Amb els “shorts” posats, gorra, una camisa de màniga llarga i unes sabates estiuenques, el meu pare ja està llest per començar a explorar la ciutat. Mentrestant, la meva mare vestida com si anés a fer la compra per Gironella apunt per encarar els més de 40 graus de justícia de Dubai. Des que era realment petit, més petit que adolescent, que no vivia uns dies en plan turístic amb els meus pares. 
Una experiència nova que ens permet compartir moments diferents als que estàvem acostumats. El meu pare decidit, amb ganes de viure i conèixer noves sensacions. La meva mare a l’aspectativa davant una ciutat que brilla per la seva modernitat, extrema netedat i luxe desmesurat.
Mostra espectacular i flagrant d’aquest imperi de l’excés és l’imponent, romàntic i desequil·librat espectacle amb música de les fonts d’aigua situades al llac artificial al davant del Burj Khalifa (l’edifici més alt del món). Sessions de 2 o 3 minuts cada mitja hora que deixen sense respiració, totalment bocabadat, plantat sense capacitat de reacció, en estat de xoc, … senzillament un encant per uns sentits desperts i receptius. 
Els nens flipant, més o menys com la meva mare. El meu pare fent fotos de tort i de dret (més de tort). La meva dona deixant-se portar pel ritme d’unes cançons puntualment marcades pels salts d’aigua. Moments d’eufòria acompanyats per silenci absolut. Una barreja d’admiració i explosió d’energia… Una sensació similar al veure la palmera de Jumeirah (l’illa artificial més gran del món) i bona part dels gratacels de Marina des del Bar-Lounge de la 52ª planta del Marriott. 
Uns moments brutalment genials, podent-ho disfrutar de dia i de nit, aprofitant la posta de sol sobre un cel enterenyinat, típic de l’anticicló perpetu dels estius als Emirats Àrabs. Amb unes vistes de luxe a una altra mostra de les barbaritats que ha sigut capaç de fer un dels imperis econòmics àrabs. 
Portem uns pocs dies a la ciutat i anem de rècord a rècord artificial a nivell mundial: Edifici més alt del món, centre comercial més gran del món, l’illa artificial més gran del món, l’hotel més luxós del món, … Els meus pares compartint amb els nens unes cares de sorpresa i felicitat en un entorn “a lo grande” totalment luxós i detallista.