Una zona diferent, un altre país dins d’aquesta gran natura verda i rica que forma Sri Lanka. Només entrar al Parc Natural ja t’adones que alguna cosa especial hi ha entre aquests grans arbres, estanys, arbustos i camins enfangats. Yala National Park és un exemple de la vida salvatge animal, un espai protegit per assegurar la continuïtat d’espècies tan i tan perseguides. L’espectacle animal comença. Una guineu després de caçar un conillet és l’aperitiu d’aquest Safari asiàtic amb família. Els 12 ulls no paren de donar voltes per intentar ser el primer en veure un nou animaló i poder-lo presentar a la resta de la família. Ocells de tot tipus ens donaven una benvinguda amb un sol radiant d’un diumenge amb famílies singaleses apunt per disfrutar d’un dia vibrant en el bosc salvatge del sud de la illa. Búfals estirats banyant-se en tolls d’aigua mentres uns ocells devoren el miler d’insectes del seu voltant. Tot d’una, el conductor del nostre 4×4 para el vehicle i tira enrera a la recerca d’algun ésser viu invisible per a la família catalana. Uns moviments suaus i lents movent les branques d’uns arbustos atapeïts són el preludi de la troballa del dia. Una família d’elefants digerint part dels seus kilos i kilos de menjar necessaris per satisfer la seva gran gana diària. Primer un elefant imponent, després dos de més petits seguint les passes de la mare, de la gran mare (mai millor dit). La nostra presència tranquil·la i silenciosa sembla passar inadvertida en un principi. Al cap d’uns minuts, un cop ja identificats, semblem amenitzar un àpat frondós i suculent. Els sogres ben distrets al veure com aquests animals salvatges, minut a minut, s’acosten cap al nostre vehicle. El Bernat no pot obrir més els ulls, mentres que l’Abril es pregunta on és el pare elefant… Resulta que els mascles van sols i només “vuelven por casa por Navidad” (és a dir quan busquen alguna cosa…). Aprop i més aprop… La meva sogra ja comença a tirar-se enrera i a dubtar de la pau d’aquestes bèsties tan grosses. “Oh!! però vols dir que no faran res…?”. Del silenci admirador anem passant cap a un silenci entre respectuós i temerós. La Karina i un servidor havíem vist “manades i manades” d’elefants en els nostres safaris a l’Àfrica, sobretot a Chobe National Park a Botswana, o a l’Etosha National Park del nord de Namíbia, però mai aquest animal en estat salvatge se’ns havien acostat tant i tant… De fet, la mare, la imponent mare (la mare que la va parir!!), se’ns posa finalment al davant del vehicle, amb una posició mostrant una actitud d’anàlisi envers al nostre vehicle i de prioritat sobre la nostra presència. El seu moviment plàcid i suau de la cua se substitueix per un moviment d’exploració d’una trompa gruixuda i ferma. De sobte, ens girem i veiem a una nova família elefantina acostant-se per participar amb aquesta festa sorpresa de final incert. Aquest cop una gran elefant amb un bebé seguint-la justa sota d’ella, protegit pel voluminós cos de la seva mare. Lentament, amb el seu moviment tranquil que els caracteritza, seguint un camí recte i directe cap a un cotxe carregat amb la família catalana. Finalment rodejats, amb tot d’elefants per tots els costats del nostre jeep obert per tot arreu, apunt per formar part d’un sandwich immens (en principi sempre m’havien dit que els elefants no eren carnívors…), o millor dit, d’un bon entrepà de pa amb tomàquet si tenim en compte els vermells braços de la meva sogra després d’un dia de safari amb un sol tropical radiant. M’aixeco per intentar gravar el moment quan la nova visitant em deixa anar un crit d’advertiment mentres protegeix a la seva cria. El conductor repeteix ara amb un to ja més sec i suau que no ens movem cap dels 6 i restem inmòvils. Les grans potes, amb les seves immenses ungles tornen a moure’s, el cap es gira encarant novament una casa plena d’arbres i matolls, les orelles tornen a doblar-se endavant i enrera com les mans d’un director de música clàssica i la cua donant novament voltes. Tornem a la calma i descans inicial, la mateixa que transmet tot elefant en llibertat. Cocodrils, búfals, iguanes, un tipus de mofetes, porcs senglars, gasel·les i altres antíl·lop, galls d’indis i ocells i més ocells… El protagonista i el més buscat de la pel·lícula, el lleopard, se’ns amaga al nostra pas. Què hi farem… No tenim mai sort amb els felins… L’entorn espectacular, amb aigua per arreu, abres que recorden la sabana africana, baixos arbustos que omplen les grans panxes dels elefants, … un paradís per contemplar a una vida salvatge en estat pur que tan ens agrada. Ja fora el parc, dins la població més propera, un altre paisatge verd Srilanquès torna a fer-se present. Plantacions d’arròs i d’altres vegetals, palmeres i palmeres, llacs naturals, un plaer continu i incansable per a un país que finalment ha retrobat una pau que omple d’actitud positiva a la seva població. Una població que ha hagut de conviure amb una guerra civil (com ha passat en molts països després d’un període de colonització) llarga i basada en atacs terroristes dels tigres tamils, perseguits per un poder singalès sense fre. Actualment, amb un nivell de vida molt superior al dels darrers països que hem visitat (com Myanmar o Cambodja) però encara amb un 20% de la població sota el llindar de la pobresa. Tot i això, bona part de la gent poden gaudir d’una vida agradable (tot i no poder ser comparada amb el nivell estàndar europeu), amb vivendes ja més acceptables, i inclús en molts casos, ben acabades i amb un encant especial. A les 07:30, ja amb el sol per sobre les palmeres, brillant amb força mentres els núvols de l’horitzó preveuen un nou dia amb pluja tropical. En un camí de terra estret entre un gran llac ple de diferents tipus d’aus i plantes de lotus per una banda, i llargues plantacions d’arròs entre palmeres per l’altra. La vida circulant amunt i avall, pares portant els seus nens a l’escola amb moto o bici o tuk-tuk, senyors amb els seus saris pedalant velles bicis, dones passejant amb un paraigua de doble funcionalitat, un senyor banyant-se amb sabó al costat de la resclosa, … Just abans d’un esmorzar amenitzat per una serp més llarga que el Bernat arrossegant-se pels jardins de la preciosa Guest House situada als vorals del llac.Ara, de camí llarg de tornada, 7 horetes dins d’una furgoneta. L’Abril s’estira buscant uns minuts de “nonetes” robats pel joc i carinyo dels avis d’aquests dies tan intensos. Mentrestant, el Bernat cantant unes cançons de manera apassionada, amb els ulls mig tancats i la cara amunt, tot un aspirant a la nova edició d’Operación Triunfo “Special Gangnam Style”, assegut entre els seus estimats avis amb qui ha jugat i fet infinitat de petons durant tots aquests dies.