Entre joguines i records.

IMG_0043Uns dies especialment intensos en molts sentits. Isla de San Andrés no deixa indiferent en cap dels seus àmbits.
Les seves platges, algunes d’elles de primeríssim nivell, amb un espai marítim pintat amb mil blaus diferents en un mar tranquil protegit per una llarguíssima barrera de corals. Amb barques i vaixells mig enfonsats i oxidats donant un toc salvatge, atrapats en el ric fons ple de corals, i tot recordant la llarga i intensa història pirata que rodejava fa molts anys aquesta allargada i amb caràcter illa caribenya.1_COLOMBIA (238)
Una cultura autòctona, profunda, amb molts trets que els identifiquen i els diferencien a la vegada del país al que pertanyen. Una llengua pròpia, l’anglès crioll, una desviació de l’anglès adquirit després de la colonització anglesa (la primera). Una religió centenària, el baptisme. Vam tenir l’oportunitat de cel·lebrar una de les seves cerimònies.IMG_0031 Un gom a gom, com els del Camp Nou en una de les nits de remontada de Champions League. L’inici del seu taller dominical (sunday worship) no podia ser més esperançador. La gent ballant i cantant sota el ritme d’unes cançons alegres, potents i amb una força exemplar que ens feien brillar els ulls. L’unió d’un poble dins de les esglésies de tota l’illa, tots junts, en germanor cantant, aplaudint i inclús ballant al so de les genials veus dels seus cantants.IMG_0167 Unes 20 persones organitzant la trobada setmanal (entre cantants, cor, oradors, organitzadors de passadissos, …). Increïble! Fins a l’hora i mitja de cerimònia diria que podria ser la cel·lebració religiosa més alegra que havia vist mai.IMG_0193Tota la cerimònia va ser molt emotiva, alegra i participativa, fins que un llarg, dur i contundent discurs d’un jove voluntariós i cridaner va emmudir a una sala empapada de noves proeses divines.
Una vida molt caribenya, amb un ritme propi i peculiar. Per començar, a les carreteres. Gent per sobre els camions o vehicles transportant “lo impensable” (fets que ja ens havíem trobat en altres llocs del viatge, sobretot a Vietnam), però donant una especial atenció als innombrables cotxes sense matrícula i els seus motoristes sense casc; IMG_0101fins a 5 persones sobre la moto o portant tot tipus de mercaderia (també comú en altres zones del planeta); motociclistes conduint i bebent llaunes de cerveses o inclús amb ampolles de licor (ja menys comú); nens amorrats al manillar observant el paissatge mentres el papa va a tota pastilla amb la moto, o dormint, o inclús jugant amb l’últim model smartphone; gent portant el bebé als braços mentres el papa condueix i aguanta el cotxet de bebé; …IMG_0200
Un ambient als barris de l’interior amenitzat sempre per una música que no t’abandona. Al bus, al supermercat, a l’exterior de les cases, … per tot arreu. Un senyor de 60 anys et puja al bus amb el seu sac de vegetals i brut després de treballar el seu hort i et comença a preparar la seva minidiscoteca portàtil amb el seu petit altaveu connectat amb el seu reproductor mp3, mentres escull la carpeta de Reggae entre una àmplia selecció de variants musicals.1_COLOMBIA (274) O inclús uns baffles dignes del “Silenci” bategant a no poder més en una festa improvitzada del barri del nostre amagat apartament (l’opció més econòmica i confortable tenint en compte les altes tarifes hoteleres i d’hostals de l’illa). Un ambient marcat sempre per algun “borratxo” espontani, matinal, de migdia o de capvespre. Amb uns nens que inunden els carrers durant uns dies de festa escolar, jugant i jugant amb les bicis i les pilotes com a protagonistes. IMG_0052Algun rastafari fumant algun peta, taules plenes de mascles jugant al seu joc rei de taula (el domino), algun crit espontani de la corpolent “mamacita” a la seva veïna del davant, brutícia i restes d’ampolles de licor pel terra d’unes palmeres que onegen al pas del fort vent illenc, bancs de fusta al peu de la carretera amb porcs o vaques desquartitzades apunt de ser venudes pels locals amb ganes de preparar alguns dels seus “guisados” especials, alguna “carcajada” al pas del carrer que fa girar a mig poble, o veure una riallera cuinera com talla els aliments al ritme dels imponents altaveus del camp de futbol del costat, on els jugadors escalfen ballant la potent música, com no. IMG_0078Res millor que deixar-te empapar d’aquest ritme, d’aquesta llibertat entre policies, d’aquesta anarquia típica d’una illa portada a l’extrem. Res millor que seguir el seu pas, sense presses, però amb moviment.
Una illa amb més militars que palmeres, i mira que n’hi ha. Segons fons locals, entre 7 i 9 modalitats diferents (entre policies locals, nacionals, armada, marina, serveis especials, …). Sense entendre molt bé el motiu, el govern colombià ha inundat de personal militar una illa que sempre ha fet la seva vida, això sí, enclavada enmig del carib, en un lloc especialment estretègic. Sobretot, després que l’any passat, una sentència del Tribunal Internacional de La Haia otorgués bona part del territori marítim que rodeja l’illa de San Andrés al veí nicaragüenc. 1_COLOMBIA (218)El poble s’ha vist afectat per la sentència, i els seus recursos pesquera que provenen del mar s’han vist fortament reduïts, en molts casos a la meitat. Tot i això, un agradable pescador amb qui conversem tranquilament mentre els nens juguen i intenten pescar amb uns nens del poble, dubta de la possible col·laboració del govern colombià i ens confirma en una llarga xerrada que aquest tema no té solució, a no ser que disposin d’una autonomia pròpia que defensi realment els seus propis interessos.
Uns dies amb molta “escola” pels nens, molts jocs del què el tió ha cagat i del què el Papa Noel ens ha deixat en el seu pas durant la seva ràpida, per no dir urgent, cavalcada per San Luis. IMG_0210Entre joguines i records. Uns dies de moltes reflexions i molts pensaments. De ben segur, un dels Nadals que hem pensat més amb la família. Amb molts records i esperances per a tots i pensant amb vosaltres, segurament, més que mai.

Els comentaris estan tancats.