Són molts els atractius que et pot oferir Quito, la capital d’aquest preciós país pendent d’autopromocionar-se per poder rebre una merescuda i massiva arribada de nous turistes estrangers. Quito, segurament amb un dels centres històrics colonials més bonics de sud-amèrica, amb carrers peatonals, places precioses, una col·lecció d’esglésies i catedrals, on un es pot quedar bocabadat durant hores observant els carregadíssims retaules barrocs, amb edificis colonials per arreu, monastirs com el de San Agustín del s.XVI on es va firmar la independència de Quito (uns o altres…) i que amb una decorada reforma han quedat com autèntiques obres d’art. Amb aquest centre preciós, mostra i petjada de la brutal presència espanyola per aquestes terres sudamericanes.Quito, a més, també dóna l’opció de gaudir de serveis ja més luxosos, concentrats majoritàriament en Shopping Malls de primer nivell amb l’oferta de les marques més punteres del mercat. Espais amb les millors cafeteries i restaurants, compartint moments amb la classe mitja alta d’un país totalment creixent,però encara òbviament amb moltes mancances…
Quito, amb una oferta de museus per a conèixer la història del país, de les seves cultures o inclús de temes naturals, com és el cas del “Museo del Agua”, una obra arquitectònica sobredimensionada pel contingut propi del museu, exageradament dissenyada, recordant els gloriosos anys d’una Espanya en ple creixement. Quito, amb un minicomplexe creat pel pas de l’Equador, un espai definit com “La mitad del Mundo”, perfecte per la visita familiar, on tothom es pot divertir col·locant-se amb un peu a cada hemisferi (una anècdota divertida pels nens i pels grans…). Quito, amb uns dies de sol que encara ens l’ha fet veure amb molt i molt més bons ulls que la veïna capital Lima. Quito, amb uns parcs preciosos per passejar i compartir moments amb la família. Quito, una ciutat atractiva amb un tret diferencial que la fa encara més especial i magnífica: el seu enclavament i el seu entorn natural. Una capital d’estat situada a uns 2.800 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Una ciutat envoltada de muntanyes i volcans. Quito, amb un teló de fons de 360º de primer nivell; que si el Cotopaxi de 5.897 m., que si el Antisana de 5.753, o el magnífic Pichincha de 4.790 m. situat just a l’esquena (com el Tibidabo a Barcelona), amb un car però impactant telefèric que permet situar-te ràpidament a uns 4.000 metres per poder realitzar excursions i caminades per recordar. Una activitat totalment natural, amb un contacte directe amb els alts “altiplanos” just abandonant el centre de la ciutat. Una autèntica sorpresa per disfrutar de l’alta muntanya i per posar-te a prova, veient la pròpia resistència d’un mateix amb l’alçada. El Bernat es decideix i m’acompanya a moure les cames tot pujant amunt, deixant la Karina i l’Abril al costat de la “posada con caballos”. Poc a poc, metres amunt per un clar i fàcil caminet que encara les roques de la part final del Pichincha. En un dia clar, claríssim que es va ennuvolant com gairebé qualsevol tarda en el Pirineu. 4.100, 4.200, 4.300, 4.400 metres. Ens marquem un tope, just abans de començar la zona ja més empinada. Allà trobem a un turista local amb un guia pujant amb cavall quan ens informen de la nostra alçada per sobre els 4.400 metres. Un Bernat valent i decidit que no accepta l’ajuda en el darrer “repechón”, tot just abans d’arribar a la nostra predefinida “meta”. Al nostre voltant, la baixa vegetació d’alta muntanya ja predomina sobre la cada cop més accidentada geografia. Rodejats per una banda d’una pronunciada vall amb altes muntanyes protagonistes, i per l’altra d’unes més suaus i allargades valls que encaren una ciutat perduda en el llunyà horitzó, mostrant més que mai els seus barris suburbials de l’allargada metròpolis. Un bon exercici per a uns pulmons que castiguen a uns bessons que noten més que mai les empinades pujadetes. Un esforç que la natura sempre et recompensa amb aire fresc, bons paissatges i una bona gana, excel·lent per a uns hot dogs del parc d’atraccions estratègicament situat als peus del telefèric. Un parc molt més car que els de Vietnam però amb unes ofertes especials que permeten que els nostres nens disfrutin d’uns quants minuts sota un pressupost marcat i predeterminat. De fet, després d’estudiar, dialogar i analitzar el preu-durada-qualitat de cada atracció, aconsegueixen rentabilitzar al màxim els 2 euros per cap i jugar conjuntament de forma desenfrenada.