Malacca, Patrimoni Mundial de la Humanitat

Una setmana d’escala a Malàisia ens porta molt bons records. L’opció més econòmica per anar de Lombok o Bali cap a Hanoi era passant per Kuala Lumpur. 3 dies a la capital de Malàisia ens fa reviure sensacions passades de fa mes d’un mes. Aprofitem per passar tot un dia a un parc d’atraccions com a premi als nostres dos petits viatgers, passejar pel voltant de les torres bessones Petronas, fer classes als nostres fills a les zones comuns del nostre Youth Hostel, passejar amb barqueta de pedals per un llac popular de la ciutat, i fer una mica de ciment per algun centre comercial de KL (Kuala Lumpur).La ciutat ens atrau molt, i realment és un exemple clar de l’evolució creixent d’Àsia, del seu poder actual i del seu futur prosper (com a mínim a curt termini), sense deixar de banda contrastos únics que no deixen de captivar-nos. A les 00:00 h de la nit, tot baixant a buscar una cervesa per refrescar-nos, em trobo un container 40 ” HQ amb una vintena de persones descarregant a mà voluminoses caixes al mig del carrer per descarregar-les al petit i atapeit magatzem d’un distribuïdor indi de begudes i cigarretes situat just al davant del nostre allotjament. Al estar situat entre Little India i Chinatown trobem una barreja de cultures, vestits, olors, menjars, ofrenes i tradicions molt diferents. Mentrestant el metro et passa per sobre tapant la torre de telecomunicacions i les twin towers il·luminades al fons. L’habitació ens surt molt barata, després d’un malentès amb el cap de manteniment que es pensava que demanàvem uns llençols enlloc d’un matalàs extra, tot esperant que algú de nosaltres 4 dormís al terra de l’habitació.Llarga discusió però al final aconseguim un preu d’habitació doble amb un matalàs al terra i esmorzar buffet pels 4. Això sí, més “apretats” que en una granja de pollastres. Aquesta negociació, ens permet seguir amb el nostre pressupost ajustat, entre uns 75€ o 80€ pels 4 (o sigui menys de 20€ per persona al dia, comptant-ho tot: dormir, àpats, transport, beures i totes les activitats que fem i sortides que fem.Els darrers 4 dies a Malàisia els destinem a visitar Malacca, ciutat patrimoni de la Humanitat. Segurament el port antic més important del sud-est asiàtic durant el s.XV, s.XVI i s.XVII, on evidentment el Vasco de Gama no va passar de llarg, i hi va voler posar la grapa. El procés colonitzador dels europeus per tot el món (sobretot dels espanyols, portuguesos, francesos, anglesos i holandesos) va ser al·lucinant i va fer canviar la vida, la cultura i la història de bona part del món.Tampoc em vull convertir ara amb el Che Guevara, però aquells temps estaven marcats per conquestes massives amb matances brutals sobre poblacions autòctones amb la seva vida i cultura. Encara avui en dia hi ha territoris molt marcats per aquests segles de colonització. Malàisia forma part dels països de la Commonwealth, sobretot per la seva darrera submissió a Gran Bretanya, aconseguint la llibertat i independència (Merdeka) al 1957. Malacca és un reflexe total de les diferents etapes de la història de Malàisia. Inclús podem veure una resta de la fortalesa del s. XV de l’època dels sultans, anterior a les posteriors apareixences dels països colonitzadors (Portugal, Holanda i Anglaterra). Déu ni do, quin rotllo d’història tu…Ens llevem tranquil·lament a la nostra Guest House situada en una urbanització tranquil·la just al costat del centre. L’Abril m’ensenya el seu vestidet que es va comprar a Lovina (Bali) mentres espera una cara d’admiració o algun “piropo” del seu papa. Mentrestant, el Bernat baixa ja espitós fent alguna clau de Karate o imitant a l’Spiderman. Ens agafem un segon dia assolellat a Melaka (o Malacca) amb la intenció de descobrir petits raconets desconeguts per un primer dia destinat a visitar majoritàriament els principals punts i edificis turístics de la ciutat.Finalment, els xinesos es van apropiar del centre històric de la ciutat, format majoritàriament per cases colonials del s.XVIII, situades en carrers estrets i sense voreres enmig d’un trànsit intens i caòtic. Us podeu imaginar el barri gòtic de Barcelona, o el Born passant-hi cotxes i motos contínuament?? Això és Àsia… Tot i això, Malàisia està ja molt desenvolupada i només cal passejar-se per qualsevol carrer perquè un s’adoni de l’evolució del país (evidentment amb molt per millorar és clar…). Malacca’s Chinatown està farcit de botigues modernes i antigues, amb restaurants populars, pubs internacionals, galeries d’art i una selecció de