Ens llevem ja pensant amb l’activitat que ens espera avui. Ahir al vespre, tot just després de veure per l’illa una bici amb cadireta de nens penjada al darrera, vaig aprofitar la meva sessió de running per donar la volta a l’illa i buscar quin punt de venda oferia aquesta cadireta com a accessori. Un cop reservat, just a l’altre banda de l’illa vaig veure un altre lloc on llogaven una bici “superatrotinada” de la mida perfecta pel Bernat. Llest per poder disfrutar d’un dia perfecte per Gili Air pedalant amunt i avall.Només trepitjar l’illa el primer dia t’adones que hi ha dues realitats fàcilment palpables. Una pel turista ubicada principalment al costat de la platgeta, amb tots els serveis per a disfrutar d’aquest paradís de sol i platja. I una segona d’autòctona que resideix pràcticament a l’interior. Cases més bàsiques, bestiar per tot arreu (sobretot vaques, gallines i cabres), alguns pous d’aigua, camps de pastura de propietat enmig de les palmeres, nens jugant pel carrer i molts cidomos cavalcant arreu.De fet, avui quan estàvem parats en un lateral d’aquests estrets camins de sorra delimitats per unes tanques de fusta i palla, hem sentit un fort cop preseguit d’uns crits d’una família, intuïnt que alguna cosa havia passat. Segons més tard veiem un cavall alt i fort tot esberat en plè desenfrè cavalcant a gran velocitat cap a nosaltres. Ens apartem ben just després que la Karina avisés al Bernat que es retirés del centre de l’estreta via, i colpejant una de les bicis el muscolós animal fuig descontroladament camí enllà. Ensurt i poc més…I pla d’acció parlat per si ens tornem a trobar en una situació semblant.Per dinar hem escollit un dels pocs llocs d’oferta casolana del centre de l’illa i compartir un bon plat de noodles, un peixet, tofu i una cuixa de pollastre amb un centenar (o dos) de mosques i una dotzena de gats. Realment, durant el viatge hem menjat en llocs molt bàsics i amb condicions segurament menys higièniques que les d’avui. De totes maneres ens tenia una sorpresa preparada que l’única parella de turistes que hi havia menjant ens ha desvelat just abans de començar: “I have ever eaten in a place with so many flies!!” (Mai havia menjat en un lloc amb tantes mosques!!). De fet, entre les nostres amigues voladores i els nostres inquilins felins, aquest cop sí que ens han donat el dinar. Tot i això, com no, el menjar estava molt bo i ens ho hem acabat tot. Amb alguna discussió pel mig però…Un cop acabat tornem a agafar les bicis amb més força que mai per emprendre la segona etapa del nostre tour de Gili Air. El mallot groc, Bernat Solà, ha encarat tota la jornada amb atacs continus per escapar-se del grup principal i ha desafiat al rei de la muntanya en els ports principals. Com no, ha acabat emportant-se la victòria, tot i que encara no li hem fet el control anti-doping. Mentrestant, la Karina ha sigut la campiona del mallot verd de la regularitat, excel·lent amb els seus moviments, anticipant-se als cavalls, i marcant un ritme continu esperançador per a la general. L’Abril portava la càmara al darrera i filmava l’etapa reina mentres el seu pare es passejava per sobre dels bassalts provocats per la tempesta de la tarda. Una pluja que ens ha permès relaxar-nos en un dels numerosos bars que hi ha a la part sud-est de l’illa (l’altre extrem d’on estem allotjats). Sota una teulada de bambú i abrigats amb tovalloles hem deixat passar la tempesta mentres preníem un Ice Nescafe i el Bernat llegia ja més fluidament el repetit conte dels porquets i el llop. Els nens desperten somriures de la gent en tot moment i fan que en molts casos el viatge sigui inclús més fàcil. El seu caràcter obert i extrovertit provoca diàlegs més alegres i naturals, dinamitzant encara més l’agradable caràcter dels giliencs. Viatjar amb nens pel món comporta òbviament menys temps lliure, o menys moments de relax o per la mateixa parella, o … Ara bé, obre portes a situacions més familiars, properes i divertides. Avui hem conversat curiosament amb dues dones embarassades de 8 mesos que en pocs dies deixaran l’illa per anar-se’n cap a Mataram (capital de Lombok), on hi ha un hospital amb més condicions. Una d’elles, ens ha comentat que igual deixa de viure a les gili perquè vol que el seu fill vagi a l’escola cada dia. Ens comenta “Aquí entre la platja, la sorra i els amics a vegades s’oblida d’anar a l’escola”.