Avui no me n’he pogut estar i he volgut tornar a arribar a la zona on ahir no vam poder veure cap tauró, i on normalment hi freqüenten. Per sort està just al final de la cala, després d’endinsar-te uns 300 metres per la zona de pedres. La nostra platja és un immens coral que només pel matí s’hi pot entrar nedant, ja que per la tarda, la marea baixa i es fa impossible sortir sense topar amb qualsevol de les immenses pedres marines. Després de superar una part inicial difícil on es barreja l’arena fina amb la corrent d’aigua, sempre esperant de no xocar amb cap pedra que sobresurti cap a la superfície, arribes a la zona estelar on gaudeixes d’un submón ocult, immens i preciós. El lloc et convida a nedar lentament amb multitud de peixos diferents pel teu voltant. Els colors es multipliquen gràcies a la gran varietat d’amfibis, de vegetació marina i inclús dels mateixos corals que no paren de sorprendre’t. I de sobte, un petit tauró s’acosta onejant el seu cos i movent-se elegantment pel fons marí. Als pocs metres de distància un altre tauró es fa visible. Es fa inevitable recordar aquelles pel·lícules on aquest animal és l’imparable assassí i depredador marí que tots els humans volen evitar. T’hi acostes amb precaució tot i que tothom t’assegura que són completament inofensius. El moviment suau i a la vegada agressiu els fa imponents i dominadors. Increïble!!! Una nova sortida amb cayac i fins i tot l’Abril vol fer una volteta. Al capvespre, aprofitem la marea baixa i la sorra dura per fer classes a la platja. Una immensa capa d’arena fina humida ens permet gaudir d’una pissarra natural immensa per fer les classes de matemàtiques pel Bernat i uns quants dibuixos i lletres per l’Abril. A l’hora del pati es presenten uns nens habitants de l’illa per jugar bojament amb els nostres fills.Tot comença amb una sardana dolça o fent creps amb la sorra de la platja, i acaba amb amb persecucions descontrolades, cavalls amb tres genets i “cates de karate”. Els vespres al costat d’aquestes platges són genials, tranquils, relaxants, on només el soroll de les onades i els “guirigalls” dels nens interrompreixen el silenci de l’horitzó. Després de sopar, Karaoke!!! És el símbol de la festa per excel·lència dels asiàtics. Amaguen la seva vergonya, treuen tota la seva energia, tot el seu “furor”, la seva alegria, el seu atreviment, el seu “desparpajo”, … donant com a resultat una festa esbojarrada al voltant d’un parell de micròfons i d’una pantalla gegant. Els vídeos continuen sent els mateixos que veiem en els anys 80, aquells “cutres” i falsos. Aquells que als models els devien pagar només el dinar (i només una hamburguesa, sense ceba és clar). Enmig d’aquest guirigall de desenfrè, l’Abril i el Bernat decideixen acompanyar-me a veure l’espectacle, ja que dormir enmig d’aquella tempesta de galls era impossible, sobretot tenint en compte que els immensos altaveus estaven de cara a la nostra habitació. Just al punt alt de la festa, quan tothom decideix aixecar-se de les cadires per ballar la cançó estrella de la nit, l’animador decideix demanar al Bernat per ballar amb ell. Després de la negativa del peque, l’Abril comença a aixecar els braços com a mostra de la seva voluntat a ser partícep de la festa, aconseguint en 5 segons ser la protagonista del ball amb el seu somriure per sota el  nas i “su movimiento sexy”. Quin “descaro” la petita!!!