Des d’un hostal de sal, construït purament de sal, escrivint unes línies mentres els meus peques comencen a dormir sobre els seus llits fets integrament de sal. Salats, salats… Ara de nit, el vent bufa fort, la planura de l’entorn facilita el camí per a un vent animat que xiuxiueja, i a vegades xiulant ja de manera forta, pel pas d’aquest bàsic però impressionant hostal de sal. Ens ha sigut inevitable pensar amb el Caravanserai on vam dormir als voltants de Yadz (Iran), en plena ruta de la seda. Aquí, en canvi, enmig d’un ex-mar convertit en un desert d’una immensa capa blanca de sal, en plena ruta d’un dels futurs escenaris d’una de les brillants etapes del Dakar sudamericà. El salar d’Uyuni, com no, un espai únic en el món! Una d’aquestes jornades del nostre viatge que segellen una identitat pròpia i totalment increïble. Un highlight mundial, una obra d’art natural de Champions League, un exemplar únic de bellesa extraordinària, un fill pròdig de la naturalesa, … Em quedaria curt, i no sabria expressar la gran esplandor que ofereix aquesta etapa reina del nostre tour pels andes. La capa blanca s’eternitza, reflexant les llunyanes muntanyes, o els diminuts 4×4 que voregen el salar, o les poques, sorprenents i fantàstiques illes que sobresurten pel camí. Un espai d’eterna tranquil·litat, on els escalats de blancs i blaus són els colors únics protagonistes.
Ens parem a mig camí, per fer fotos i per dinar obrint les portes del cotxe. No ho puc resistir i em poso a córrer i a córrer sense destí. Senzillament córrer i córrer, amb la càmara als dits, donant voltes en mi mateix, com quan em submergeixo dins d’aigües cristalines. Admirant un espai que brilla per la seva absència, que es magnifica senzillament per la seva immensa simplicitat. Els gairebé 4000 metres (i suposo que els meus anys, i amb la falta d’entrenament) no em deixen avançar gaire més. M’assento sobre la capa de sal, tanco els ulls i intento creure el què estic veient. El vent suau deixa de sonar per moments i el silenci absolut es fa el protagonista del moment. Els hexàgons i pentàgons formats per unes sorprenents línies de sal acaben de donar un toc especial en aquest singular espai. Els meus fills al darrera foradant la finíssima capa de salt per descobrir que estem flotant sobre un llac salat d’uns 4 ó 5 metres de profunditat. Ens busquem novament per fer fotos inversemblants, típiques en qualsevol reportatge fotogràfic d’aquesta zona, però divertides i divertidíssimes a no poder més. Les muntanyes del fons es camuflen amb un blau sorprenent, barreja de l’etern i blavíssim cel i de la blancura del sòl. Saltem, ens posem junts, obrim els braços, fem veure que som petits i grans, ens trepitgem, … Diós!!! I l’illa del peix!!! És sorprenent!!! Amb cactus gegants sobresortint en una terra volcànica situada enmig del mar sec i blanc salat. Una barreja sorprenent que acaba de dibuixar un quadre totalment surrealista, fent-te sentir totalment com si estiguessis en un altre món. Els minuts corren i corren, i aquest dia es fa més curt que mai. Por qué (com diria el Mourinho), por qué !!?? L’Abril novament encapçala el familiar grup català per pujar al capdamunt de la petita illeta i observar amb millor vista, un altre regal sensacional d’aquest viatge. Són d’aquests llocs que tothom te’n parla bé, però que quan hi ets, encara et sorpren desmesuradament. D’aquells entorns que és impossible que et decepcioni. D’aquells dies que no puc parlar ni del país, ni de la seva gent, ni de les seves precàries formes de vida, ni de les bones obres socials de l’Evo, … Avui toca sal, molta sal!!! Una sal natural de primer nivell!!! Un nou exemple que ens ofereix la naturalesa que ens deixa totalment bocabadats. El Salar d’Uyuni!!!