Sen’s encara el rino…

IMG_0612De sobte silenci absolut. Alguna cosa a l’horitzó sembla moure’s lentament. Una forma cóncava, de color grisós, amagat darrera una filera d’arbres i enmig d’unes herbes altes, sense poder-se identificar de forma clara. El Jeep tira enrera per aconseguir una millor posició mentres tots els què ens trobem sobre del cotxe observem detingudament aquest immens animal selvàtic. Mica en mica, minut rera minut, veiem com es va acostant i va agafant una forma ja més reconeixible.IMG_0615La perspectiva d’ara és perfecte, divisem un volum immens, amb una pell grisa i seca, de forma robusta com una carcassa o armadura, amb unes orelles punxagudes i una banya central mig trencada. Se’ns va acostant i ara ja el tenim a menys de 10 metres. El guia del parc nacional canvia el to i agafa una posició més sèria dins del vehicle. Ordena als dos petitons a baixar del capó on estaven asseguts per veure-ho millor i entrar novament a la zona amb seients, per tal d’evitar algun ensurt en cas d’haver d’arrencar el cotxe de forma sobtada.El conductor es posa apunt…9_NEPAL (33) El rinoceront ens mira mentres camina lentament cap a nosaltres. El conductor agafa el volant del jeep i adverteix que els rinos són perillosos i que en algunes ocasions encaren als vehicles. De moment, segueixo a sobre del capó mentres els nens ja estan amb la Karina de forma més segura. La bèstia segueix avançant i ja es troba força aprop. Aquest cop ens adonem de la brutal dimensió d’aquest animal tan potent. Sense tenir temps de reacció, em trobo sobre del vehicle, sense saber on agafar-me i amb una càmara als dits amb ganes de gravar aquest moment tan especial. El nostre primer safari amb jeep per la selva, enmig de vegetació frondosa i densa vida animal, ens comença a mostrar la cara més salvatge.IMG_0610 El ferotge animal ens torna a mirar, aquest cop ja més fixament. Sen’s encara el rino i ens repta, deixant clar que som convidats a casa seva. El silenci inicial provocat per l’admiració vers a l’animal, es converteix al final en un silenci de respecte i prudència. Els com a mínim 3000 kg de rino es tornen a girar, ja al costat de la carretera, tot intimidant al personal. De sobte, sense temps de maniobra, la gran criatura reacciona ràpidament i de forma ferotge davant la nostra presència sobre la gran carrossa de ferro del vehicle, es planta en qüestió de mil·lèssimes de segon sobre la carretera. Una rapidesa que ens sorpren a tots, tant per a la tranquil·litat que ens havia demostrat fins ara, com per la veloç reacció d’un animal tan i tan gros.IMG_0600 Per sort, decideix seguir el seu camí, enmig de la selva, entre la densa vegetació, exhibint un cos fort i robust i amb unes dimensions intimidants. Uns moments d’incertesa que es trenquen amb els primers sospirs més grans i alguns somriure enmig d’algunes cares de circumstàncies. Anualment, sempre hi ha incidents amb rinoceronts del Parc Nacional de Chitwan amb conseqüències fatals, sobretot en els “jungle trekkings”, tranquils que no el farem,només farem el “elephant trekking”. Són animals que tot i ser vegetarians, s’intenten sobreposar a possibles enemics esporàdics.IMG_0576
Per sopar, res millor que compartir uns moments amb una família de “Champions League”. Una parella del centre de França amb els seus 3 fills (dues nenens de 9 i 12 anys i un nen de 14 anys) que estan visitant països del món combinant transport públic amb les seves bicicletes. Al·lucinant imaginar-se com van fer mig Perú, Bolívia i el nord de Xile totalment amb bicicleta. El pare amb la petita al darrera, la mare i el nen de 14 anys tibant a les pujades i la mitjana de 12 anys carregant també part de l’equipatge (sacs de dormir, tendes, …). Una experiència brutal d’un equip únic digne del Tour de França!!!. Bravo per la família FaureFive!!! http://faurefive.autour.du.monde.over-blog.com/ Algú es pot queixar quan agafem un bus de 10 hores???IMG_0585

Els comentaris estan tancats.