– Bernat, què t’agradaria fer pel teu “cumple”?? Crec que estarem en un lloc de platja, podem intentar anar amb bicicleta, amb cayak, quads…o fer una excursió en cavall (sempre que “los pesos chilenos” ens ho permetin…).
– Papa i mama, m’agradaria que em regalessiu joguines, ja sabeu quines, i jugar tot el dia amb vosaltres!! Tot el dia!!! Amb les espases noves, i la nova “metralleta blava automàtica”.
– Però fill, si estem sempre junts i juguem molt durant tots els dies …
– Papes. Jugar, tot el dia. TOT!!! I no val anar a fer encàrrecs, o busos, o … Jugar!!!
Doncs aquest és el màxim regal que li fem al nostre fill. 24 hores junts durant els darrers 480 dies i encara vol estar més junts i amb més jocs, i ser per un dia el màxim i únic centre d’atenció. Per sort, podem destinar tot el 26 de novembre per jugar majoritàriament i desenfrenadament al què més li agrada en aquesta etapa (després de l’etapa dels jocs amb avions i empatat amb el futbol) : a guerres, lluites, salts, curses, … La Karina mai a la vida hauria dit que es passaria unes quantes hores del matí d’aniversari del seu fill perseguint-lo per un grandiós càmping amb una espasa i una pistola a les mans perseguint al seu fill. Nosaltres que sempre havíem sigut contraris a aquest tipus de jocs…Una autèntica persecució digne del Tom i Jerry, o en aquest cas, just davant del mar, com del Mel Gibson corrent pels carrers de Miami. El Bernat eufòric, dirigint l’orquestra bèl·lica i manant en tota decisió de cada part del joc. Xuxeries i Nutella a dojo per esmorzar,caramels a tothora, pistoles amunt i avall, sessións de judo, enfrontaments letals, lluites desenfrenades, més xocolates i macarrons amb tomàquet barrejats, … També ha triat tots els menús del dia, sort que ens ho ha deixat fàcil…, i ha pogut manar i anar a dormir a l’hora que ha volgut…Un descontrol anàrquic que emborratxava la meva ment. Jo, acostumat a una educació més rígida i ordenada, inclús en dies de cel·lebració… Aquest descontrol en dies especials és més propi de la Karina que ho viu amb tanta eufòria com l’homenatjat…Déu meu!!! I amb pistoles… amb el què sempre m’havia tan oposat!!! Però en aquesta ocasió i després de les 1.001 negatives a comprar-li, vam pensar que estàvem creant un “efecte contrari” i ens van fer repensar…i què carai, ara a intentar que en aquests prematurs anys d’innocent infantesa ho mati tot, tot i TOT!!! A veure si així ens en cansem i tanquem aquesta etapa bèl.lica! Tots corrent amunt i avall, al so que tocava en cada moment… Aquest 26 de novembre, complint un desig que ens demanava a crits el nostre fill. L’Abril assumint un paper secundari digne dels Òscars. Tots il·lusionats i excitats per fer realitat un dia de somni infantil. Tots sabem que els nens necessiten i volen temps per estar amb ells. Nosaltres ens pensàvem que ja li donàvem tot i més durant aquest viatge, i encara veiem que en poden demanar més… Per aquest aniversari hem tingut tota la disponibilitat del món, i per aquest dia, el Bernat ha sigut l’autèntic Rei de l’animada festa. El 27 de novembre es desperta sota un sol radiant… el Bernat, conscient del seu rol novament quotidià i coneixedor de l’excepcionalitat del dia anterior, torna a brillar per la seva sorprenent maduresa. Ni un senyal o intent d’agafar part de tota la màniga perduda d’aquell dia anterior tan espectacular. Una nova mostra d’aquella preciosa, tendra i preuada teoria de la meva dona, de donar al màxim en dies i moments tan assenyalats! Amb un entorn d’aigües turqueses en una platja sorprenent per trobar-nos en aquest tram de la llarga i seca costa pacífica sudamericana. Un parell de cales amb aigües transparents que brillen sota el pas de l’elegant vol de les gavines i dels pelícans.