Arribem al darrer destí abans de sortir de Vietnam direcció Cambodia, l’illa de Phu Quoc. Ferry des de Rach Gia i amb un parell d’horetes ens plantem a l’illa més paradisíaca del Vientam. Una illa relativament gran si la comparem amb altres que hem estat durant el viatge. De fet, un cop a l’arribada compartim un minibus d’aquests estretets per poder-nos arribar a una zona on hi ha una sèrie de resorts, per sort de categories diferents. Durant el trajecte empatitzem amb una parella danesa amb dues nenes encara més rossetes que els nostres (de fet, aquests no donen dubtes de la seva procedència). Després d’una recerca pels resorts de la zona intentant buscar un bungalow de qualitat mitjana, tancat hermèticament per evitar l’entrada de més bestioletes, però amb un preu inferior als 270 USD que ens demanàven en el més luxós, finalment ens decidim per l’habitació de sobre la recepció on ens havia deixat el minibus. Preu mòdic (25 euros), salvant així les plantes baixes o bungalows bàsics que oferien dos serveis en un (dormir més espectacle animal). Viatjant 15 dies o un mes som els primers que ens agraden els bungalows, intentant buscar experiències i viure més intensament i a primera mà les sensacions que t’ofereix el lloc. Ara bé, un cop ja portes un cert temps, una certa garantia de menys bestioles a l’habitació es valora de forma positiva. Sense luxes però sense espectacle… A veure, i si finalment hi ha espectacle que sigui dels divertits és clar…Jocs, descans, natacio, crema solar, castells de sorra,curses a la sorra,palmeres, pinya fresqueta, ice coffee, aigua calentona,peixets saltadors, barquetes de pescadors, tombones,sombrilles, xiringuitos, postes de sol precioses, passejadetes, bons sopars amb vinet… No m’estranya que prolonguem l’estada…L’Abril i el Bernat radiants en un entorn i una temperatura que òbviament els ho deixen molt fàcil. Sobre els 30 graus i amb un sol dels que pica i aigua calentona en una illa tropical amb platges de sorra fina. Com que no ho volem deixar perfecte i sabent que per aquestes dates a casa fa molt fred, podem dir que l’aigua no és tan transparent com a les Perhentian, Kapas o Gili Air (Balears o Costa Brava, …). No sabem si són els sediments de la selva que deixen un to verdós en unes aigües bastant clares, o bé l’efecte de les aigües contaminades de la costa vietnamita, que tot i estar lluny-lluny de l’illa afecten a la seva qualitat. De totes maneres, una aigua molt millor que el nord de Bali, i perfecte per banyar-nos. La seva temperatura i poca profunditat del mar també ajuden a fer-hi estades llargues, convivint moments interessants i algun contacte amb algun dels milers de crancs o peixets que t’envolten. L’Abril, explosiva com és ella, demostrant la seva simpatia i ganes de divertir-se amb l’Annna (filla de la parella danesa), inclús sense entendre’s (com a mínim parlant…). La nostra riallera princesa porta uns dies que la seva actitud és molt i molt bona. Suposo que es va fent gran i en certs moments te n’adones més. La seva actitud una mica gelosa envers a altres nens i nenes s’ha substituit per jocs, balls i inclús per regals d’alguna nina a altres nenes. Et veiem créixer i n’estem molt contents… Bravo Abril!!! Per cert, no me n’he pogut estar al veure passar una moto d’aigua… un cop pactat el preu he pogut viure la meva primera experiència sobre aquest vehicle tan potent. Mare de Déu!!! Quina força!!! Després d’uns quants “Albert ves alerta, no corris, pensa on estem, no et facis mal, …” he agafat l’aparell i a tot gas!!!! Una adrenalina que encara flota per les tranquil·les aigües de l’illa. Un mar en repòs que ressalta encara més les precioses postes de sol que podem veure cada nit. Un dels moments estrella del dia, on tothom ens trobem a la platja per contemplar una de les meravelles de visitar una illa. Una barreja de colors fascinant, una explosió amb taronges, blaus, grocs, vermells, grisos, … Un espectacle visual per a uns ulls ja cansats i envoltats per unes sombres vermelletes, mostra del dia radiant i calorós. Avui, un vaixell pescador amb dos nois amb les seves canyes de pescar trencaven el llarg reflexe del sol just abans de caure sobre el mar. Una sombra que feia el moment encara més idíl·lic i romàntic. Inclús els dos petits, entre cansats i espectadors voluntaris, han presenciat el moment amb admiració i calma. Una prova més que es van fent grans i que estan disfrutant del que veuen i viuen…