Li dono la mà, aquella mà tan petitona i tan dolça. Me l’agafa fort, senyal d’una estima i “carinyo” que no m’agradaria perdre mai. Em quedo fixament mirant-lo mentres ell té la vista perduda en un horitzó especial. La baixada en bus està sent d’allò més agradable. Contràriament al què estem acostumats, el trajecte es va fent amb un nivell de relaxació inusual. Amb un autobús rarament buit i amb uns nens més que tranquils. L’entremaliada Abril encarant una dormideta ben “espaxorrada” ocupant dos seients, arrepenjant el seu caparró a la falda de la seva mare que observa un paisatge totalment singular. El dia es va fent fosc, amb el Bernat escoltem les cançons gravades en el fantàstic mini mp3 que li va regalar el Jordi,gran regal!. Curva rera curva anem baixant del preciós poble de Marsella, envoltat de plantacions de cafè i plataners. Seguim donant-nos la mà mentres comença a sonar “Paradise” de Cold Play. Ens mirem als ulls amb complicitat i seguim mirant a l’exterior entre valls pronunciades en un extens cultiu cafeter que conjuntament amb els núvols i l’hora del capvespre donen aquest color verd fosc tan entranyable i tan místic al mateix temps. Continuem donant-nos la mà mentres acabem d’escoltar aquesta preciosa cançó i mentres un nou dia es va quedant enrera. Un dia per la zona cafetera que tant esperàvem conèixer. Un dia molt complet en un poble, Marsella, que ja ens va introduint en aquesta geografia tan irregular i amb plantes de cafè que arriben pràcticament fins a les precioses cafeteries de la capital Pereira, on finalment sí, aquest cop sí, pots degustar un CAFÈ DE PRIMERA CLASSE. Els carrers de Marsella són tranquils i plens de vida al mateix temps. Coincidim amb la sortida de l’escola dels nens i ràpidament ja comencen les rialles amb els nostres dos “monitos” (tal i com els colombians anomenen “rossos”). L’Abril ja comença a riure per sota el nas i a fer algunes mirades i moviments per tal de cridar l’atenció davant tants gens infantils masculins. El Bernat ja comença a riure novament a “carcajada” amb algun dels innocents i preciosos nens del poble. Els colors pastels dels carrers del centre, sobretot amb els pòrtics i portals de fusta, i els seus peculiars fanals donen un toc especial a aquesta localitat. Just a l’extrem sud de la plaça es troba l’autèntica joia de Marsella, un centre cultural de tres plantes que agrupa a joves i grans entre una àmplia oferta d’activitats artístiques. Un edifici originàriament de fa uns 100 anys aproximadament, creat per a encabir una escola femenina, per tal que les nenes del poble també disposessin del mateix dret d’ésser educades que els seus companys de sexe contrari. Convertit al pas del temps en aquest espai d’estudi, de pràctica i d’oci cultural que agrupa a tants i tants nens amb multitud d’hores lliures. 100 metres més avall un Jardí Botànic preciós amb enginys tipus “Museu de la Ciència”, aconseguint una fusió científico-natural digna de passejar-s’hi i de disfrutar-lo amb els nens.
– Mireu papes que ens hem passejat pel món! i aquest telèfon que dieu no l’havíem vist enlloc!!!! Això és al·lucinant!!! Ens sentim perfectament i estem molt lluny!!! – Exclama la petitona just després de comprovar que podíem parlar a molta distància (entre palmeres reals, bambús, maraques, orquídies, …) gràcies a la instal·lació de dues estructures circulars cóncaves (tipus antena) encarades en dos extrems oposats de la muntanya.
Un passeig que manté als nens amb els 5 sentits totalment desperts i en plena motivació, i als pares amb un punt de relax creatiu que es posa molt bé, oblidant-nos d’haver d’inventar els continus jocs necessaris per estimular als petits en tota passejadeta o caminadeta o caminada.