Són les 6 de la tarda i els passadissos ja són foscos. Només al pati lateral es pot observar una claror tímida i rosada que dóna forma a la immensa muralla de pedra. Els soroll dels grills agafa força mentres tots els monjos en silenci es congreguen per fer la pregària. Alguns guàrdies asseguts a les dues entrades principals neguen l’accés a qualsevol persona forània. Les túniques taronges, les úniques presents a l’acte, s’ajunten una rera l’altra omplint la sala central. El fort vent d’aquest vespre fa repicar alguna porta i rebufa de valent entre les ornamentades columnes de les finestres. Les immenses pedres del temple ofereixen per fi una frescor inexistent durant el calorós dia de desembre. Cada cop l’aglomeració és més important, intuint una importància excepcional en la concentració d’avui. Les grans torxes de foc dibuixen formes a cada racó del santuari, entre les innombrables sombres d’Angkor. Finalment unes paraules pronunciades amb un to seriós i agut obren pas a una cerimònia rellevant. El fum dels múltiples encens creen un aire místic entre els caps dels milers de monjos preocupats que omplen la sala. La incertesa es palpa entre els assistents, xiuxiueijos suaus i desorganitzats obstaculitzen el discurs del cap. Les paraules són confoses i semblen buscar una solució a un problema difícil de solventar. Des de l’exterior del temple, la confusió comença a inquietar els carrers empolsinats de la capital. Crits a favor de l’emperador, venjança, o lleialtat, destaquen sobre un escenari cada cop més desesperant. Els nens treuen el cap per les petites finestres de palla mentres els gossos borden enmig del caos. Gent agrupada surt al carrer per proclamar un canvi. Un inesperat i temut canvi. Un inesperat assassinat del rei Dharanindravarman sembla ser l’hipòtesis més probable, mentres que alguns enfoquen cap a una possible caiguda del front Khmer contra els Champa. El vent segueix bufant de valent, acompanyant la llarga i dura nit. Mentrestant, a l’interior del temple es decideix per unanimitat fer costat a Suryavarman II, tot i la seva falta de suport popular. L’opció més fiable, dirigida per la força dels Déus, marca una línia clara a seguir avançant amb la mateixa direcció del nou emperador Khmer. Qualsevol decisió errònia pot accelerar una revolta innecessària i difícil d’aturar. “El poble necessita estabilitat, i sobretot en uns moments tan especials” confirma el portaveu de l’acte. El futur està incert, nous moviments afirmen un canvi de romb total,abandonant una ciutat en caiguda lliure. Mentrestant els nens segueixen a casa, esperant que tot s’esvaeixi com el fum de la foguera. La pols continua viva en els rojos carrers del centre de la ciutat. Ja a la nit, tot sembla agafar un to més calmat, sense presència de guàrdies al carrer i retornant a una tensa tranquil·litat. Noves veus apunten cap a la construcció d’un nou temple omnipotent per l’arribada del nou emperador. Un temple com no s’ha vist mai, afirmen alguns. Una nova obra d’art per adorar a Shiva i que així beneixi l’arròs, la vida i el futur de totes les famílies. Fins i tot s’ha comentat que volen gravar quilòmetres i quilòmetres de relleus a les grans roques de l’edifici. Inclús es parla d’una torra central de grans dimensions envoltada per quatre torres totalment adornades. Les sales plenes de pilars amb inscripcions i relleus sobre la vida del poble, de l’emperador i dels Déus. Un temple únic en el món, un temple que es dirà Angkor Wat.