Em costa descriure aquests dies tan especials que estem passant a la ciutat Patrimoni de la Humanitat de Hoi An. Els passejos amb bicicleta aconseguint un airet fresquet sota els més de 30 graus, són inacabables. Mai n’hi ha prou, sempre descobreixes alguna cosa o algun nou lloc que et fa parar i contemplar-ho amb admiració.Les cases centenàries estan gairebé intactes. Parets exteriors de color groc pàlid mal acabades, inscripcions amb alfabet xinès antic, sanefes i balcons amb decoracions, porticons de fusta, fanalets per tot arreu, cobertes amb teules en format Yin Yang (concaves i concàves) amb substrats de pell de búfal com a impermeabilitzant, estructures de fusta amb un color noguer fosquíssim, … Els llocs amb encant no s’acaben i de nit es multipliquen. Els fanals de colors diferents, gairebé ocults de dia, s’obren i prenen el protagonisme, donant un ambient càlid i únic als carrers de la ciutat, sobretot al voral del riu, on el reflexe aconsegueix una l’atmosfera màgica i entrenyable. La bicicleta ha fet la visita molt i molt distesa. Ens ha estalviat caminar sota una calor d’un sol ardent i, als nens, els ha amenitzat la passejada cultural disfrutant-la com ningú. De fet, no ens han ni esmentat d’anar als “caballitos” del primer dia del costat de l’estació de busos. La seva energia és increïble… De vegades salten de la bici per fer uns quants sprints i simular nous “encierros a la vietnamita”, o convertir-se en superheroi per alguns instants o, per fer una nova versió del video-clip del Gangnam Style. Altres cops canten cançons en un volum més estrident que els altaveus Pioneer més potents del mercat. I en altres ocasions, saluden a tothom o fan ganyotes buscant els infinits somriures dels vietnamites. Les afores de la ciutat, seguint els vorals del riu, són molt i molt interessants. Estan plens de vida, plens de famílies vivint i compartint una zona mig fluvial mig terrestre, amb vaixells pesquers, bestiar, vivendes de tot tipus (algunes més bàsiques i algunes precioses), plantacions hortícoles, i immenses plantes sobressortint de l’aigua. Sopar caldereta de peix i passeig final en bici pels voltants del riu il·luminat pels fanals de les baixes vivendes històriques. Arribar a l’hotel es fa difícil…Una cerimònia d’un enterrament, una gent enmig d’un espectacle al carrer, uns baixos d’una casa fent classes de cant per nens (ja un pèl cansat de respondre les 1000 i 1 preguntes del Bernat de cada dia, li responc a la pregunta de “Papa, què és Cant?” amb un “Cant de morr”), un pont il·luminat esperant la foto de les romàntiques paralletes, bars amb una decoració d’un gust excepcional, …Vaja, que aquests dies estic ben tou amb tot tan romàntic, tan bonic, tan preciós, tan històric, tan centenari, tan pintoresc, tan encantador, tan dolç, tan …, tan…