Jugant a cuca amagar als temples de Bagan

IMG_0713Amb la tranquilitat i “patxorra” d’haver vist els temples més importants, és quan pots gaudir més que mai de l’encant de les restes arqueològiques d’un antic imperi. Milers de temples simètrics, majoritàriament de forma quadrada i de diferent tamany, amb les seves estupes sobresortint d’un fons marcat per uns arbres secs tot desitjant l’entrada de la temporada de pluges. Un bus públic o camionet petit (segons com es miri) ens ha servit per fer un parell de kilòmetres difícils de gestionar amb els dos petitons caminant a ple sol de mig dia. IMG_0648El seu aspecte a “petar”, no ens ha fet tirar enrera, al contrari, i seguir endavant per anar a l’únic punt on hem trobat dues bicis amb recolza-peus, i una inclús amb un tipus de cadireta de bebés (l’Abril segons per a què i segons quan vol, encara ho és) per fer la llarga tirada del dia. La Karina des de la part posterior mig penjada a fora, els dos nens dins de l’atapaït vehicle i enmig d’una multitud de cares inquiteants per poder-los tenir a la falda, i un “menda” encantat tot seient a la part de dalt de la furgoneta compartint espai amb la voluminosa càrrega provinent del mercat local.IMG_0662 L’opció de bicis, és perfecte per fer un recorregut força planer per les restes arqueològiques, i disfrutar d’aquesta manera de temples secundaris, tranquils, pausats i d’un encant dels que ens agrada. Són en aquestes zones on la família Solà-Sobré es mou amb una soltura plasmant. IMG_0732Deures de matemàtiques, classes de dibuix, caligrafia, lectura, jocs…. i inclús jugar a cuca-magar als temples de Bagan, la darrera moda d’un parell de bitxos que s’estan sortint a aquí Myanmar. La pau absoluta és la protagonista en aquests temples solitaris, fora de les rutes principals, plenes d’autocars i carruatges. IMG_0756El moment Nirvana ens arriba després de pujar al pis de dalt, tots sols (com a molt amb la presència del responsable del temple mentres juga amb el Bernat i l’Abril), assentats, descansant en una sombra, observant la immensitat d’un païsatge marcat pels arbres secs, per l’escassa vegetació i els camps marrons i pelats, amb les rogenques punxes de les incalculables estupes, amb un silenci sepulcral (només trencat pel vent, alguns tímids càntics d’ocells, el murmureig d’alguna vaca pasturant, alguna moto circul·lant pels camins de sorra profunda, o inclús pel vol d’algun moscarrot), i amb tot el temps del món mentres els teus “peques” estan fent les seves classes del dia. Tot pausat i tranquil.IMG_0706L’únic moviment provinent d’algun carruatge amb vaques o d’alguna dona carregada amb branques al cap. Aquests moments són més que especials. Respirs profunds en el silenci absolut enmig d’un mar de temples, és l’estat idoni per a la relaxació mental i per acabar de gaudir de la imperialitat d’un enclavament de primer ordre. Aquí les hores ens passen volant. IMG_0714Dues, tres i fins a 5 hores hem arribat a estar en alguns dels 2500 temples que no sortiran mai a cap guia com els més importants a nivell arquitectònic o amb els relleus o frescos més interessants. A vegades, partits de futbol inclosos amb els nens de la família que gestionen una entrada d’un d’aquests temples inadvertits pels milers de turistes. IMG_0660Altres cops amb xerrades sobre la vida i la història de buda amb el noi que ven les pintures de sorra just a l’entrada. O bé, en silenci… allò que tant ens falta quan estem a casa… La gran llàstima, torna a ser la pobresa de l’entorn. Una vida molt per sota del llindar de la pobresa, amb poblats de barraques de palla, sense electricitat ni aigua, amb una pols que envolta un ambient dur i difícil.IMG_0747 En ple epicentre turístic, en la teòrica zona propera a la capital de província, una autèntica vida salvatge en un desert ple d’il·lusió.

Els comentaris estan tancats.