El meu cor està tocat… No només per la gran i impressionant cadena humana d’ahir dia 11 de setembre, abraçant una Catalunya cada cop més segura d’ella mateixa, més valenta, i amb una gent cada vegada més orgullosa, de la qual li hem d’agraïr novament la seva participació en aquesta gran festa, Visca Catalunya!!. Nosaltres també vam voler formar part d’aquest gran esdeveniment, encara que de manera més reduïda. Per sort, vam trobar a una maquíssima parella de catalans, en Pau i la Júlia, que també estan donant voltes per aquest món, i vam poder fer la nostra petita però curiosa via humana tot encerclant a una de les tortugues més grans d’aquest planeta, les Galàpagos. Un petit granet de sorra des del Pacífic per a un País que esperem que algun dia tingui l’autèntica sobirania. El meu cor està tocat… i aquest cop és envers a un ésser viu, no voldria tornar a pensar amb la Pisco Sour… La Karina ja comença a tenir masses competidores per aquest nostre llarg, intens i preciós camí… Aquest cop però, les sensacions són més intenses… Es barreja la carn, aquella pell, el seu moviment i la seva contínua dolçor. Avui ens hem trobat novament en unes roques. Aquest cop en una platja típica i característica d’aquí Galàpagos. Un espai protegit (com el 98% del terreny de l’arxipèleg), amb sorra blanc-cru, pedra negra volcànica, arbustos grisos i secs sobre una planta que encatifa part del terreny amb tonalitats verdoses-groguenques-vermelloses, tot dominat pels típics arbres-cactus. Un espai molt peculiar i diferent al què els nostres ulls estan habituats, escenari perfecte per a una trobada especial. Amb el seu cos totalment estirat, sense gairebé ni moure’s, amb suaus moviments que em donen a entreveure una tendresa formidable. Amb un ull cluc em torna a mirar, i dolçament es canvia de posició per exhibir-me el seu costat preferit, el dret. Amb contínues insinuacions i ja a només un parell de metres de distància ens comencem a mirar de forma intermitent, tot dissimulant, aconseguint però una sinuosa conexió entre ambdós. Aquest cop tanco els ulls, respiro fort i els torno a obrir per confirmar que aquella escena és totalment real. El meu moment Nirvana està en roig efervescent. Els dos seguim en silenci, el saboregem, sabem que és glòria i que qualsevol paraula o soroll espatllaria aquest preciós moment. El temps se’ns para i alguna mirada més torna a coincidir enmig d’algun moviment exageradament provocatiu. No vull marxar, no vull deixar-te aquí sola!! La nostra barca però ja no podrà esperar més i d’aquí uns minuts partirà del petit moll de la següent cala. Els nostres minuts junts s’acaben i no sé com oblidar-me i tornar marxa enrera cap a l’estret caminet. De sobte, sent conscient d’aquest difícil adéu, el seu cap s’ajup i les seves extremitats es comencen a bellugar. Mai m’hauria plantejat que un ésser amb bigotis m’arribés a captivar tant. El llop marí empren a poc a poc, el seu propi camí… Desfilant lentament entre un parell de roques, direcció la seva segona casa, el mar. La màgia del seu moviment dins l’aigua és encantadora. La seva harmonia, la seva elegància, el seu talent, el seu estil, … Les mil·lèssimes de segon que necessita per sortir a la superfície i respirar li permeten realitzar alguns dels moviments més preciosos i envejables. La seva capacitat en girar sobre el seu propi eix, en accelerar i reduïr la seva velocitat, en donar voltes ràpidament o de fer-ne un joc de qualsevol desplaçament, el fan un autèntic malabarista dins l’aigua.
Galàpagos et brinda i regala naturalesa. Et saluda amb un ecosistema que no havies vist mai. T’ofereix paissatges únics amb barreges de flora mai vistes. Els manglars amb els cactus, les pedres volcàniques amb els arbustos, l’aigua transparent salada amb els secs arbres, o la sorra amb els rics arbres fruiters… I sobretot, Galàpagos et dóna la benvinguda amb una fauna única en el Món. En qualsevol lloc, en qualsevol platja o en el mateix moll, o caminant per algun caminet, sempre et pot sorprendre. Si tu li dónes temps… si li dónes temps a la natura, sense presses, ella actua i t’empapa de noves sorpreses. Llavors, la recompensa encara és major: un ocellàs situat a poquíssima distància de la teva tovallola de platja es mou lentament per sobre les roques tot buscant una petita presa, les iguanes comencen a fer-se identificables entre les mateixes tonalitats de les roques, tres llops marins juguen tot acariciant els seus dinàmics cossos mentres naden amb la seva envejable agilitat, les tortugues marines treuen el cap per la transparent aigua del Pacífic, un gran peix manta se’t mou i neta sota el teu cos i tub d’snorkeling, els petits taurons treuen el cap sota les llums del moll a la nit, una nova tortuga gegant Galàpagos se t’apareix pel verd camí del centre humid de l’illa…Galàpagos et regala a cada pas…