancs! Com s’ho fan per anar tant nets viatjant amb nens? Com nosaltres diem i pensem…hi ha gent que ja ha nascut amb la camisa posada…Un riure que li explotava la cara al Bernat quan ha baixat ell sol al pati del davant a jugar a futbol amb uns nens que veia per primera vegada del poble. Sense ni pensar-s’ho, ha començat a distribuir els col·legues en diferents equips i s’ha muntat un partidet digne de Champions League. Diem adéu a Laos amb una visita ràpida però molt i molt intensa. Els vespres fresquets, el “tute” d’autobús acumulat, i les ganes de platgeta han fet condensar aquesta part preciosa del viatge. Amb uns 16 dies de visita haurem fet una mitjana de 2,5 hores diàries de transport públic (bàsicament bus sobre carreteres de revolts mal esfaltades amb forats per tot arreu i una barca de 8 hores pel Mekong), unes 2 nits d’estada de mitjana en cada lloc on hem estat, i tot amb un pressupost mitjà de 62 euros per dia pels 4 (inclòs l’allotjament, 3 àpats, cervesetes, cafès, transport, lloguers de bicis, algun vinet, temes varis, …). El nord de Laos és una zona molt muntanyenca, amb paisatges preciosos i impressionants, riquesa ètnica, bon menjar, poblats penjats sobre penya-segats, zones de calma total, … Un país amb moltes zones isolades i desamparades, amb males carreteres entre valls i muntanyes que uneixen petitíssimes capitals de província que comencen a donar petites senyals de modernitat. Un país amb una dura qualitat de vida per a la majoria d’habitants d’aquests poblats tant allunyants del què considerem “la civilització”.Amb molts i molts pobles perduts pels boscos, mantenint les seves tradicions i el seu estil de vida preservat de generació en generació. Esperem però, que aquesta millora en la qualitat de vida palpable en aquestes petites capitals de provincia, s’encomani en les zones més rurals. Ara, altra cop des del voral del Mekong, en aquesta ocasió des de la petita població de Huay Xay, mentres els nens dormen com angelets, em tombo en una cadira metàl·lica tot observant un escenari preciós amb les palmeres, la lluna i les estrelles, i el reflexe de les llums sobre una aigua pausada, tot escoltant els “guirigalls” dels Karaokes de l’altre costat, del següent país que visitarem, Tailàndia. Al darrera, ja queda Laos, amb un record intens ple d’inoblidables vivències, tot romàntic en aquests moments, inclús melancòlic.