Un dia extra a Lovina. La nostra intenció a l’arribada d’aquesta localitat costera era pernoctar un parell de nits, però hi hem estat tan bé que al final n’hi haurem estat 5. La comoditat del petit i senzill hotel, la temperatura perfecte, el fet de trobar-nos-hi pràcticament sols i no sentir res més que les onades, la piscina, el somriure i l’amabilitat de tota la gent i l’ambient relaxat de la zona ha fet que els dies passessin i passessin sense deixar de fer la nostra activitat diària. El Bernat i l’Abril se senten còmodes quan dormim més de dues nits en un mateix lloc. Se senten encara més segurs i més familiars a l’entorn. Saluden a tot rostre conegut i inclús s’abracen als qui els mosten afecte, carinyo o simplement simpatia. La gent és molt maca. Es passen el dia al carrer conjuntament amb els quatre turistes, les barquetes i el seu bestiar. A vegades sembla que no hi hagi d’haver mar.La vida és molt rural, amb les gallines corrent per la sorra, els gossos estirats per tot arreu, gats passejant amunt i avall, porcs lligats als arbres, algunes vaques pasturant pels camps propers, i el mar esperant per subministrar-los el millor plat del dia. Ambient proper i tranquil, que crea una atmòsfera familiar i agradable pels nens.Avui el Bernat i l’Abril no han parat de jugar. Després de les sessions inicials del matí de lectura pel Bernat i de lletres i números per l’Abril, la piscina ha agafat el protagonisme. L’Abril es tira a l’aigua com un peix i quan hi ha una piscina s’hi recrea com ningú, ja que s’hi sent molt més còmode que al mar. El Bernat busca activitat i lluites inclús dins de l’aigua. No para. En el nostre cas, i crec que és bastant generalitzat, els jocs de nens i nenes no tenen res a veure. A la tarda hem fet l’activitat del dia aprofitant les aigües clares ja mar endins: Snorkeling sobre els corals del nord de l’illa. Només a uns 500 metres a l’interior del mar, el Bernat s’hi ha ben recreat i ha explorat com ningú la fauna i flora del subsòl marí. La immensitat del mar no li fa por i li permet gaudir amb un cert respecte del fons aquàtic. L’Abril, tot i ser molt més prudent, ha sigut el primer dia que ha volgut introduir el cap dins l’imponent aigua del mar per veure i compartir uns moments amb una multitud de peixets, quan ha tret el cap ha dit : “uau!!!”, “hi ha molts peixets!”, “n’hi ha un de lila!!”. Un cop sobre la barca, els dos “rubiales” es mouen amb una lleugeresa admirable i confirma la nostra dita que s’adapten més bé que els adults a tota nova experiència. El Bernat assentat amb els peus creuats al davant de l’estreta embarcació, guiant al nostre conductor i avisant quan varis grups de peixets sobresortien saltant per sobre l’aigua. L’Abril assentada de costat mirant-se les ungles dels peus o cantant alguna cançó.A l’arribada i durant la nostra “happy hour” de rigor amb el vinet econòmic que “sabe a gloria”, el Bernat i l’Abril jugant amb uns nens a policies i lladres corrent com desesperats per tota la platja. El Bernat, incansable, empaitant als seus col·legues amunt i avall, dreta i esquerra i rient a “carcajades”, mentres l’Abril es retira al cap de 3 corregudes per fer uns quants creps amb la sorra humida. 5 nits en un mateix lloc és molt agraït pels “peques” i a la vegada permet poder profunditzar més una zona tot observant com viuen els locals o senzillament mantenint converses amb gent relaxadament. Un cop fetes les activitats turístiques de rigor de la zona dels primers 2 ó 3 dies, la resta, tot i poder experimentar dies sensacionals i amb activitats diferents a les habituals, és més fàcil trobar-te amb altres situacions o moments més profunds dels normals que et trobes en qualsevol altre viatge que està més marcat pel temps. Es maco veure com passa el temps i oblidar-te del rellotge. Per exemple, quan ens van convidar a la cerimònia hindú a Ubud o la llarga conversa d’avui amb el propietari de l’hotel d’origen anglo-australià.Viatjar amb nens pel món és encantador, aprens amb ells i gràcies a ells, i revius experiències passades com a infant, i com a viatger. Contínuament vius moments amb ells amb molta més intensitat, tornant a descobrir el què un dia et va poder sorprendre, i sent a la vegada més sensible i més proper amb la gent local. Ens agrada tant contemplar un bonic paisatge com passar una estona agradable parlant amb la gent i mirant com viuen i passen les hores. El viatge i les activitats amb nens prenen més temps també per la vivència d’inesperats jocs, noves troballes o sorprenents situacions.Sempre hem preferit saborejar amb més intensitat un punt concret, sobretot si ens hi sentim còmodes, que visitar el màxim número de llocs possibles. Viatjar amb nens encara ens ho deixa més fàcil…, i un cop acabat el seu temps i el nostre, en surt un altre gràcies a l’aparició d’una nova experiència provocada per la nostra reiterada presència en un mateix lloc (un local s’acosta buscant conversa, o ens volen tirar fotos, o uns nens venen per jugar, o un grup de gent apareix per fer una pregària, o un noi jove toca la guitarra de nit a sobre la platja al costat de la graella de peix mentres els petitons estirats a la tombona s’acaricien mig adormits, o ens demanen ajuda per treure una barca del mar i empentar-la sobre la sorra, o senzillament acabes de palpar la realitat que en moltes ocasions t’impedeix gaudir la pressa o la mateixa càmara de fotos).