Avui el vent estava bufant amb una certa força a la part oest de l’illa. Dia perfecte per anar a la part est i disfrutar d’una de les platges més boniques de Phu Quoc, Sao Beach. Una platja de sorra fina, fina, fina i blanca, blanca, blanca. Una sorra que sona al trepitjar-la i que engull lentament les suaus onades del mar calmat i preciós que l’envolta. Palmeres a tocar la sorra ambienten un entorn de pel·lícula amb una selva frondosa, mentres l’aigua reflexa tonalitats verdes i blaves. Un cop a dins una extensa zona d’aigua calenteta i poc profunda envolta la llarga cala amb forma de mitja lluna. El dia es fa curt en un entorn tan bonic amb un cel totalment obert i amb un sol que brilla sobre les blanques i vermelles espatlles dels quatre turistes en busca del paradís tropical. L’Abril, per la seva banda, buscant contínuament l’Anna per jugar com mai dins i fora l’aigua. El Bernat, a estones, compartint rialles amb elles o intentant-les impressionar amb els seus múscols blancs i infantils. En altres moment netejant les algues de la platja amb una escombra de ferro, fent un pols amb un noi negre “caxíssim” (de pel·lícula!!), construint una gran zona emmurallada amb la sorra, nedant simulant un tauró, pujant a sobre d’una excavadora que s’ha plantat per uns moments en l’epicentre de les 4 amaques del restaurant, o fent Kayak pels voltants de la platja amb el seu pare. Un Kayak que ens ha fet recordar la preciosa passejada que també vam fer a l’illa de Kapas (Malàisia), i que ens ha permès veure a un parell de monos “macacos” saltadors entre els arbres, uns corals bastant deteriorats i coincidir amb uns quants barcos pescadors que tornaven cap a casa després d’un dia de feina intens a alta mar. Com a contrapartida a aquest paradís tropical, hi seguim trobant el bàsic nivell de vida dels locals. Mentres uns quants van gaudint de l’entrada de divises (sobretot de russos que no necessiten visat per entrar a Vietnam), encara en trobem molts aliens a aquest nou “Business” ric i prosper. Molta gent encara viu en cabanyes al costat del mar esperant la collita marina del dia. Aldees de pescadors humils que lluiten diàriament per guanyar poc més del necessari per viure. Pel camí, una infraestructura precària apunt de ser millorada per encabir als nous milers i milers de turistes que han d’aterrar en el nou aeroport apunt d’estrenar i dormir en un del centenar de nous complexes que estan apunt d’inaugurar. De totes maneres, moltes famílies estan creixent econòmicament amb nous comerços orientats la turisme (restaurants, agències de viatge, hotels familiars com el què estem nosaltres, …). A més, els preus que es mouen dins l’illa són molt superiors als de la resta del país, fet que poden tenir una via d’estalvi ja més factible. Àsia és així, i està ple de contrastos i en constant creixement i inclús l’illa tropical de Phu Quoc no n’és una excepció (desgraciadament, Vietnam encara parteix de massa avall).Per cert, per si no n’hagués tingut prou a la illa de Sibu, m’han tornat a acribillar les “sandflies” (mosques petites de sorra). Finalment hem descobert que actuen directament quan estàs en contacte amb la sorra (normalment fina i blanca i aigues calentetes). M’han atacat mentres m’he estirat “rotllo nàufrag” per uns instants buscant el moment Nirvana. Per sort, en aquesta ocasió, només he sigut jo (ningú més ha pillat) i me n’he sortit prou bé (només unes 50 picades entre esquena i cames). Això de les platges paradisíaques i salvatges tropicals té aquestes coses… Si algú es pregunta i per què als altres no els han pillat els petits insectes voladors… doncs, ells s’assentaven a on tocava, a sobre les amaques. I per sopar hem compartit les centenars de tallarines que hem recollit al matí de la fina sorra de la platja de davant del nostre hotel, en un sopar amb els nostres companys danesos, quina millor manera per acabar el dia. Unes tallarines descobertes pel Bernat i l’Abril després de remanar i remanar la sorra mentres jugaven. Un cop trobat el seu hàbitat, hem començat tots a fer gran la collita per poder tenir una bona tapa fresca per sopar.