Tot i les adverses prediccions metereològiques que auguraven uns dies de tempesta, finalment hem pogut gaudir d’un parell de dies al Phong Nha-Ke Bang, Parc Nacional Patrimoni de la Humanitat. Vietnam és tan llarg que té tres climes de pluges diferents repartits pel seu territori. Ara, per exemple, és època de pluges pel centre (on ens trobem en quests moments). Son Trach, la població més propera al parc, disposa d’una mitja dotzena d’hotels senzills i d’alguns restaurants. Tot i el cartell que pot presumir a l’entrada del poble com a membre de la llista gloriosa de la Unesco, els seus habitants viuen i conviuen com si el turista estranger fós invisible. Apart dels propis cartells dels Hotels i dels 4 senzills modestos restaurants, la resta és d’un perfil molt autèntic i local. Només hem pogut trobar un parell de persones en tot el poble, i recordo que teòricament és una població enclavada en una zona potencialment molt turística, que “xapurregen” l’anglès. Ens trobem en situacions realment molt còmiques com:
– Vas a 2 restaurants diferents i veus exactament la mateixa carta,aixo si la troben perque els costa prou de trobar! Reflexe que els és igual copiar els uns dels altres, i la falta de ganes en diferenciar-se de la resta.
– No hi ha taxis al poble, ni cotxes oficials de trasllat de turistes. Per exemple, per fer la sortida d’avui, vaig buscar un dels pocs cotxes del poble perquè ens pogués portar per diferents llocs del parc nacional. Amb mímica i gràcies a l’apartat de llengua vietnamita de la guia “Lonely Planet”, ens vam poder entendre per dir-los la ruta que voliem fer l’endema.Avui, el senyor no s’ha presentat, encara que ha costat poquíssim trobar-ne un altre amb ganes de portar a la família catalana durant més de 6 hores en un parell de “highlights” de la zona. Tot (cotxe, conductor i gasolina) per 23 euros. És increïble, sobretot tenint en compte que aquí la gasolina va gairebé a 1 euro. Si comptes bé els 100 kilòmetres fets amb un tot terreny no entenem com els hi surten els números…
– Entres a restaurants i o no tenen cartes o no saben parlar absolutament res en anglès,ni una paraula vull dir.En un d’ells he preferit entrar a la cuina i decidir el mejar que volíem, tot i que ben poca cosa hi havia, “insitu”.
– Perruqueria amb rates pel sostre. Podem dir que vam llogar el saló de bellesa del poble per nosaltres per uns 5,5 euros. Tallat pel Bernat i pel papa, rentat i estirat en planxa per la Karina i manicura i pedicura per la petita de la casa que com sempre amb el seu somriure s’emporta la millor part. Mentrestant, una familia de rates passejant pel sostre de porexpan. És increïble com hi poden haver tantes rates pel món. Avui mateix m’ha semblat veure una llebre-rata sortint d’una casa tot ben satisfeta i saltant d’alegria. És un poble amb un parc nacional situat al centre nord del país, un pèl apartat de les rutes preferides pels grans tour-operadors. Tampoc hem vist viatgers independents, fet que ens sorpren per l’atractiu de la zona. De tant en tant, apareixen petits grups turístics amb furgoneta provinents de Dong Hoi (capital de la província), encara que de forma comptada.La zona és molt maca, i és novament un paratge natural format per grans formacions rocoses que s’enfilen sobre valls planes amb plantacions d’arròs i rius. En aquesta ocasió, diferenciant-ho de Tam Coc (Ninh Binh, Vietnam), és una zona més boscosa i selvàtica amb una gran extensió de muntanyes, algunes d’elles ja més altes, creant un atractiu natural imponent i de grans magnituds. Durant la visita d’avui hem vist una de les coves més grans del món, “The Paradise Cave”, amagada a la part superior d’una d’aquestes muntanyes del parc, accessible després d’una caminadeta molt agradable. Una cova de 31 kilòmetres de llarg, representant la cova seca més gran del món, on s’accedeix per una petita entrada donant pas a una autèntica primera sala imponent i de gran profunditat. Ja dins la cova, i durant el recorregut transitable, el Bernat ha fet de policia, demanant en anglès un “password” a cada turista que passava per poder seguir endavant; un servidor convencent a una guia vietnamita que no crides amb el seu megàfon per dins la cova fins que li he fet parar; i l’Abril sol·licitant un lavabo inexistent de forma urgent. Coses de viatjar amb nens… A la tarda passejada per una zona habilitada pel visitant dins la imponent selva, amb el grau de dificultat just i perfecte pel nostre ritme familiar. Ens quedem amb el verd-blau turquesa de l’aigua del riu, insòlit pels nostre ulls i fruit de la barreja de l’aigua natural del parc i dels sediments que genera. Ja que finalment ens vam poder fer entendre amb el personal del restaurant d’ahir, hem decidit tornar a sopar al mateix lloc. Després d’uns quants intents fallits per variar de menjar (entre el què no tenien i el què no volien fer i el què era car…), decidim repetir el simple plat de vedella i la sopa amb noodles d’ahir. Entre les converses absurdes catalano-vietnamites d’avui i amb l’ajuda del resumit apartat “Frases útils en vietnamita de la Lonely Planet”, voldria destacar la cara que han fet quan els hi he demanat: “Poden trucar a la Policia si us plau !!?”