Ha sigut inevitable recordar aquells trens memorables que hem pogut disfrutar en altres viatges: el “Flamsbana” a Noruega, “El tren del fin del mundo” a Ushuaïa o el tren de les Highlands a Escòcia. Un desconegut tren que atravessa la columna vertebral de Malaysia ens ha permès disfrutar de la selva a partir d’aquest altre mitjà de transport. L’Abril asseguda a la falda mentres l’acaricio dolçament, el Bernat al costat dibuixant un aeroport, la Karina al costat relaxada contemplant el continu paisatge canviant, són moments molt i molt especials que queden gravats dins el cor per sempre més. En certs moments, (evidentment, no durant les 5 hores del recorregut), inclús els nens semblaven apreciar la tranquil·litat de la selva que anava corrent i corrent enrera.Aquests boscos són molt i molt frondosos. En molts moments semblava com si hi hagués una paret verda altíssima just als dos vorals de les vies del tren. Es fa impossible saber la gran quantitat de varietats diferents d’espècies d’arbres i de vegetació en general que dominen aquest espai. És tan dens, que en moltes ocasions es preveu impossible penetrar-hi. En aquest territori hi habiten tigres, elefants, lleopards i rinos. De totes maneres, tal i com afirmen els locals la seva presència és oculta per tot visitant, inclús fent un llarg trekking d’una setmana. I així com ho saben que hi són ? ens preguntem…Arribem a Kuala Lipis, població amb un encant especial en els dos carrers de cases colonials mig destroçades, ja de camí a Kuala Lumpur (final del nostre viatge per Malaysia). Trobem un hotel senzillet de transfer que per un moment em pensava que tot funcionava, fins que hem pogut averiguar que la pica del lavabo s’embussa. Gràcies al tècnic de manteniment, llicenciat amb matrícula d’honor en Enginyeria Mecànica per la Universitat d’Oxford, ara s’embussa més lentament. Per 19 euros una habitació quàdruple tampoc podem esperar “virgueries”… Tampoc és destacable que una tapa de la tele caigui, que l’interruptor d’obrir la llum del lavabo estigui al darrera del mirall, que l’aire condicionat peti com el motor del Ferrari del Fernando Alonso, que no es tanqui la finestra del lavabo, que una de les parets estigui pendent de pintar, que la tele hagi fet un soroll estrident que ens l’ha fet tancar per precaució, que les plaques del sostre estiguin tacades d’humitat o que hi hagi un caminet de formiguetes que van des de la porta d’entrada fins al sostre del lavabo.Just després de sopar, hem pogut veure una nova plaga d’insectes que encara desconeixíem. Fins ara ja vam ésser atacats per les “sandflies” i acompanyats pels miniescarbats voladors. Avui hem tingut la sort d’amenitzar la vetllada amb una colònia de mosques gegants amb potes d’aranya que molt educada i lentament (com la pica del lavabo) intenten compartir aquests moments amb tothom i per arreu. La Karina és la primera partícepa d’aquestes historietes i ajuda a fer-ne serials de còmics que els nens i un “menda” ens trinxem de riure.Demà cap a Kuala Lumpur després d’una votació democràtica: “Un dia més a la selva amb algun trekking” o un dia més a Kuala Lumpur per disfrutar de “Kidzania” (centre lúdic infantil basat en una ciutat feta a la mida dels nens, on poden “jugar a treballar o ser client” de qualsevol ofici). No cal dir el resultat, a més quan el Bernat i l’Abril se’n recordaven perfectament de la primera vegada que hi vam anar a Ciudad de México l’estiu passat.