Els nens són una passada!!! Les ganes de calor i de platgeta en una illa tailandesa ens han fet portar un bon ritme durant els últims dies, especialment el darrer abans d’arribar a la illa. Després de dos mesos vam agafar el primer avió per estalviar un pilot de quilòmetres des de Chiang Rai a Bangkok. A l’arribar no en teníem prou i no voliem esperar un dia per seguir avall. Vam mirar el preu d’avions cap al sud de Tailàndia però cada cop més,i sobretot des de començar el 2013, ens frena qualsevol sobrecost afegit al viatge, i tot i valer només uns 50 euros per cap, decidim dirigir-nos a l’estació de trens central en recerca del nostre paradís.
4 seients de tercera classe ens permeten seguir endavant amb el nostre pressupost marcat i fer les 8 hores de camí tots contents i amb la il·lusió incansable que ens caracteritza. Ja a mitja nit, un cop arribats a Chumphon, la manca de taxis o tuk-tuks, i amb l’Abrileta ben adormideta a coll, ens fan demanar sense dubtar a una simpàtica noia que trobem fora l’estació amb el seu cotxe, si ens pot portar sobre la part posterior descoberta del seu pick-up a la Guest House o Hotel econòmic més proper que conegui.
Com no, al veure’ns tot carregats amb les motxiles i la nena dormint al coll, ens hi acosta. Àsia, amb les corresponents precaucions, t’ofereix una seguretat, tranquil·litat i improvització que en pocs llocs del món pots gaudir. Dies així fa possible aquesta gran experiència. Amb salut, el luxe d’aquest viatge que podem gaudir és total, i hem treballat molt per poder-lo fer realitat. Disposem d’un pressupost marcat i que no podem obviar, mantenint una línia definida i clara, intentant evitar qualsevol dels infinits i temptadors excessos que diàriament passen per davant els nostres ulls. Les nostres ganes incansables de conèixer món són també vitals per seguir caminant aquest llarg i intens camí de sensacions.
Avui en un de la llarga llista de jocs que s’inventen els dos petits catalanets voltaires, han començat a fer veure que són viatgers independents i que van d’un lloc a un altre: (Bernat) : “Jo estaré uns dies a Phnom Penh i després aniré a la capital del Vietnam, Hanoi”. (Abril) : “Soaltres” (nosaltres en el vocabulari de l’Abril) anem a Hanoi a l’Hotel de la Cuc (la recepcionista simpatiquíssima que ens va atendre durant la nostra estada en aquesta ciutat apassionant del nord de Vietnam).- “Carai nena!!!, tu sempre vas allà on vaig jo…”. Replica el Bernat. – “Doncs jo marxo en bus i ara compraré mig bitllet”. Afirma la petitona Abril, acostumada a no disposar d’un seient per ella sola en els transfers i seguint la línia estalviadora dels seus pares que intenten només pagar 2 ó 3 seients en els trajectes de bus-barca-tren…
Finalment hem arribat a una illa. Aquest cop després d’analitzar els pros i contres de les múltiples opcions que et dóna Tailàndia hem decidit Koh Tao. Trobar el lloc perfecte per tenir una estada amb encant no és una tasca fàcil, sobretot quan es va amb un pressupost reduidíssim. Tenir en compte una platja bona pels nens, un espai tranquil evitant qualsevol lloc massificat, una habitació o bungalow tancat per l’entrada dels convidats animalons (geckos, insectes varis, mosquits, cuques, …) i sobretot en una platja absenta de “sandflies”. Arribant a l’illa decidim agafar un water taxi per anar parant caleta en caleta i analitzar cada una de les ofertes. 
Després de veure uns quants Pulau Sibu Experience II (cabanyes fetes “caldu” amb obertures per tot arreu i sense mosquiteres similars a la que vam estar a aquesta illa de Malàisia), i algun bungalow un pèl massa caret en alguna platja preciosa isolada (d’aquelles que li agraden a un servidor), acabem en una llarga cala, la més meridional de la illa, amb un mix perfecte per a una setmaneta de platgeta pels So-So (Solà Sobré, tal i com ens diuen els col·legues de la furgoneta – rrrmmmm…, perdó, autocaravana). Una platja preciosa, envoltada de vegetació amb moltíssimes palmeres a les muntanyes, i amb uns arbres neixent enmig de la sorra de dins del mar.
Amb un pèl d’excés d’oferta turística pel nostre gust, però sense cap edificació bèstia i mantenint el típic toc tranquil, relaxant i de bon rotllo que ofereixen les illes petites. A més, amb un petit supermercat i un parell de restaurants petitons locals que ens permeten passar el dia inclús per sota del pressupost estàndar (avui, 50 euros per tots 4). El dia radiant ha convidat a que els dos rossets noruego-catalans, no paressin de jugar. Sols, els dos junts, amb el papa, amb la mama, tots quatre, … inclús el Bernat ha fet un màster de frisbee. L’aigua calenteta del Golf de Tailàndia ajudava a refrescar els 35 graus de justícia que torraven les nostres espatlles. Inclús els deures s’han relegat fins a última hora, en un dels moments especials del dia, el sunset.
Aquest cop dient adéu a la gran bola de foc que desapareixia sobre el lateral de la cala, dibuixant un contorn taronjós d’unes palmeres més fotografiades que el Milan (vaja nom…) de la Shakira i el Piqué. El mar no cansa mai…, la seva immensitat, el seu moviment, les barques, les seves tonalitats diferents provocades per un cel canviant, … És tan maco!!! 
Avui, mentres acabaven els deures, mig estirats en el típic “xiringuito” de bambú de platgeta, amb música Chill-out i bevent un Mojito a compartir (reluxe del dia), veiem fins a vuit tonalitats diferents de blaus dins d’un mar relaxat despedint novament un sol ja cansat de rostir a milers d’esquenes de les infinites illes del sud-est asiàtic. Realment, és al·lucinant la quantitat de gent que hi ha en aquest racó de món tenint en compte que estem a 25 de gener…