Gatlang, un poble ètnic himalaienc.

20130508-215546.jpg8 hores de cotxe ens separen de la interessantíssima capital nepalesa del parc nacional de Langtang, una joia natural enmig de l’Himalaia. La primera parada, Gatlang, un poble ètnic himalaienc de postal però amb les dures conseqüències de viure isolats en un paradís natural d’alta muntanya. Situat a 3 hores de camí del proper centre sanitari, segurament similar al CAP dels anys 20 a Gòsol (si és que n’hi havia un) i a 6 o 7 en cotxe de la capital (si és que tenen temps d’arribar-hi, i si tenen diners suficients per pagar-ho). IMG_0039Un autèntic problema vital per a les seves famílies. Tot i això, amb una escola, uns punts d’accés d’aigua públics provinents de pous muntanyencs construïts gràcies a una ajuda d’una ONG, corrent elèctrica, una pista forestal, i 2 o 3 guesthouses molt bàsiques per començar a oferir un primer servei a un turista amb ganes de trepitjar una de les zones muntanyenques recentment marcades en els mapes. Una població que conserva totes les tradicions i manera de viure pròpies dels Tamang, però amb l’imminent conversió per l’entrada de nous turistes que pot proporcionar-los una nova i esperada font d’entrada d’ingressos que els ajudi a millorar el seu estàndar de vida. IMG_0085Amb totes les cobertes de fusta negra que camufla un poble en l’horitzó d’una preciosa vall, enmig de plantacions de cereals (tant per la pròpia elaboració de pa, com per la venda a fabricants nacionals de cervesa), enmig de preocupants boscos mig deforestats (tant pels incendis com per la mala gestió forestal i tala descontrolada) i d’unes muntanyes amb immenses roques negres que rodegen a una cultura mil·lenària. Les cases amb parets de pedra i façanes de fusta amb talles el·laboradíssimes. Detalls sorprenents en un etorn molt rural, amb una permanent convivència entre humans i animals dins i fora de casa, on el temps sembla passar lentament entre el tallant vent dels 2300 metres. IMG_0064Un vent que deixa senyals dures als rostres dels nens, amb cares tallades, inclús amb crostres, mocositats assecades, tos cròniques, … Amb conseqüències fatídiques per a una canalla (com la nostra) amb ganes de viure vivències al màxim. Uns nens, que desafortunadament, des de ben petits, des dels 5 o 6 anys, ja porten una vida d’adults, carregats amb sacs o cistelles plenes de fusta (per cremar i escalfar-se dels freds vespres), o de fems per abonar els camps, o de les tiges dels cereals per alimentar al bestiar, o d’algun germà petit, o inclús de pedres o roques per construïr o reparar els seus habitatges, … IMG_0114Uns nens que perden bona part de la seva infantesa jugant a ser grans, a reproduir les mateixes accions dels seus antecedents, per ajudar a la seva dura vida familiar, … Una llàstima per a uns vailets que abandonen ràpidament els estudis, i amb unes ganes boges de jugar quan el Bernat i l’Abril corren i corren a pilla pilla per l’única pista forestal que voreja el poblat. Neixen i als 5 o 6 anys ja treballen, als 14 es casen, i als 24 ja tenen 4 o 5 fills, … Un fet que es repeteix en tantes i tantes poblacions ètniques i isolades arreu del món (i que també passa a la Índia, i en aquest cas sense haver de viure en un indret ni isolat ni desemperat). IMG_0056De fet, segons una estadística de l’UNICEF, gairebé la meitat de matrimonis al sud d’Àsia són concertats amb menors d’edat. Sigui per les dures tradicions hinduistes, per l’extrema pobresa, sigui per la vida en l’aïllament social en les altes muntanyes, o per les llargues tradicions ètniques, … els infants i adolescents de mig món s’exposen a dures vides. IMG_0061Per molts es tracta de cultures diferents, per altres un atac als drets humans, per mi… per mi, senzillament em fa mal cada cop que veig a un nen carregant quilos i quilos a l’esquena, o quan veig joves noies adolescents embarassades i amb un fill a l’esquena… Són d’aquells llocs que quan passeges, quan hi dones una volta a les 6 del matí (mentres els nens acaben de fer el darrer son), veus tot un món tan i tan diferent al que estem habituats.IMG_0121 Una realitat tan difícil per als nostres ulls. Inclús després de veure zones i zones pobríssimes durant el nostre viatge, de veures zones amb una forta vida ètnica, inclús de conviure jocs i jocs amb els nens de tants països … aquest lloc, aques poble tan pintoresc, és un reportatge de National Geographic en viu sorprenent, turísticament atractiu, però humanitàriament dur. Segurament amb unes condicions de vida millors que en molts barris marginals indis o de poblats sense agricultura ni ramaderia del sud-est asiàtic, però amb un clima dur que castiga dia rera dia, nit rera nit, una salut feble i malnutrida.

 

Els comentaris estan tancats.