cafès d’una bellesa extraodinària. Bona part del dia ens hem inspirat en aquestes precioses cafeteries-obres d’art situades en aquests edificis històrics del centre de Melaka.Hem començat amb el nostre esmorzar, inclòs amb el preu de l’habitació, al “Cafe 1511”, situat en una casa colonial encara en fase de rehabilitació, i amb un encant històric únic. Mentres acabem de menjar, veiem el suposat propietari xinès, i probablement amo i senyor d’1/4 de la Chinatown, entrant a l’edifici tot “trajat” amb el cap d’obra per analitzar i supervisar els treballs de reforma. Només sortir, i just uns 20 metres més endavant, un petit cartell anunciant begudes enmig d’un munt de quadres amb pintures, ens delata un dels cafès més bonics de la ciutat, “Baboon House”.A l’interior, dos patis rústics i sobris, amb les parets mal acabades i pintades, quadres penjats de forma desordenada, mobiliari antic, detalls bàsics i sobris en parets llargues i fosques. A dalt dels patis, un cel descobert ens dóna la llum suficient per llegir unes quantes revistes de National Geographic, i poder observar detingudament l’àtic de fusta amb relleus de figures asiàtiques caminant per entorns rurals… Un autèntic paradís per l’amant de la lectura, o per qui busca moments de reflexió i tranquil·litat, o per qui vol establir una conversa pausada i calmada en un entorn especial. Encara que sembli impossible ho hem pogut degustar bastant, tot i tenir dos bitxets al nostre voltant. Unes peixeres amb multitud de peixets vermells a dins, uns treballs de dibuix i alguns jocs autopromoguts per ells ens han permès poder assaborir d’un silenci celestial. Els carrers de Chinatown són una agradable sorpresa per l’amant d’aquests temples de trobada. Una altra tasca tenia la cafetera dins d’una furgoneta aparcada just al mig del bar, un altre amb una olor intensa de cafè compartia la zona de taules amb la venda de mobiliari antic. Finalment, i després de perdre’ns metres enllà per un carrer ja més tranquil decidim fer un “paron” per dinar al “Kafe Voyage Traveller’s Lounge & Enterprise”, un altre exemple d’aquestes estances agradables que et fan de l’austeritat un autèntic descans. Música suau i lenta acompanya les tímides converses de les taules, mentres els nens es distreuen amb uns jocs curiosos de peces irregulars.La passejada en barca, després de descobrir l’interior de la rèplica del vaixell de Vasco de Gama (altrament dit “Barco Pirata” pel Bernat), ens permet veure un voltant del riu amb molt de color, graffittis amb gust decorant la part posterior de vivendes i zones de copes que de ben segur es converteixen en una zona activa ja de nit.Pel camí cap a la comuna xinesa amb restaurants varis situats en una cruïlla propera a la Guest House, ens trobem una llarga processor taoista xinesa passejant pels carrers del centre amb carrosses i figures de dracs. Posteriorment, un soroll estrident i continu ens mostra el camí cap a una cerimònia familiar d’un enterrament en uns baixos d’un local del Jonker Street. Mentrestant, l’Abril repartint uns fulletons d’un centre de massatge i de la ciutat que hem trobat a l’oficina de turisme. Feia molt riure… ella soleta caminant i repartint propaganda a totes les dones que veia pel carrer. Tenim el Marketing ven encarat!!La conversa “friki” del dia ha sigut amb la típica parella que et trobes normalment sortint de Santpedor camí de Callús, un jove iranià artista amb una guapíssima noia koreana. Just abans de marxar de la Baboon House (després de prendre’m el meu primer cafè després de 2 mesos i mig, a part del cafè més car del món extret dels excrements de Luwat a Bali), espontàniament comencem una conversa interessantíssima amb un noi del nord d’Iran que estava pintant quadres just a l’entrada. Ell m’explica els seus pensaments i idees que en molts casos eren tabú pels locals durant el nostre viatge a Iran, farà ja uns 7 ó 8 anys. Una xerrada dinàmica, divertida que em fa recordar aquell viatge tan interessant. Al costat la Karina xerrant i xerrant amb la cambrera, originària de Seoul i nòvia del jove artista. O l’encant de la galeria d’art, o la nostra proximitat causada per la presència dels nostres dos petits bitxets, o l’escalfor del seu jove enamorament, provoca que ens manifestin invididualment els seus desitjos en un futur proper. Mentres la noia li comenta a la Karina la seva intenció d’establir-se a Seoul per començar a fer una família, el noi em manifesta la seva voluntat de viatjar en cavall durant un any des de l’Iran a la Xina.

Els comentaris estan tancats.