Cal aprofitar aquests dies de Resort amb piscines, platgeta, ping-pong, escacs, jocs infantils, … els nens són incansables les 12 hores que estan desperts. L’energia és molt superior a la sense plom 98 i les idees per nous jocs són inacabables. Papa, papa, papa, papa, … A mi també m’agrada l’activitat ja que està estirat en una tombona, com que se’m fa una mica llarg i feixuc el tema… El Bernat ja menja de tot. De fet ho vol provar tot. L’Abril també ja es va acostumant, encara que en el seu cas li costa un mica i es refugia en molts casos amb el comodí de la paraula “papa, PICA”.
La banyada d’avui al vespre al mar just quan la marea estava baixa ha sigut escandalosament única. El sol s’havia acabat de pondre després de poder veure una altra maquíssima posta de sol al costat d’una palmera torta just allà on començava la platja. El cel estava rosat i el mar del color preferit de la meva filla, el rosa. Era inevitable fer una foto a les dues princeses de casa. L’Abril de seguida s’hi posa bé per les fotos. Vaja paia !!! La imatge dins del mar era espectacular i relaxant a la vegada. De sobte, no he pogut evitar de girar-me i endinsar-me al mar, corrent metres i metres per la llarguíssima entrada plana que ens dóna aquesta platja. Ja gairebé de nit, potser a uns 300 metres de la platja dins del mar, paro de córrer i encara amb l’aigua només fins al melic, em poso de genolls tot observant tota la panoràmica, tant de dins del mar com de la bahia amb la selva com a decorat privilegiat. Quin moment!!! Quina pau!!! Quina solemnitat!!! Silenci… Decideixo al cap d’uns 5 minuts retirar-me quan el respecte em menja el relax. Vulguis o no, quan et banyes de nit i a tanta distància de la sorra…