Podria parlar de l’especial moment quan ens llevem a les 04:30 del matí, en un entorn desèrtic, a 4.300 metres d’alçada sobre el nivell del mar, amb un fred que pela, en un bàsic però correcte allotjament enmig del no res, portant els nens en sacs de dormir directament al cotxe, mentres les estrelles i la lluna minvant ens il·luminen el sec camí. Amb una música relaxada, els dos petits dormint mentres el 4×4 fa bots pels camins impracticables tot atravessant un glaçat corriol per seguir camí endins pels alts altiplans bolivians.Podria parlar de la sortida del sol per darrera les muntanyes pelades, pujant enfilats uns rajos de llum que auguren un nou dia esplèndit. En el pol oposat, el negre de nit es converteix en segons en un blau intens, començant a ser menjat per tonalitats liloses, rogenques i groguenques. Un espectacle visual per a un menda que està més acostumat a les postes de sol. Podria parlar dels “geisers”, aquestes sortides de vapor d’aire amb gasos provocats per aquesta activitat volcànica. Situats ja gairebé als 5.000 metres, arribant-hi just quan surt el sol i quan la seva erupció és més frenètica. Muntanyes novament desèrtiques i marrones rodegen aquest espai ple de fumeroles sobre capes de terra gris, un entorn totalment nou pels nostres ulls.
Podria parlar de les termes situades als vorals d’un dels espectaculars llacs de la zona, relaxant i mineralitzant el cos de bon matí.
Podria parlar de la “Laguna Colorada”, una autèntica meravella natural. Un llac que gràcies als seus minerals i a la seva vegetació interna, crea una barreja de colors espectaculars. El blanc provocat pels derivats de la sal, el vermell i blau potent que no deixen reflexar al proper volcà, els flamencs passejant mentres el vent bufa de valent, …Podria parlar de la “Laguna Verde” o la “Laguna Blanca” que competeixen per veure quina brilla més per la seva situació, color, ubicació, entorn, …
Podria parlar dels diferents paisatges desèrtics, amb la combinació de sorra fina amb grans pedres degredades pel pas del temps, tot creant formes inverosímils. Desert de pedres amb els típics arbustos andins que desapareixen a l’enfilar-se per alçades ja superiors als 5.000 metres, on són rellevats per les petites plaques de gel a les faldes dels alts volcans (un d’ells en estat actiu).Podria parlar de cada una de les valls que hem passat per aquest llarg i intens camí. De cada revolt que ens obria la porta a una nova atracció natural encara més imponent. El nostre estat anímic passava de l’admiració a la incomprensió per com un espai podia mantenir tal interès de forma contínua. També la ignorància de desconèixer el grau de bellesa d’aquest lloc del planeta. Cada vall, cada esplanada, cada gran “Laguna” podria ser un autèntic atractiu natural per si sol. 3 dies passejant entre 3.600 i gairebé els 5.000 metres en la “meca” dels Andes. Un dels exemples més notoris de l’extrema bellesa dels altiplans andins. Una zona que s’emporta la fama de forma mereixedora el “Salar d’Uyuni”, i on tots els seus paisatges que l’acompanyen en un teòric segon pla, l’equiparen en interès i majestuositat. Fent el nostre Dakar en terres desemparades i pràcticament inhabitades, només seguides pels 4×4 dels turistes que recorren a diari aquest espai únic. Dient adéu a un país, Bolívia, amb ganes de transformar-se i seguir el dinàmic pas d’alguns dels seus actius veïns. Amb uns bons passos de l’Evo cap a una millor educació, sanitat i defensa cap als drets humans de tots els indígenes. Construïnt gairebé de 0 un país abandonat pels seus dirigents passats. Això sí, amb alguns interrogants en l’ordre de prioritats en certes accions i decisions preses, i amb la falta d’una bona oposició que permeti generar un relleu sa i altrament necessari pel seu país. I ara diem hola a un de nou, Xile. Vaja, el de l’Alexis Sánchez… I diem hola a un nou nivell de preus… Collons que car!!! Ja estem cuinant per salvar l’economia diària… Sort que els dos petitons ja ens ajuden i comencen a parar la taula.