A les 05:30 ja sonava el despertador. Un dels únics dies que ens llevem realment d’hora (a excepció de quan hem d’agafar algun avió o autobús) per una activitat estrella del nord de l’illa. Encara havia de sortir el sol, un petit te, unes madalenes balineses i cap a dins la barca mentres es comença a fer de dia. El sol surt per les muntanyes del nostre darrera, escalfant-nos l’esquena i fent-nos entrar en temperatura després de rebre els primers cops de vent ja mar endins.Mai havíem vist dofins en el seu hàtitat natural, i pels nens també era una atracció interessant. L’Abril mig adormida, asseguda i recolzada sobre la Karina còmodament dins la petita embarcació com si ho fés cada dia. El Bernat observant com ningú tot el què l’envoltava. Una vetllada tendra i gairebé romàntica fins trobar-nos les altres 72 barquetes que esperaven la sortida sobre la superfície d’aquest animal marí. Les he comptat per sobre i m’ha sortit aquest número (sense contar-nos a nosaltres, és clar). 10 minuts més tard d’arribar a l’epicentre de la turistada, s’intueix a uns 200 metres unes aletes, difuminades per les mateixes onades. Ràpidament, comença una cursa de barques per intentar ser el primer en arribar a la zona, i en cobrir, aixafar, esclafar, o trepitjar l’àrea que estaven nadant dolçament els dofins marins.Aquesta acció s’ha repetit una vintena d’ocasions, i en totes elles ha prevalgut la potència del motor que la proximitat de cada embarcació. La situació ha arribat a ser tan còmica que s’ha fet inevitable ironitzar amb els altres turistes, sobretot tenint en compte que nosaltres anàvem amb una 125cc competint contra els GP1. La Karina plorava literalment de riure, no podia parar de riure veint-me a mi gesticular i cridar als altres turistes “ràpid!!!!!!!!!!! dofins!!!!! correu!!!!!” Tot i això, hem tingut l’opció de veure’ls d’aprop en alguna ocasió. Són preciosos i tenen un moviment elegantíssim, doblant-se part del cos dolçament per sobre l’aigua per mostrar-nos la seva envejable habilitat dins del mar.Just tornar, ens trobem el meu col·lega de partidetes de pim-pom (un indi de Bombay viatjant sol per l’illa de Bali), tot eixerit i content de bon matí amb el banyador negre florejat i un gorro de natació ja ben posadet, em comenta tot eufòric que va a nedar perquè està al·lucinat per la qualitat de l’aigua. Es queda remollant-se entre els primers metres, on recordo que està força bruta, tant d’envasos que ha anat tirant la gent com per la desembocadura de rierols-clavegueres. Ja més endins, a uns 200 metres, s’arriba a aigües clares i transparentíssimes motivants per un bany relaxant amb innumerables estrelles de mar blaves que ressalten en el proper fons marí. A la vida tot és subjectiu, i tot depen del punt de vista que es mirin les coses. El món i la seva gent som molt diferents.Una llibreta plena de recomenacions de turistes és el què ens ha fet decidir per dinar en un menjador d’uns baixos a 15 metres del mar. Un senyor encantador ens ha preparat unes bones peces de peix a la graella. Just la graella que va comprar fa uns 7 anys i que l’única tasca de manteniment realitzada (inclòs la neteja) ha sigut el canvi de carbonet. El resultat, com no, boníssim!! Als dos peques els encanta el peix amb les corresponents patates rosses. Amb precaució sol·licitem (excepte quan ens oblidem) que el menjar no sigui “spicy”, i garantir un millor èxit pel paladar dels petitons.Homenatge especial al nivell assolit per l’Abril Mengual de casa nostra, que sense haver-li de dir nena gorda ni res per l’estil…, ja ens travessa la piscina per sobre i per sota l’aigua. Bravo Abril!!! Ja no et calen cursets!!! Avui ja imitava els moviments de Krol… També s’ha de fer una menció especial a la Karina que avui no s’ha fet cap massatge. Des que hem arribat a Bali i hem vist els preus dels serveis diversos amb “putingues vàries” : massatges balinesos, pedicures, tractaments facials, manicures, etc. (entre 4 i 6 euros/hora) la meva dona va de massatge en massatge i tira perquè li toca. Per trobar-se més còmoda i convèncers que no està abusant busca justificacions… “Aquesta és com a recompensa per les innumerables vegades que no tenia mai temps durant el meu llarg horari laboral dels darrers anys”, o “Aquesta, per la meva curtíssima baixa de maternitat del Bernat”, o “Per 5 euros…”, o “Només ho feia 2 cops l’any”, o “…”. Val la pena més que mai!!! S’ha d’aprofitar!!!