Dels 35 graus amb un sol intens entre núvols de temporals tropicals i palmeretes de bon rotllo…als 15 graus en un cel enboirat, humid i sense sol. De tenir un apartament modern amb diverses habitacions i un menjador i cuina ben equipats…a novament tots 4 junts en una petita habitació d’una pensió casolana molt molt senzilla. De dormir amb pantaló curt i desabrigats…a utilitzar un parell de mantes a la nit. Del valorat jacuzzi i piscina de l’hotel que ens va regalar la companyia aèria per l’overbooking… a la dutxa de la meva dona que es va quedar sense aigua calenta just quan tenia el cap ben ensabonat. D’allotjar-nos al cor de South Miami Beach… a dormir en un barri perifèric prop de l’aeroport d’una gran metròpolis. Dels passejos per Ocean Drive entre Ferraris, bikinis i pareos…a donar un vol per un casc antic colonial entre revoltes universitàries, tancs,controls policials i gasos lacrimògens. De sortir de festeta amb el Jordi per la capital de “La nochchchche me confunde”… a arribar ben d’hora a casa amb taxi per no caminar per aquests barris de nit i evitar ensurts. De l’Art Déco de Miami Beach… a un barri local molt modest de cases inacabades amb forjats oberts i gossos pels carrers. L’arribada a Lima, la capital del Perú, no ens deixa indiferents. Tornem a ajustar el nostre pressupost per tal de poder seguir endavant aquesta llarga i intensa experiència en família. La recerca d’un allotjament econòmic a la ciutat no és tasca fàcil i la immensitat d’aquesta ciutat d’immensos contrastos ens fa pernoctar en un barri perifèric proper a l’aeroport. Aquí, en aquesta zona, només trepitjar el carrer, moltes imatges ens recorden a l’Àsia. Només pujar a un bus local tornem a veure que els preus són baixíssims, que carreguen fins dalt de gent mentres l’ajudant treu el cap per la finestreta tot cridant a nous passatgers i va recollint les monedes. La deixadesa i imperfecció dels carrers, les cases inacabades, les paradetes de menjar, models molt vells de cotxes circul·lant sense l’ordre conviscut durant el nostre darrer mes de viatge, … Ara bé, moltes altres coses que veiem aquí a Lima contrasten amb tot el què havíem vist durant la primera part del viatge pel sud-est asiàtic, Sri Lanka, Nepal i India: molta menys brutícia, menys contaminació gràcies a un gran número de cotxes circul·lant amb gas (segons ens han comentat varis taxistes, Perú explota grans mines de gas amb reserves de fins a 200 anys), existència de carrers peatonals al centre per poder disfrutar de la família passejant, múltiples i múltiples edificis colonials preciosos encara lluint una elegant façana en el centre històric (fet que a Àsia es conserva en molta menys proporció), moltíssims restaurants locals per menjar, això sí, amb un punt d’alerta per la seguretat que a l’altra continent quedava gairebé a l’oblit. A tots els països asiàtics que vam estar ens sentíem molt segurs i anàvem per tot arreu i a qualsevol hora, fins i tot de nit. Aquí a sudamèrica som conscients que hem d’extremar més les precaucions, sobretot evitar circular per algunes zones concretes i evitant circular per la nit pels carrers, és una gran diferència que trobem amb Àsia on crec que si ens caigués un bitllet pel terra vindrien al darrera corrent…per tornar-nos-el!! El primer dia al preciós centre colonial de Lima coincidim amb una manifestació d’estudiants contraris a unes noves lleis que, segons ens diuen, resten beneficis socials als universitaris i funcionaris de l’estat. Mentres dinem uns “pollos asados con papas” , el pollo és el plat estrella de tot Lima i que et trobes per tot arreu, en un local just al costat de la “Plaza de Armas”, veiem per la televió com just a 4 “cuadras” més amunt hi ha un fort enfrontament entre la policia i els manifestants. Sortim i demanem a alguns dels milers de policies si és segur moure’ns pel centre, ja que veiem que molts carrers estan ballats amb un fort control policial, mentres rebem una contundent afirmació. Només 10 minuts més tard notem en persona que no és així. Una espècia de gasos lacrimògens llançats pels policies antidisturbis ens arriben amb intensitat allà on ens trobem a causa del fort vent. La gent comença a córrer, tot es buida, les cares de la gent tapades per les mans o amb troços de peces de roba, evitant la molesta inhalació d’aquests gasos tan engoixants. Nosaltres també correm cap a fora d’aquesta zona i a una zona segura de tot, els ulls, coll i nas ens piquen, però just uns minuts després ja estem tranquils i explicant als nens, sobretot al Bernat que no para de fer preguntes, tot el què està passant : Què és una manfisteació? què fan els policies? què són aquests gasos? i mil preguntes més… Intentem explicar-los que no hi ha ni bons i dolents, que no és dolent manifestar-se però sempre de forma pacífica, i que a Barcelona també n’hi han de manifestacions. Aquesta ha sigut una manera ben peculiar i diferent de donar-nos la benvinguda a Sudamèrica… La part històrica de Lima és preciosa, amb molts edificis reformats i restaurats com si avui s’estrenessin. Pels voltants, just als carrers dels costats, molts d’altres esperant que “l’auge” de Sudamèrica els permeti anar rentant la seva cara i que es puguin adherir a aquesta manifestació arquitectònica digne de Patrimoni de la Humanitat. Tots els carrers plens de vitalitat amunt i avall, amb gent d’un caràcter obert, xerraire i receptiu, on parlant el mateix idioma ens acosta molt. Segurament, la millor manera per donar-nos la benvinguda a Perú!!!