Costa entendre com milers o inclús milions de persones poden seguir les directrius d’un dictador, siguin les que siguin. A tot el món hem patit genocidis terrorífics, inclús durant el s.XX, el nazi o el cas més ocult de la ex-iugoslàvia, tot just mentres tots nosaltres celebràvem les nostres Olimpíades. O el cas més recent a Rwanda amb conflictes inter-ètnics entre Hutus i Tutsis. Aquí a Cambodja ho van patir fa relativament poc i de forma molt i molt cruel durant 5 anys coincidint amb quan vam néixer la Karina i jo. Van morir 3 milions de persones d’una població de 8 milions. La visita d’una presó i d’un camp d’extermini ens obre els ulls a aquesta realitat tan dura, cruel i inhumana. No s’enten com habitants d’una zona empresonen, torturen i exterminen als seus veïns, inclús parents o amics, només per les ordres d’un dirigent sonat. L’extrema pobresa i la desesperació és l’únic argument que va conduir a una bona part de la població rural a seguir els fatídics passos del dirigent Pol Pot. Sota unes clares doctrines ultracomunistes i amb mentides i enganys va empènyer a la part agrària i més pobre del país a aniquil·lar a tota persona que habités a la ciutat i que fós contrària al règim, a professors, metges, gent amb estudis universitaris,gent que parlés algun idioma i inclús a qualsevol persona que pogués ser susceptible d’un cert nivell cultural (per exemple van arribar a ser sospitosos la gent que senzillament portaven ulleres). En moltes ocasions quan viatgem, i sobretot aquí al sud-est asiàtic (i Cambodja no n’és una excepció), no parem de ressaltar l’amabilitat i la simpatia de la gent i la seguretat que sents en aquests països. Aquesta gent són els mateixos que van estar immersos en aquest martiri. Alguns d’aquests obligaven a fer les tortures més salvatges que qualsevol humà pot imaginar. Els humans, som vulnerables a ser involucrats en jocs de poder, mortals partides d’escacs promogudes pels dirigents poderosos farcits d’armes i de riquesa de dubtosa procedència. La nostra generació i la dels nostre fills de moment hem tingut la sort d’haver pogut viure en una bona època d’estabilitat política i social, amb els més i menys corresponents, però pacífica (fet que no poden dir els nostres avis per exemple…). El Bernat no deixa escapar aquesta possibilitat i pren molta atenció en les visites culturals que anem fent. 6 anys i la racionalitat va entrant al seu cap a través d’un embut de boca grandiosa. Les seves ganes d’aprendre es barregen amb la innocència, compost explosiu i preciós per una edat de continu creixement tan físic com mental. Les seves 1000 preguntes diàries demostren les seves ganes d’aprendre i fer-se gran aprenent. El seu grau d’atenció a l’antiga escola convertida en un camp de concentració i tortures va ser increïble, i en el camp d’extermini li faltaven paraules per poder expressar la brutalitat dels fets que narrava el transistor-guia. Es va intentar posar en el moment dels fets i veure el grau de crueltat dels seguidors de l’Ultra Comunisme Khmer Roig promogut pel brillant i estimat líder Pol Pot (que podria haver caigut de les escales el primer dia que va sortir de casa),fins i tot insultant-lo quan veia alguna foto seva al museu. El genocidi va arribar a tal nivell durant el 1978 que els camps de concentració s’inundavan diàriament de nous presos, de nous civils sense causa que entraven al camp per ser matats cruelment. Els martiritzaven ràpidament per portar-los cansats i enganyats amb camions de nit cap al camp que acabaria amb les seves vides. Els responsables de tota aquesta matança han sigut jutjats tot just fa menys de 5 anys a Ginebra, mentres algun d’ells es passejava pels tribunals amb un polo de Ralph Laurent (precisament molt comunista…). Com sempre els poderosos són els intocables i menys vulnerables, com pot ser tant injust?. Els 3 anys de l’Abril en canvi, no li permeten entendre massa ni situar-se en el context. Ella intenta copiar el seu germà, fent preguntes sense sentit o repetint frases ja sentides, o simulant ser un guia turístic parlant un idioma propi que ha creat (una barreja de català-vietnamita-anglès). Tot enmig de saltirons infantils, tonteries espontànies o jocs ràpids improvitzats.