El primer dels dos viatges més especials de la nostra vida va començar tot just fa 6 anys. Un viatge emocionant, intens, ple de sensacions, que et fa madurar com a persona i que et fa aprendre més que res en el món. Una experiència única que et fa créixer amb una barreja de sentiments difícil d’explicar: amor,protecció, sensibilitat, paciència, comprensió, generositat, paciència (ai que ja l’havia dit…), alegria, intensitat, carinyo, paciència (ai que em surt de nou…), exaltació, comunicació, complicitat … Sentiments a flor de pell diaris, que es transformen amb expressions contínues reflexes d’una nova estimació diferent a la dels pares, parella o amics. Ser pares no és gens fàcil, i en moltes ocasions ens equivoquem. Els nens ens ensenyen diàriament i ells aprenen del què veuen de nosaltres. Ells imiten i repeteixen el què viuen a casa (bé, en el nostre cas a “fora de casa”). El Bernat es fa gran!!! Continua sent un pou d’innocència amb les seves cares d’admiració després d’un truc de màgia absurd o després d’una broma irònica… El Bernat és molt GRAN, i igual de gran té el cor!!! i gràcies a ell hem après i seguim aprenent molt com a persones i sabem valorar molt més les petites coses de la vida. 6 anys!!! Moltes felicitats guapo!!! El viatge l’està provant i veiem que està completament adaptat i disfrutant vivint i veient món. Veu moltes maneres de viure diferents i pensem que enten que tothom d’entrada és bona persona, sigui d’on sigui, visqui a on visqui, sigui negre o blanc o rosat o canari, …i que hi ha diferents religions,costums,maneres de vestir,de parlar…de moment als països que hem estat la gent és molt maca i somriu molt i els encanten els nens,els nens estan rebent carinyo de les persones que ens trobem al llarg del viatge i ells se senten molt a gust, al Bernat li agrada molt veure temples! El seu punt tímid el va deixar a Malàisia i ara ja no té fre a demanar el què sigui a qui sigui. És comunicador i enten molt i molt quan li parlen en anglès (òbviament excepte quan hi ha algun americà amb poques ganes de deixar-se entendre i que no vol treure’s la sabata de la boca ni que li posis una hamburguesa als dits). La seva energia masculina es fa notar cada cop més, encara que el seny li compensa algun sobreexcés. Com no, conjuntament amb la seva germana (de la qual ja en parlarem d’aquí un parell de mesos) s’adapten al què els hi presentem durant el viatge (nits de tren amb bots continus, busos llarguíssims, allotjaments bàsics, menjars en tot tipus de “restaurants” (o millor dit locals o parades que ofereixen menjar…), s’adapten millor que nosaltres fins i tot! Tot i això, després d’un dia de transfer amb un bus de 5 hores molt intens surt una xerrada tipus:
PAPA: “Avui agafem un bus per veure la ciutat de Saigon”
BERNAT: “No, un bus avui no…”
PAPA: “Sí que anirà bé per veure la ciutat, Bernat. És un bus públic de línia i així et porta pels llocs sense haver de pagar tant com un turístic”
BERNAT: “D’acord doncs, i de quantes hores?”
PAPA: “Bernat…, és un bus públic que ens dóna una volta pels carrers de la ciutat i prou…”
Arribats a l’hotel al vespre després d’un dia intens i emocionant, tornem a fer skype amb els avis de Sant Joan i el Bernat els explica content tot el què ha fet, ells sempre han viscut al costat del Bernat tots els seus aniversaris,l’han vist créixer dia a dia, i en aquest dia especial també hi han sigut presents malgrat la distància. Just abans d’adormir-se el Bernat ens ha agraït el dia, aquest dia que li vam preparar ja fa un parell de setmanes, agafant un bitllet d’avió en antel·lació per tal de poder cel·lebrar el seu aniversari en un parc temàtic a la ciutat de Ho Chi Minh. Un parc on han pogut jugar a ser treballadors de tot tipus; bomber, policia, metge, pilot d’avió, mecànic, pastisser, … Kizciti, un parc que han obert pràcticament per nosaltres. Una rèplica (o còpia vietnamita) de la ja coneguda universalment com Kidzania. Ara, mentres els ulls ja se li tancaven, amb veu carinyosa i de les que t’arriba al fons del cor com a pare… ens comenta en veu baixa que ha sigut un dia fantàstic i que s’ho ha passat molt molt bé, i ens dóna les gràcies al papa i a la mama mentre l’abracem amb força cantant-li de nou el “moltes felicitats” amb l’espelma del 6 que apaguem els 3 junts (l’Abril ja està adormida). 1000 petons més per cada galta i bona nit tresor!!! Molta salut per tots!!!!