Missió fallida.

IMG_0869Comencem a enfilar el clar caminet marcat amb pedretes direcció a la “Cascada de Latas”. Una camioneta que hem parat pel camí ens ha portat ben bé a l’accés de la caminada després de vint minuts mig asseguts al darrera totalment descobert del Pick Up (una dels avantatges d’aquests països és que pots seure darrera al descobert). Una passejada agradable enmig de la selva, al llarg d’una riera que va salvant tot d’obstacles naturals. Res comparat amb la caminada per la selva primària i secundària de feia un parell de dies però també molt interessant, tranquil i igualment encantador. Equipats ja amb el dinar, els banyadors, els cangurs, aigua, … tot llest. 8_EQUADOR (149)Un cop a la primera zona de bany fàcil, no ho podem resistir i ens tirem ja dins l’aigua fresqueta que rellisca suaument sobre les llargues i planes roques. És dissabte, i la presència de “domingueros” de Quito o Riobamba es fa present arreu on anem. El dia abans, en una passejada molt interessant a un poble proper on hi havia un dels arbres més grans de la zona, ja veiem com les “rancheras” es feiencada cop més presents, amb tots els integrants de la família repartits per dins de la cabina i també per fora assentats al darrera del cotxe. Un entorn però, en general, format per cases de fusta precàries, on la gent comença a tenir tot just ara uns primers i mínims serveis més enllà de la subsistència.8_EQUADOR (151) Mentres anem jugant, tot tirant un pal pel llarg tobogan d’aigua provocat pel desnivell de la pedra natural, comencen a caure les primeres gotes d’aigua. Treiem unes patatetes per amenitzar aquest moment tan divertit, tot esperant el picnic a base de fruita i dels típics “bollos” equatorians. Les gotes es van fent grosses, mentres comencen a sortir unes ràfegues de vent amagades fins ara a no sé on. Decidim abandonar la zona del riu ja que aconsellen evitar-ho per les ràpides crescudes de cabal. Els dubtes comencen a sortir… Seguim cap a la següent cascada o tornem… 8_EQUADOR (154)Vaja, sembla que tornarem perquè amb aquest xaparron… Ens vestim o seguim amb el banyador? És clar, és la selva (amb tots els seus bitxos) i anar caminant despullat o descalç… Però si no ens mullarem tota la roba que tenim… La pluja ja es fa totalment present de forma intensa mentres ens anem posant peces de roba sense ordre ni criteri. El número de peus ja es multiplica… Primer intentes ajudar a l’Abril amb les malles i amb els seus mitjons mentres el compte enrera es va escurçant i la pluja intensificant. 8_EQUADOR (164)El Bernat, que fa una setmana que se sap cordar les sabates (això sí, amb un temps rècord de 10 minuts) encara li he de descordar el nus de la darrera vegada… Tot sembla fer-se etern… Mig rient i mig amb ganes de cobrir-nos del vent i de la pluja,sobretot per l’Abril a qui no li fa gens de gràcia la situació. Tot es va empapant a mesura que el xàfec es fa totalment present. Vaja “xaparron”!!! El vent segueix bufant i l’aigua va baixant ja per arreu. No tenim temps ni de treure els cangurs, plegar la roba o posar-nos finalment les sabates. De fet, no sé ni què ens acabem posant… En aquests moments veiem que el millor per a l’activitat era haver llogat unes botes (“catiusques” a la berguedana), anar amb banyador i el cangur. 8_EQUADOR (155)Una combinació explosiva dificilment previsible. Bé, el resultat d’anar tan ben equipats, com havia fardat en un principi, és totalment nefast. Missió fallida. L’Abril ja comença a dir que té fred i a rondinar mentres anem baixant per les relliscoses pedres enmig d’un camí convertit en un nou riu improvitzat. La passejada agradable, turística i preparada es converteix en un camí ple de fang i de paranys pels peuets de l’Abril, una inundació natural d’un camí enmig de la selva. Una senzilla anècdota més de viure i de fer activitats amb nens petits intentant salvar-nos d’alguns possibles constipats… 8_EQUADOR (152)Aquest cop, preparats fins a la mèdul·la, amb una bossa carregada més que mai, inclús amb un menda lluint-se davant de la Karina només al sortir de l’Hostal després d’omplir fins dalt un equipatge aparentment amb més material del necessari. Amb tot, amb completament tot, i amb res , res de res… completament un “fiasco”. Tornant amb la cua entre cames amb un bus que apareix com un àngel sense ales direcció al nostre hostal i tots 4 empapats i xops de dalt a baix! Això sí, una dutxa d’aigua ben calenta ens espera a l’arribar.8_EQUADOR (160)
Ara, a les 21:00 h , estirat al llit tot intentant que els nens s’adormin definitivament. Intentant anar a una hora correcte per demà llevar-nos a les 6:00 del matí i anar amb canoa de rem per unes llagunes que hi ha a les afores de Misahuallí, just abans d’agafar el bus d’unes 4 o 5 hores que ens ha de portar a Papallacta. Tot perfecte si no fos pel “pavo” que haurieu de sentir amb una veu més estrident que la del Steve Urkel, i amb la música Reggaeton corresponent per sobre els 10.000 decibels, que es preveu ser l’autèntica amanitzadora nocturna d’aquest casament que ens tenia ben distrets feia just una horeta a la petita església del poble.8_EQUADOR (163) Ara, amb la nostra tranquil·leta habitació de les darreres 3 nits, just sota, sota (totalment a sota) d’una muntanyeta amb el casal de festes del poble. Joder amb el pavo!!! Collons, amb la música i els seus bafles ja en tindríem prou… Viva los novios!!! Viva la fiesta!!! Viva Equadorrrrrrrrrr!!!!!

Els comentaris estan tancats.